Els Museus de Sitges incorporen per primer cop la llengua de signes en un projecte audiovisual

Els enregistraments, que repassen la trajectòria i el fons del Museu de Maricel i del Cau Ferrat, formen part del programa ‘La Mirada Tàctil’ de la Diputació de Barcelona

L’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona va engegar, l’any 2007, un seguit d’accions per a apropar els museus i el seu patrimoni a tota la societat. Totes elles s’emmarquen dins el programa La Mirada Tàctil, realitzat amb l’assessorament de la Federació de Sords de Catalunya, que se centra en el desplegament d’equipaments museogràfics de presentació tàctil sobre el fons i els continguts de diferents museus com a element d’inclusió per a assegurar l’accessibilitat cultural a tots els seus visitants. 

Les accions de La Mirada Tàctil es reparteixen per diferents museus del país i, des de finals del 2019, també compten amb la participació dels Museus de Sitges. Concretament, amb dos vídeos en llengua de signes sobre la trajectòria i el fons museogràfic del Museu de Maricel i el Cau Ferrat. Els documents estan disponibles de manera gratuïta a la pàgina web i a l’aplicació mòbil dels Museus i també a la plataforma VisitMuseum.

Aquesta és la primera vegada que els Museus incorporen aquest sistema de comunicació de modalitat gestual i visual en algun dels seus continguts divulgatius. Els intèrprets que apareixen en el vídeo formen part del mateix programa inclusiu de la Diputació de Barcelona, que ha subvencionat la seva realització.

Els Museus de Sitges ja fa temps que treballen per a apropar les seves obres d’art als visitants amb qualsevol tipus de diversitat funcional. El primer pas, amb la reobertura del desembre de l’any 2014, va ser fer més accessible el Museu de Maricel i el Cau Ferrat a les persones amb mobilitat reduïda amb la instal·lació de rampes i ascensors. El següents pas són aquests vídeos, però encara hi ha feina per a fer.

La intenció és elaborar una pla d’accions per a solucionar l’accessibilitat cognitiva. En aquest sentit, es vol consensuar quins són els públics potencials en un primer estadi i, a partir d’aquí, quines són les activitats més adequades per a ells. Una tasca que es vol fer junt amb centres i especialistes.

Una de les propostes que ja està en cartera és utilitzar la llengua de signes en accions presencials als Museus de Sitges. La Diputació de Barcelona ofereix aquest servei als Museus de la Xarxa de Museus Locals però, ara per ara, només en matèria de visites guiades.

La llengua de signes catalana, coneguda habitualment amb les sigles LSC, és la llengua de les persones sordes i sordcegues signants de Catalunya i amb la qual se solen relacionar-se amb altres persones del seu entorn familiar i social immediat. La LSC, com altres llengües de signes, acompleix totes les funcions comunicatives possibles i, com tota llengua viva, té unes característiques que la distingeixen. La llengua de signes catalana ha evolucionat des dels seus inicis i continua evolucionant constantment d’acord amb la societat del coneixement i la comunicació actuals.