Els experts subratllen el paper central que el Noucentisme ha jugat en la història cultural del país

Remarcar el paper central que el Noucentisme va tenir en la història cultural del segle XX, destacar la seva extensió territorial entre el conjunt del país i subratllar la seva visió de futur com a motor i impulsor d’unes estructures culturals d’estat han estat les tres conclusions principals que han centrat el primer Simposi Internacional sobre el Noucentisme, que s’ha celebrat entre divendres i diumenge en tres seus: l’Institut d’Estudis Catalans, el Museu Nacional d’Art de Catalunya i el Palau de Maricel de Sitges, organitzat pel Consorci del Patrimoni de Sitges amb el suport de la Diputació de Barcelona i la col·laboració d’una desena d’institucions i organismes. El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha tancat les sessions aquest migdia, ressaltant les aportacions crucials que els noucentistes van fer al país ara fa cent anys i ressaltant els vincles que hi van generar entre Nació i Estat, en un símil amb la situació actual i els reptes de futur que afronta Catalunya.

El Simposi ha comptat amb prop d’un centenar de participants, la major part dels quals estudiosos de diferents disciplines, que han assistit a les sis sessions en les quals s’ha estructurat el programa. La directora del Simposi, Vinyet Panyella, ha anunciat –en nom de la comissió científica, integrada per Jordi Falgàs, Xavier Pla, Mercè Vidal, Joan Ramon Resina i Bob Davidson– les conclusions durant l’acte de cloenda d’avui diumenge, al Saló d’Or del Palau de Maricel de Sitges.

La visió de país que va tenir el Noucentisme, a través de la construcció d’infraestructures i la institucionalització de la cultura, va suposar un llegat clau en la pervivència i projecció de la cultura catalana, segons ha quedat recollit en les diferents ponències i intervencions realitzades al Simposi. Panyella ha destacat el paper jugat per les anomenades segones ciutats per solidificar i expandir aquests ideals: “sense el territori no haguessin triomfat alguns postulats”. Els casos de Sabadell, Terrassa, Girona, Olot, Reus o Sitges han aparegut en diferents presentacions com a exemple d’assimilació del discurs ideològic, estètic i creatiu del Noucentisme.

Vinyet Panyella també ha apuntat que “el Simposi ens ha permès posar de manifest un element no prou tractat en la història cultural vinculada al Noucentisme com és el paper rellevant que hi van jugar les dones” i ha citat casos com el de Lola Anglada i col·lectius com les bibliotecàries.

El Simposi ha tingut un dels principals eixos de diàleg i estudi en els límits cronològics del Noucentisme, que ha centrat algunes intervencions significatives. Al mateix temps, també ha tractat l’impacte que la Gran Guerra va tenir en la seva expansió.

El conseller Ferran Mascarell ha posat l’accent en la confluència que cultura i política van tenir en la Catalunya de començament del segle XX: “la cultura i la política són dues maneres d’entendre la realitat, una més ideal i l’altra més pràctica, però que tenen uns punts en comú cabdals”. “La generació del 1900 ho va veure molt clar, tot i que altres generacions posteriors del segle XX no van saber entendre-ho de la mateixa manera”, ha afegit. En aquesta línia, Mascarell ha assenyalat que “no hi ha hagut mai una generació política que estigués tan convençuda del paper de la cultura, no des d’un punt de vista de dirigisme estètic, sinó entenent-la com a sistema d’oportunitats”.

Mascarell també ha ressaltat la visió d’Estat que va tenir el Noucentisme i ha citat el cas d’Enric Prat de la Riba i l’evolució que va tenir entre 1906 (La nacionalitat catalana) i el 1917, quan va reclamar un “cos i formes d’estat” per a Catalunya.

A l’acte de cloenda també hi ha intervingut la regidora de Cultura de l’Ajuntament de Sitges, Mireia Rossell, i el director de la Fundació Rafael Masó de Girona, Jordi Falgàs, que el 2016 acollirà la segona edició del Simposi. Mentrestant, el Simposi mantindrà una estructura estable d’organització i difusió d’activitats, entre les quals hi ha la publicació de les actes, el proper març de 2015, gràcies al suport del Departament de Cultura.

A més de les sis sessions que han estructurat el Simposi, la iniciativa ha estat el marc de la presentació de dotze comunicacions i una quinzena de publicacions. Ahir, també s’hi va presentar el Mapa d’arquitectura i elements urbans noucentistes, que, de moment, reuneix 400 fitxes d’un centenar de municipis catalans. A l’acte, hi va assistir el conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, que va apuntar que “conscientment o inconscientment, el Noucentisme està en el centre del nostre imaginari com a país”.