L’estudi dels conflictes armats impregna la segona Jornada d’Arqueologia de Sitges

El certamen s’envolta d’acadèmics de renom i manté un apartat especialment dedicat a les troballes sitgetanes

Prop d’un centenar de participants ompliran el Saló d’Or del Palau de Maricel demà divendres amb motiu de la segona Jornada d’Arqueologia de Sitges. El certamen torna a escena després d’un any de descans amb un format similar al de la primera edició i pivotant al voltant de tres eixos centrals: la tasca arqueològica desenvolupada a Sitges al llarg dels darrers anys, la revifalla del fenomen arqueològic viscuda al conjunt del país i, especialment, l’arqueologia com a font d’estudi de conflictes armats de diferents tipologies, èpoques i indrets.

Una vintena de ponències, a càrrec d’acadèmics de primer ordre de diverses universitats catalanes i internacionals, intentaran posar llum de manera divulgativa i entenedora a temàtiques variades que tenen l’arqueologia com a denominador comú. Un programa que, igual que en l’edició del 2014, tornarà a comptar amb un apartat exclusivament dedicat a Sitges, en el qual s’hi tractaran des de les intervencions efectuades a la Biblioteca Santiago Rusiñol o al tros de muralla medieval trobat al carrer Major fins a la recuperació de Can Falç com a museu o la revisió de la Carta Subaquàtica de la vila.

La jornada es podrà seguir via xarxes socials amb l’etiqueta #ArqueoSitges16 i tornarà a tenir l’arqueòleg Pere Izquierdo, de Museus de Sitges, com a màxim coordinador. A més, com a colofó del dia, també inclourà la presentació de la Peça del Mes de febrer, titulada com El tresor de la platja de l’Estanyol i dedicada a les monedes de plata del segle XVII que l’any 1962 es van trobar a Sitges i que recentment s’han començat a restaurar.

Programa de la jornada