
Aquest proper dimecres 3 de desembre, el Museum Barberini de la ciutat alemana de Potsdam va acollir el 23è Simposi Barcelona Moderna: De Gaudí a Picasso, una jornada acadèmica que va reunir experts internacionals per anticipar l’exposició homònima prevista per al 2026-2027 a Munic i Potsdam.
Un dels moments destacats va ser la intervenció d’Ignasi Domènech Vives, cap de Col·leccions i Exposicions dels Museus de Sitges, que va presentar la conferència De la col·lecció al mite. El Cau Ferrat com a laboratori del modernisme. Domènech va aprofundir en el paper essencial del Cau Ferrat com a nucli creatiu del Modernisme, tant en l’àmbit museístic com en el simbòlic i cultural.
La resta de la jornada va incloure ponències sobre temes clau com:
● Barcelona 1900: Staging Modernism, a càrrec de la Dra. Nerina Santorius (Museum Barberini), comissària de l’exposició, que va situar el context social i artístic de la ciutat en el tombant de segle.
● Between Catalonia, Spain, and Europe: Cultural Interrelationships of Modernism, a càrrec dels també comissaris Carlos Alonso Pérez-Fajardo (Madrid) i la Dra. Franziska Stöhr (Kunsthalle München), que van explorar els vincles internacionals del moviment.
● The (Abandoned) Gardens of Spain. On the Poetics of the Vegetal in the Literature and Paintings of Santiago Rusiñol, és a dir, l’estudi de la representació vegetal en l’obra literària i pictòrica de Santiago Rusiñol, a càrrec de la professora Jenny Haase-Knöpfle de la Universitat de Potsdam.
● L’exploració de la relació entre Joaquim Mir i el paisatge mallorquí amb Joaquim Mir y Mallorca. En busca del paisaje moderno, per part de Nadia Hernández Henche (Barcelona).
● Finalment, la historiadora Megan Fontanella, del Museu Guggenheim de Nova York, va analitzar l’etapa de joventut de Pablo Picasso entre Barcelona i París, en la seva conferència Make Way for the Young. Pablo Picasso between Barcelona and Paris.
Aquest simposi consolida els Museus de Sitges com a referent internacional en l’estudi i difusió del Modernisme, i reforça la projecció de figures i espais cabdals com el Cau Ferrat en el relat cultural europeu.