L’univers cinematogràfic en to blau de Jacques Monory irromp a la Fundació Stämpfli

La Fundació Stämpfli presenta un viatge retrospectiu a l’univers cinematogràfic de Jacques Monory, un dels artistes més rellevants del panorama de l’art contemporani a la França de la segona meitat del segle XX. Jacques Monory, mon cinéma reuneix 30 obres de l’artista fins el proper 18 d’octubre, en una mostra coordinada per Ferran Martínez Sancho. L’exposició configura un retrat autobiogràfic de Monory sota els seus grans temes: la mort, el desig i la condició tràgica de l’ésser humà. I ho fa en el to blau que caracteritza i distingeix la seva obra.

Nascut a París l’any 1924, Jacques Monory és una de les grans figures de l’art contemporani. La seva trajectòria artística està indissolublement lligada a la Figuració Narrativa i al grup d’artistes que l’any 1964 es va donar a conèixer al públic de París en l’exposició Mythologies quotidiennes. Aquest grup forma el nucli central de la col·lecció de la Fundació Stämpfli i del qual Jacques Monory n’és una figura cabdal.

La seva carrera pictòrica, iniciada als anys 50 del s. XX, està lligada de manera indestriable a la fotografia i el cinema. Tota la seva obra està fortament ancorada en vivències sentimentals, experiències i en la seva història personal, servint-se d’imatges provinents d’un treball previ amb la càmera en mà: cada quadre esdevé un fotograma d’una molt llarga filmació en gran manera autobiogràfica.

L’atmosfera blava en les quals se submergeixen les seves imatges constitueixen el seu primer segell i el més distintiu. El blau Monory, color elaborat i patentat pel propi artista, ens remet al procediment cinematogràfic conegut com la nit americana, un filtre blau amb el que es rodaven les pel·lícules per a fingir una escena nocturna. D’altra banda, en moltes de les seves pintures, Monory fixa i combina la imatge d’una o varies escenes deixant en suspens la ficció narrativa a disposició de la mirada i de la imaginació de l’espectador. Així es converteixen en una mena de grans postals enviades des del somni o des d’algun remot plec de la memòria de l’artista.

En diverses ocasions, Monory s’ha referit al blau com el color del seus somnis i, al mateix temps, com a barrera protectora aixecada davant la seva por a la violència que, de manera paradoxal, té una presència constant en les seves pintures. És una violència emparentada estretament amb el cinema policíac de sèrie B americà i tractada amb un marcat to oníric; somnis on es combinen vivències personals i obsessions, en els quals el propi Monory protagonitza alguna de les escenes, i que remarquen encara més el caràcter autobiogràfic de tota la seva obra. El color blau la impregna d’una atmosfera nocturnal, enigmàtica, que combina fredor i distància des d’un punt de vista tècnic amb una implicació temàtica vital i existencial.

Jean-François Lyotard, filòsof de la postmodernitat, amic de Monory amb qui ha col·laborat diverses vegades, parla de la mort i de la màquina com els dos grans temes subjacents en el treball de l’artista. El revòlver i les armes, els cotxes americans dels anys 50 a 70, els impactes de bala i, inevitablement, la figura femenina, són elements dramàtics constants en les seves pintures.

L’exposició s’introdueix en l’Espai 2 amb una interessant raresa. Es tracta d’una obra de petit format de 1989 elaborada a quatre mans per Jacques Monory i Peter Stämpfli, amb motiu d’una exposició conjunta a l’Abbaye des Cordeliers, de Châteauroux, i cedida especialment per a aquesta exposició. És una obra representativa de l’estreta i ininterrompuda amistat que uneix als dos artistes des dels anys 60 i que està en el rerefons d’aquesta gran exposició.

En els espais 2 i 3 de la Fundació es mostren un conjunt d’obres fetes entre 1968 i el 2012. Pertanyen a diverses sèries com Voiture de rêve, Baiser, Noir et bleu o Roman-Photo,entre d’altres.

A l’Espai 3 destaca una peça molt especial: Ex-, el seu primer curtmetratge. Rodat el 1968 amb el seu gran amic, l’editor Robert Delpire, el film és una referència imprescindible en la seva obra. El visitant el pot veure projectat a l’Espai 3. Ex- anticipa una bona part de la seva trajectòria posterior, començant pel filtre blau amb el qual Jacques Monory tenyeix el món en què habita tota la seva obra des dels anys 60 fins avui.

Les obres de Jacques Monory conviuen a la Fundació Stämpfli amb una selecció del fons de la col·lecció permanent, format per 90 obres de 60 artistes de 22 nacionalitats diferents. La sala 1 de la Fundació mostra l’obra d’11 artistes que comparteixen el mateix lligam amb la figuració narrativa.

Aquesta és la cinquena exposició que organitza la Fundació Stämpfli des que ara fa quatre anys va obrir les seves instal·lacions Sitges. Erró, Cinetik ! (que va reunir obra de tretze artistes de l’art òptic), Jacques Villeglé i Miguel Chevalier han estat les quatre anteriors mostres de la Fundació. En tots els casos, es tracta d’obres inèdites a Catalunya.