La tercera fase de la revisió de la Carta Arqueològica busca obtenir més informació de les naus enfonsades a Sitges el 1642

La setmana passada van començar els treballs de la tercera fase de la campanya 2016  de la revisió de la Carta Arqueològica Subaquàtica de Sitges, que duraran fins el proper 5 de setembre. Els treballs d’aquesta fase consisteixen, per una banda, en destacar un dels jaciments localitzats i, per una altra, la realització de tasques de prospecció geofísica davant la platja del nucli de Garraf.

Els treballs als jaciments localitzats l’any 2015 i que s’ha denominat provisionalment Galió Sitges tenen com a missió obtenir més informació sobre les naus almirall de les flotes castellana i franco-catalana que es van enfonsar a la batalla de Barcelona el vespre de l’1 de juliol de 1642. Aquestes dues naus podrien tractar-se, segons els arqueòlegs, de La Madalena –comandada per Hugo de O’Donnell– o el Guisa i Mare de Déu de la Victòria –comandada per Hercule Conigan de Cangé–. Per a aquesta tasca, el Consorci del Patrimoni de Sitges compta amb el suport de la nau Thetis, del Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya, que ha estat cedida temporalment per la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya.

Els treballs d’aquesta tercera fase de la revisió de la Carta Arqueològica Subaquàtica de Sitges permeten fer tasques de prospecció geofísica davant la platja de Garraf i en la franja entre 10 i 25 metres de profunditat davant de Sitges, on apareixen restes de materials romans escampats per les xarxes d’arrossegament, amb l’objectiu de localitzar nous derelictes romans.

Els treballs estan organitzats pel Consorci del Patrimoni de Sitges, sota la direcció de l’arqueòleg Pere Izquierdo i Tugas i compten amb el suport econòmic de la Diputació de Barcelona i el patrocini en espècie dels ports d’Aiguadolç i Ginesta, el Club Nàutic de Garraf, el Club Nàutic de Sitges, el Club de Mar de Sitges, el restaurant Akelarre i DAN Europe. Comptaran amb el suport de 28 voluntaris i han estat autoritzats pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i per l’Estado Mayor de l’Armada espanyola.