La Fundació Stämpfli mostra el joc de llums i espais d’Antoni Taulé

‘Lux’ aplega 30 obres de l’artista català, reconegut internacionalment

L’obra del reconegut artista Antoni Taulé protagonitza la nova exposició de la Fundació Stämpfli, Lux. La mostra presenta 30 pintures i fotografies de diferents èpoques de la seva dilatada trajectòria, que llueixen a la Fundació en un diàleg entre llums, espais, dimensions i sensacions.

Antoni Taulé és un dels noms de major relleu de les arts dels últims 50 anys. Pintor, fotògraf i escenògraf, la seva obra ha visitat algunes de les catedrals escèniques més destacades del planeta: museus, fundacions, òperes o teatres han estat testimonis de les seves habilitats creatives. Un gran nombre d'autors han escrit sobre la seva pintura, entre els quals Julio Cortázar, Jean-Claude Carrière, Juan Manuel Bonet, Georges Raillard, Annie Le Brun, Harry Mathews o Gilbert Lascault.

Lux escenifica un doble diàleg d’Antoni Taulé a través de la instantaneïtat de la fotografia i la lenta demora de la pintura estesa en el temps. En aquesta exposició, Taulé mostra una dialèctica del buit: un diàleg dels grans espais interiors amb la llum i, al mateix temps, un diàleg entre l'espai de dins i l'espai de fora, que penetra en el quadre mitjançant la projecció quasi cinematogràfica de la llum. En l’obra de Taulé, l’espai i la llum són immobilitzats en el moment que esdevenen simbòlics i imaginaris.

Antoni Taulé torna a Sitges 50 anys després d’haver protagonitzat una exposició al Palau de Maricel. El 1967, feia tot just un any que havia fet la seva primera mostra (a l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell) i Sitges li va donar l’oportunitat d’exposar, mentre pintava al Racó de la Calma. Pocs anys després, Taulé va començar a viatjar arreu del món per recalar a la capital mundial de les arts, París, on ha esdevingut un reconeguda figura. Des d’aleshores i en aquests 50 anys de trajectòria, Taulé ha realitzat 75 exposicions individuals i més de 200 col·lectives.

“Mag de la vida, gran bisbe del silenci, deixa penetrar la llum a la foscor en aquestes grans mansions desertes […])”. La prestigiosa revista Beaux-Arts Magazine va definir l’any passat la seva obra i figura en aquests termes, mentre que Art actuel va apuntar “els seus interiors esdevenen l’extensió dels nostres somnis”; Paris Match el va qualificar de “fascinant” i Le Monde va subratllar el seu “teatre de l’absència”.