
Museus de Sitges fan una valoració molt positiva del conjunt d’activitats organitzades al voltant del 8-M d’aquest 2026, el Dia Internacional de les Dones. Al llarg de les darreres setmanes, la programació ha combinat reflexió, participació i divulgació amb un objectiu clar: donar més visibilitat al paper de les dones en l’art i el patrimoni, però també assenyalar tot allò que encara queda per explicar. La resposta del públic ha estat molt bona i confirma que aquesta línia de treball —basada en una mirada més inclusiva i crítica— connecta amb la ciutadania i té continuïtat.
El programa s’ha articulat a través de formats diversos, pensats per arribar a públics diferents i generar espais de diàleg i reflexió. Una de les activitats centrals ha estat la visita guiada en clau de dona als museus del Cau Ferrat i del Maricel. Més que una visita convencional, ha estat una invitació a repensar les col·leccions: a mirar-les amb altres ulls, posant el focus tant en les dones artistes com en aquelles presències que, durant anys, han quedat en segon pla o directament fora del relat.
En la mateixa línia, la conversa del programa Vincles: Elisea Lluch vs Amèlia Riera, amb la participació d’Elina Norandi i Pere Pedrals, ha permès posar en diàleg dues artistes de contextos diferents i contribuir a reforçar les genealogies femenines en l’àmbit artístic.
El club de lectura Santiago Rusiñol, centrat en el llibre A l’ombra del rossinyol —que recupera la figura de Lluïsa Denís— i amb la participació del seu autor, Juan Carlos Rodríguez, ha estat un altre dels moments destacats. La sessió ha generat debat i ha ajudat a redescobrir una figura vinculada a l’entorn rusiñolià que, massa sovint, ha quedat a l’ombra.
També ha tingut molt bona acollida el chill-out Mites i art: divinitats i criatures del mar a la mitologia grega, a càrrec de Mireia Rosich. La proposta ha combinat art i mitologia amb un to divulgatiu i accessible, convidant el públic a endinsar-se en l’imaginari del mar des d’una experiència relaxada, més orientada a la contemplació que no pas a l’estudi formal dels mites.
Aquest treball també es reflecteix en la política d’adquisicions. Darrerament, els museus han incorporat dues obres de dones artistes —Personatges bíblics, d’Elisea Lluch, i Informalista 2, d’Amèlia Riera— dins la mostra de petit format Noves adquisicions per a nous relats. A més, s’hi suma la recent compra d’una pintura a l’oli de Lluïsa Denís i Reverter, datada entre 1926 i 1930. Una incorporació que va més enllà del valor patrimonial: és també una manera de continuar recuperant i integrant trajectòries femenines en el relat dels museus.
Des de Museus de Sitges es remarca que aquest no és un esforç puntual vinculat al 8-M, sinó part d’una feina sostinguda en el temps. Recerca, revisió de discursos i propostes de mediació formen part d’una estratègia que busca fer els museus més oberts, més crítics i més representatius. En definitiva, es tracta de continuar ampliant mirades i enriquint el relat col·lectiu, perquè el patrimoni també s’expliqui des de totes les veus.