L’exposició de la rajoles hidràuliques bat rècords

La mostra produïda a Sitges pels Museus, l’Ajuntament i la Diputació ha rebut gairebé 16.000 visitants en menys de dos anys d’itinerància pels museus catalans

L’exposició Catifes de ciment. El món de la rajola hidràulica –produïda pel Consorci del Patrimoni de Sitges, l’Ajuntament de Sitges i la Diputació de Barcelona–acumula 15.983 visitants dos anys després d’iniciar la seva itinerància pels museus catalans. La mostra es va inaugurar el març del 2015 a l’Edifici Moramar i, des d’aleshores, ha passat per vuit museus més d’arreu del país: el Museu Molí Paperer de Capellades, la Biblioteca Can Manyé de Vilassar de Dalt, el Museu d’Art Can Domènech de Cerdanyola del Vallès, el Museu Can Tinturé d’Esplugues de Llobregat –que conté la Col·lecció de Rajola de Mostra de Salvador Miquel–, el Museu d’Art de Sabadell, la Casa Museu Lluís Domènech i Montaner de Canet de Mar, el Centre d’Interpretació del Patrimoni Històric La Caserna de Martorell i el Museu Palau Mercader de Cornellà de Llobregat.

Fins al proper 16 d’abril, l’exposició estarà ubicada al Museu de Badalona, just abans d’iniciar les tres últimes estades del seu viatge cultural. Primer, al Museu Thermalia de Caldes de Montbui (del 28 de juny al 13 de setembre). Després, al Museu de la Pell d’Igualada i Comarcal de l’Anoia (del 13 de setembre al 8 de novembre). I, finalment, al Museu Arxiu Municipal Josep Maria Codina i Bagué de Calella (del 8 de novembre al 31 de desembre).

Catifes de ciment. El món de la rajola hidràulica ha registrat una mitjana de 1.775 visites en els diferents museus on ha estat. Destaquen especialment els casos de Capellades (3.964), Sitges (3.460) i Cerdanyola del Vallès (2.421). Aquesta notable afluència de públic ha convertit la mostra en una de les més concorregudes de les itinerants per la Xarxa de Cultura de la Diputació de Barcelona en els últims temps.

Composta, fonamentalment, dels préstecs de la col·lecció particular de Jordi Griset i d’altres fons procedents tant d’empreses com d’institucions públiques i privades, el principal objectiu de l’exposició és tornar a posar en valor la rajola hidràulica, un dels objectes artístics més vinculats a l’arquitectura modernista catalana. Unes peces molt presents al conjunt del país entre finals del segle XIX i principis del XX i que, tot i gaudir d’una gran originalitat, han sigut poc estudiades dins la història de l’art.

Per invertir la dinàmica, el discurs expositiu creat al voltant d’aquestes catifes de ciment permet situar els orígens, els principals fabricants i l’evolució de les tècniques decoratives del seu disseny. Fins i tot, també repassa alguns dels artistes i arquitectes catalans que van contribuir en la seva manufacturació (Josep Pascó, Alexandre de Riquer, Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch, Antoni Maria Gallissà o Rafael Masó entre d’altres) i el renaixement que ha tingut en els darrers anys de la mà de nous dissenyadors catalans que han confiat en les seves propietats constructives i ornamentals.