Les obres del Cau Ferrat més sol·licitades

Són alguns dels grans noms de la pintura universal, com Picasso i el Greco, i figures de primera línia de l’art català modern, com Santiago Rusiñol i Ramon Casas. La col·lecció del Cau Ferrat atreu l’interès de museus i centres d’arreu del món, que sol·liciten les obres d’aquests artistes per a les seves exposicions.  
La política temporal de préstecs constitueix una acció cabdal per a la difusió nacional i internacional de les col·leccions dels museus de Sitges. La cessió d’obres es regeix per criteris estrictes de projecció de la col·lecció i les mesures de seguretat del museu destinatari, i sovint representa una oportunitat per a dur a terme actuacions de restauració, que, com la logística i el transport, són assumides pels centres sol·licitants.  
L’obra del fons del Cau més viatgera és Ball al Moulin de la Galette, de Ramon Casas, que ha sortit 27 vegades, seguida de La cursa de braus, de Pablo Picasso, que ho ha fet 26 cops. Les quatre obres més sol·licitades i detallades a continuació es poden veure a l’exposició L’Art modern. Obres mestres del Cau Ferrat, que es pot visitar fins el proper 24 de novembre a l’Edifici Miramar. Es tracta de la darrera oportunitat per a contemplar les pintures en un context ben diferent de com estaven penjades –i tornaran a estar-hi, un cop es reobri després de la reforma, l’any 2013– a les parets del Cau.  
Precisament, durant aquestes darreres setmanes, l’exposició sobre el Cau Ferrat rep, a més del tràfic de visitants habitual, grups diversos, com l’Escola d’Adults (en visita prevista per a demà dijous) o el club TR3SC (els dies 17 i 18 d’aquest mes), entre d’altres.  
Ball al Moulin de la Galette (Ramon Casas) L’obra més sol·licitada del Cau Ferrat va ser pintada per Ramon Casas el 1891, durant el tercer període que passava a París. Es tracta d’un oli pintat amb una original economia de colors, amb predomini dels grisos i els negres, que pretén oferir una imatge trista d’un dels un dels locals d’esbarjo de Montmartre de finals del segle XIX. Està considerada una de les obres mestres de Casas. Ball al Moulin de la Galette ha sortit del Cau Ferrat en 27 ocasions i ha viatjat diferents cops als Estats Units, on s’ha exhibit a Nova Jersei (1978), Washington (1978 i 2005), Chicago (2005), Cleveland (2006) i Nova York (2007). També ha estat cedida a mostres a Londres, París, Venècia, Burdeus, Madrid, La Corunya, Vigo, Salamanca, Palma, Badalona o Barcelona.  
La cursa de braus (Pablo Picasso) Aquest Picasso del Cau Ferrat, datat del 1900, és una pintura a l’oli i guaix sobre cartró que Santiago Rusiñol va adquirir, junt amb una col·lecció de dibuixos de l’artista malagueny, que també formen part del fons del Cau i figuren a l’exposició actual a l’Edifici Miramar. La cursa de braus ha estat exhibida en diferents exposicions picassianes, però també en altres sobre el món dels braus. Va ser una de les obres amb un pes rellevant a l’exposició Picasso versus Rusiñol, que va presentar el Museu Picasso de Barcelona fa dos anys.  
La morfina (Santiago Rusiñol) És una de les obres més expressives de Santiago Rusiñol. Pintada el 1894, al seu apartament parisenc del Quai Bourbon, amb la model Stephanie Nantas, i amb el cobrellit d’un groc directament procedent del mantell del Sant Pere del Greco, a l’exposició del Miramar adquireix una presència rellevant, gràcies a les seves dimensions. La morfina –també coneguda com La morfinòmana– ha recorregut una àmplia llista de sales d’arreu de l’Estat (Madrid, Aranjuez, Salamanca, Còrdova, Saragossa), però també internacionals (Àmsterdam, París, Estocolm, Montreal, Nova York).  
Magdalena penitent amb la creu (Doménikos Theotokópoulos, El Greco) Els dos Grecos que Rusiñol va adquirir i va rebre en processó (Magdalena penitent amb la creu i Les llàgrimes de Sant Pere) constitueixen un dels principals focus d’atenció del Cau Ferrat. L’oli sobre la Magdalena ha participat en mostres de l’obra d’El Greco a diferents continents: des del Japó fins els Estats Units passant per museus com el Prado i la Thyssen de Madrid, la National Gallery de Washington o el Van Gogh d’Àmsterdam.