L’excel·lència de ‘L’Amic de les Arts’ irromp en una exposició que presenta obres de Dalí, Miró, Torres García i García Lorca

Museus de Sitges homenatja amb una exposició la mítica revista L’Amic de les Arts, editada entre 1926 i 1929, i que va ser un referent nacional de les arts i el pensament de l’època. L’exposició L’Amic de les Arts (art i poesia a Sitges 1926 -29) presenta un centenar de peces, entre pintures, escultures, dibuixos, manuscrits, correspondència, llibres i la mateixa publicació que protagonitza la mostra. Hi destaquen peces de Salvador Dalí, Josep Maria de Togores, Joaquim Torres García, Pau Gargallo o Federico García Lorca, entre molts altres. 

L’Amic de les Arts (art i poesia a Sitges 1926 -29) està comissariada per Aitor Quiney, doctor en Història de l’Art, i es pot veure, fins al 16 de març de 2025, a la Sala Vaixells del Palau de Maricel, recentment recuperada per Museus de Sitges com a espai expositiu. Divendres 22 de novembre hi ha entrada lliure, entre les 10 i les 17h. L’exposició la inauguraran dijous 21, el president del Consorci del Patrimoni de Sitges (CPS) i diputat de l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona, Pau González, i la vicepresidenta del CPS i alcaldessa de Sitges, Aurora Carbonell.

La revista. Cent anys després, L’Amic de les Arts encara està considerada com una de les principals publicacions culturals que hi ha hagut a Catalunya. Impulsada pel dinamitzador cultural Josep Carbonell i Gener, va constituir un referent de les primeres avantguardes i va aconseguir ajuntar una nòmina d’artistes i escriptors que acabarien marcant les arts del segle XX. En els seus 31 números va comptar amb les firmes de Federico García Lorca, J.V. Foix i Paul Éluard, a més dels crítics Sebastià Gasch, Lluís Montanya i el mateix Salvador Dalí. En la seva tasca de promotor i director, Josep Carbonell i Gener va sumar el decidit suport de J.V. Foix i Magí A. Cassanyes.

Entre les obres que va publicar i reproduir la revista n’hi ha de Dalí, Picasso, Joan Miró, Joaquim Torres García, Rafael Barradas, Josep Obiols o Guillem Bergnes, entre molts altres, que van resultar cabdals en les arts del segle XX.

L’Amic de les Arts va començar a caminar amb un caràcter localista, però la incorporació de crítics de primer nivell va permetre que comencés a plasmar les idees avantguardistes artístiques i literàries del moment, com l'expressionisme, el cubisme, el superrealisme o la poesia de Federico García Lorca. Aquestes firmes van resultar decisives en la radicalització estètica i conceptual de les seves posicions i de la voluntat per incidir en els mateixos artistes.

Editada durant la dictadura de Primo de Rivera, L’Amic de les Arts va utilitzar el català com a llengua d’expressió, si bé va renunciar al vessant polític. Sí que hi va prestar, però, una atenció especial a la cultura occitana, que era una aposta de Carbonell i Gener i que ja havia recollit a la revista Monitor (1921-23), també editada a Sitges.

L’exposició. L’Amic de les Arts (art i poesia a Sitges 1926 -29) està dividida en dos grans àmbits cronològics: la crítica d’art i la poesia que els diferents crítics van propagar des de les seves pàgines: en uns casos, amb un clar sentit de combat i de renovació de les arts, i en altres, amb mirades més conservadores. La constant, però, reafirmada per Josep Carbonell i Gener, va ser l’acceptació de totes les postures, encara que poguessin arribar a semblar contradictòries.

L’exposició de la Sala Vaixells presenta, d’una banda, obres dels artistes defensats pels crítics de L’Amic de les Arts i, per altra, també d’alguns als quals no van acceptar en els seus cànons per diferents raons. La mostra artística està integrada per pintures, dibuixos i escultures i complementada amb una àmplia mostra de documents diversos (com correspondència, revistes i llibres), que permeten contextualitzar el paper determinant que la revista va jugar en l’ecosistema cultural de moment. 

Les obres exposades corresponen a una llarga llista d’artistes, escriptors i crítics: Rafael Barradas, Evarist Basiana, Guillem Bergnes, Emili Bosch-Roger, Francesc Camps Ribera, Francesc Canyelles, Artur Carbonell, Montserrat Casanova, Magí A. Cassanyes, Antoni Costa, Salvador Dalí, Francesc Domingo, Agustí Ferrer, Pedro Flores, Luis Garay, Federico García Lorca, Pau Gargallo, Josep Gausachs, Josep Granyer, Joan Junyer, Pere Jou, Joan Miró, Josep Obiols, Àngel Planells, Joan Rebull, Enric C. Ricart, Joan Sandalinas, Alfred Sisquella, Emili Store, Josep M. de Togores, Joaquim Torres Garcia i Hernando Viñes.

Totes aquestes peces dialoguen amb la documentació triada i exposada, sobretot revistes que van comptar amb la participació dels crítics de L’Amic de les Arts, com Ciutat, de Manresa; Gallo, de Granada i creada per Federico García Lorca; Mediodía, de Sevilla;  Sagitario, Circunvalación o ¡30-30!, de Mèxic, etc. La mostra també exposa el Manifest Groc, el manifest antiartístic publicat per Salvador Dalí, Sebastià Gasch i Lluís Montanyà, que el 1928 va irrompre en el panorama artístic i de les idees amb una clara voluntat agitadora i rupturista.

Les obres exposades provenen de diferents fons i col·leccions, a més de les pròpies de Museus de Sitges. Entre les institucions prestatàries hi figuren el Museu Nacional d’Art de Catalunya, el Museu Abelló, el Museu de Manresa, el Museu de l’Hospitalet de Llobregat la Biblioteca de Catalunya, l’Arxiu i Biblioteca Santos Torroella, l’Arxiu de la Fundació J.V. Foix, la Fundació Margarita Mansà, la Fundación La Mirada Ingenua i la Galeria Gaspar, a més d’una àmplia llista de col·leccions particulars.

El catàleg. Per acompanyar l’exposició, Museus de Sitges ha publicat un llibre-catàleg, que analitza en profunditat el paper jugat per la crítica artística i literària en la cultura del moment. El catàleg posa l’accent en el paper que va jugar L’Amic de les Arts en la irradiació i projecció de les idees més radicals sobre les arts plàstiques internacionals del moment i sobre la poesia catalana i espanyola de la denominada generació del 27. Els articles publicats són el fruit d’una recerca realitzada a partir de la mateixa revista L’Amic de les Arts i de documents originals, molts dels quals resultaven inèdits fins ara.