Mor Peter Stämpfli, referència internacional del pop art i de la figuració narrativa, i estretament vinculat a Sitges
L’artista Peter Stämpfli va morir ahir a la nit a París, la seva ciutat de residència i en la que va dur a terme un procés creatiu que va tenir àmplia projecció arreu del món. Nascut a Deisswil bei Münchenbuchsee (Suïssa) el 1937, Stämpfli va ser una referència internacional del pop art i la figuració narrativa. Una part significativa de la seva obra s’exposa permanent en la fundació que va crear junt amb la seva dona, Anna Maria, a Sitges, localitat a la que hi va estar estretament vinculat.
El nom de Peter Stämpfli figura en el catàleg dels artistes internacionals de major rellevància de la segona meitat del segle XX. Ha protagonitzat una setantena d’exposicions individuals en una vintena de països, entre les quals destaquen les antològiques del Centre Pompidou de París (1980), de Seyne-sur-Mer (1997), del Museu d’Art i d’Història de Friburg (1999) o de la Galeria Nacional del Jeu de Peume, també de París (2002). També ha participat en algunes de les mostres sobre figuració narrativa de major relleu, com les protagonitzades al Grand Palais i al Centre Nacional d’Art Contemporani, tots dos a París; al Quirinale de Roma, o a l’IVAM de València. El 1970 va representar Suïssa a la Biennal de Venècia.
Peter Stämpfli és un dels artistes suïssos de major projecció. Especialment valorat i cotitzat al seu país, a França i als Estats Units, el reconeixement de la crítica ha posat sempre en valor el seu definit estil i els camins que ha obert en diferents etapes de la seva trajectòria artística. Ha navegat pel pop art, la figuració narrativa o l’abstracció geomètrica, identificada per l’empremta del pneumàtic, que va marcar la seva obra des de finals dels seixanta fins als nostres dies.
Peter Stämpfli i Sitges. El 1961, Peter Stämpfli es va casar amb la catalana Anna Maria Torelló, i el 1970 van arribar per primer cop a Sitges. Es van enamorar de la població i es van comprar una primera casa al carrer d’en Bosc –en el cor del barri antic–, que esdevindria la seva residència alterna junt amb París i, en ocasions, la seva Berna natal. A Sitges, Peter Stämpfli –que parlava un català fluid– va ser sempre “en Pere”.
Des del primer dia, els Stämpfli es van convertir en veïns actius a Sitges i van participar especialment en la seva vida cultural. Van promoure festes populars i activitats cíviques amb gran ressò ciutadà, com les festes del carrer d’en Bosc. El 1995 van rehabilitar un edifici, també al carrer d’en Bosc, per a convertir-lo en espai cultural i seu del Grup d’Estudis Sitgetans. En agraïment a la seva vinculació, aportació a la vida cultural de la localitat i a la seva contribució a la difusió internacional del nom de Sitges, l’any 2004 l’Ajuntament va honorar Pere Stämpfli com a Fill Adoptiu de la Vila.
L’any 2006, el matrimoni Stämpfli va decidir donar forma a una vella idea: que Sitges tingués una col·lecció d’art contemporani a disposició del públic. Van crear una Fundació que porta el seu nom i van reunir una col·lecció feta només amb donacions d’artistes de prestigi internacional, tots ells amics i companys de professió.
L’edifici de la Fundació Stämpfli es va inaugurar l’any 2011, gràcies a la cessió del Mercat del Peix que hi va efectuar l’Ajuntament. El 2019, les instal·lacions es van ampliar amb la incorporació d’un nou edifici, també al carrer d’en Bosch, plenament remodelat. Actualment, la Fundació Stämpfli - Art Contemporani disposa de sis sales d’exposició dotades de les condicions necessàries pròpies d’un centre internacional d’exposicions, d’una sala de restauració, conservació i magatzem per a les obres no exposades al públic, d’un espai de documentació i d’un auditori.
En aquest sentit, dins l'oferta museística que gestiona el Consorci del Patrimoni de Sitges, la Fundació Stämpfli s'ha consolidat com un pilar fonamental, tant pel seu paper com a centre d'art contemporani com per la seva projecció europea i internacional, contribuint de manera decisiva al posicionament cultural de Sitges en l'àmbit de l'art contemporani.
La col·lecció de la Fundació Stämpfli. El fons de la Fundació Stämpfli consta d’un centenar d’obres i d’una trentena en dipòsit, corresponents a 65 artistes de prestigi de vint nacionalitats diferents, que generosament han donat les seves obres a la Fundació per l’amistat amb Peter Stämpfli.
El nucli generador està format per obres d’una nova generació d’artistes que el 1964 es van apartar de l’abstracció i de l’informalisme dels anys 50 i van optar per nova figuració coneguda com a Figuració Narrativa, nascuda a París el 1964 de la mà de l'exposició Mythologies quotidianes en el Museu d'Art Modern de París.
Eren moments de canvi social en el que la societat estava fent seva la lògica del consum basada en la producció i distribució massiva de bens. Un grup de joves creadors van utilitzar el poder de les imatges multiplicades arreu, a través de llenguatges nous com els de la publicitat, el cinema, els còmics, la fotografia i la televisió, per a crear una nova estètica figurativa.
Artistes que integren la col·lecció de la Fundació Stämpfli: François Arnal, Eduardo Arroyo, Gianni Bertini, Pierrette Bloch, Mark Brusse, Pierre Buraglio, Pol Bury, Rafael Canogar, Tom Carr, Philippe Cazal, Miguel Chevalier, Robert Combas, Carlos Cruz-Díez, Henri Cueco, Marco del Re, Gérard Deschamps, Marc Desgrandchamp, Daniel Dezeuze, Richard di Rosa, François Dufrêne, Erró, Gérard Fromanger, Horacio García – Rossi, Daniel Humair, Christian Jaccard, Claire-Jeanne Jézéquel, Ladislas Kijno, Konrad Klapheck, Peter Klasen, Peter Knapp, Piotr Kowalski, Jean Le Gac, Jean-Jacques Lebel, Jean-Michel Meurice, Bernard Moninot, Jacques Monory, Olivier Mosset, Jean-Luc Parant, Pavlos, Daniel Pommereulle, Markus Raetz, Bernard Rancillac,Jean-Pierre Raynaud, Antonio Recalcati, Jaume Rocamora, Guy de Rougemont, Jean-Michel Sanejouand, Sato Satoru, Antonio Segui, Peter Stämpfli, Takis, Antoni Taulé, Pierre Tilman, Gérard Titus-Carmel,Luis Tomasello, Niele Toroni, Kim Tschang-Yeul, Michel Tyszblat, Vladimir Velickovic, Claude Viallat, Jacques Villeglé, Jan Voss, Michael Warren, Hugh Weiss, Joel-Peter Witkin i A-Sun Wu.

