





El Museu de Maricel presenta una nova manera de mirar la col·lecció Pérez-Rosales a la planta baixa. Es tracta d’una reorganització pensada per fer el recorregut clar, entenedor i proper, tot resseguint un arc temporal que va del romànic a l’època moderna.
La col·lecció Pérez-Rosales és, sens dubte, un dels conjunts més singulars dels Museus de Sitges. No només per l’amplitud cronològica, sinó també per la varietat de peces i procedències que aplega. Darrere hi ha la mirada i el criteri del Dr. Jesús Pérez-Rosales, que va construir una col·lecció coherent i amb personalitat, especialment atenta a l’art medieval i als objectes que expliquen la vida quotidiana.
La nova proposta s’organitza seguint un fil cronològic —sense ser rígid— combinat amb agrupacions per tipologies. Això permet posar en relació pintura, escultura i arts decoratives, i facilita una lectura més natural i connectada del conjunt.
El recorregut comença amb el romànic, on l’art es vincula estretament amb la funció simbòlica i religiosa. Continua amb el gòtic, amb una presència destacada de pintura i escultura de caràcter devocional, que reflecteix la consolidació dels llenguatges artístics i dels tallers.
Un dels punts forts d’aquesta nova disposició és el pes que prenen les arts decoratives. A través d’objectes d’ús quotidià, s’hi incorpora una mirada més àmplia que ajuda a entendre com es vivia i quins eren els costums de cada època.
El recorregut avança cap al Renaixement i el Barroc, moments en què l’art evoluciona cap a formes més naturalistes i s’obre a noves influències. El conjunt es tanca amb peces que connecten amb l’àmbit local i reforcen el vincle amb el territori.
Tot plegat s’ha plantejat en diàleg directe amb els espais patrimonials de la planta baixa. La distribució s’adapta a l’arquitectura de cada sala i en treu partit, generant un recorregut fluid i sense rigideses, on contingut i espai es reforcen mútuament.
Aquesta nova organització s’inscriu també en una reordenació més àmplia del Museu de Maricel, vinculada a l’obertura de la segona planta com a espai per a exposicions temporals. Aquesta actuació permet doblar la superfície expositiva i millorar la presentació de les col·leccions.
Cal tenir present que es tracta d’un recorregut de transició. L’objectiu és retornar progressivament la col·lecció al seu emplaçament original, mentre es treballa en la proposta museogràfica definitiva, sota la coordinació del cap de Col·leccions i Exposicions, Ignasi Domènech, i amb l’assessorament de la historiadora de l’art Maria Garganté.
Amb aquesta nova presentació, el Museu de Maricel fa un pas més en la manera d’explicar el seu patrimoni: amb claredat, coherència i amb la voluntat de fer-lo accessible i significatiu per a tots els públics.