Els artistes de la Fundació Stämpfli omplen la programació de museus i galeries

Els artistes presents a les col·leccions de la Fundació Stämpfli protagonitzen un 2016 carregat de propostes interessants, tant en exposicions individuals com col·lectives o altres instal·lacions coparticipades. Bona part de la seixantena d’artistes que integren el fons de la Fundació són cartell destacat aquests mesos en exposicions a diferents punts.

Fa dues setmanes, Miguel Chevalier (que va exposar Power Pixels 2014 a la Fundació Stämpfli fa dos anys) va protagonitzar un espectacular muntatge a Picadilly Circus, a Londres, amb la seva triple instal·lació Complex Meshes 2016, Origin of World 2016 i Pixels Wave 2016. Chevalier ha participat també a l’exposició A brief history of the future, que han acollitelsMusées Royaux des Beaux-Arts de Belgique, de Brussel·les, i fins abans de Nadal va exposar Méta-Territoires a la Galerie Fernand Léger, Ivry-sur-Seine, on va explorar les transformacions urbanístiques a través d’una instal·lació audiovisual.

Un altre dels artistes que ha exposat a la Fundació Stämpfli, Jacques Monory, també exhibeix una mostra de la seva col·lecció al Château du Val Fleury fins el proper 21 de febrer. Sota el títol Tragédies Monory, posa al dia la dimensió dramatúrgica de l’obra del reconegut artista francès.

La intensitat també marca l’agenda de Jacques Villeglé, que actualment exposa una cinquantena d’obres al Musée de Morlaix. Villeglé, que l’any passat també va protagonitzar una mostra al Musée de Louviers sobre els vincles sociopolítics del seu alfabet, prepara una gran exposició al Musée d'Art Moderne et Contemporain de Saint-Étienne - Métropole, titulada Mémoires, que constitueix un complet repàs a la seva trajectòria. Mémoires s’inaugura el 5 de març. L’espace Jacques Villeglé a Saint-Gratin exposa fins el 19 de març l’obra de Jean Pierre Raynaud.

Per la seva part, l’artista islandès Erro –que va protagonitzar la primera exposició monogràfica de la Fundació Stämpfli, l’any 2012– ha estat un dels caps de cartell del flamant Centre Pompidou (Màlaga) amb la mostra Mecacollages. El 2015 també va ser autor convidat al MAC de Lyon i actualment té obra en la mostra col·lectiva Picasso Mania, del Gran Palais de París, junt a una llarga llista de mestres de l’art contemporani, com David  Hockney, Jasper Johns, Roy Lichtenstein, Andy Warhol o Jean-Michel Basquiat.

Fa dues setmanes va tancar l’exposició d’Eduardo Arroyo La force du destin, a l'Hôtel des Arts de Toulon. Pierre Buraglio també tanca aquestes dies en tres mostres: Recto verso, a la Fondazione Prada de Milà, amb Daniel Dezeuze; iA+B+C, a la galeria Bea-Ba de Marsella. Buraglio i un altre dels artistes de la Fundació, Christian Jaccard, comparteixen espais amb Vincent Bioulès i Louis Cane al Musée de l’Abbaye Sainte-Croix (Sables d’Olonne), en una mostra que es va inaugurar la setmana passada i que estarà oberta fins el 29 de maig.

Tom Carr protagonitza l’agenda de l’art contemporani a Catalunya. La primavera passada va portar Ombres al Museu Picasso, una actuació emmarcada en l’exposició itinerant Tom Carr. Ecos de Carles Buïgas, una instal·lació d’innovació i tecnologia que el novembre i desembre va estar al Centre Cultural de Terrassa. El proper 14 de febrer, Carr inaugura la mostra Dualitats a la Fundació Vila Casas.

Una altra de les figures amb l’agenda carregada és Robert Combas, que recentment ha tancat dues exposicions, una al Centre d’Art Contemporain de Châtellerault, i una altra conjuntament amb Alexis Harding a Bourg-en-Bresse; i actualment en protagonitza una tercera al Musée du Touquet, de París. Precisament, Robert Combas, Jacques Villeglé i Peter Klasen han estat tres dels artistes que han participat en la iniciativa Artistes à la une al Palais de Tokyo, impulsada pel diari Libération i amb recaptació per a Reporters Sense Fronteres.

Fins el proper 28 de febrer, Jean-Luc Parant és el protagonista de la secció Une œuvre, une exposition del Musée Paul Valéry, a Sète, amb Mémoire du merveilleux, mentre que Jean-Michel Sanejouand també participa a la col·lectiva All over, que s’inaugura el dia 24a laGalerie des Galeries de París. El mes de març, J. M. Meurice participa a Droles de Trames, a l’Studio LeFresnoy, mentre que l’octubre protagonitza una retrospectiva als LAAC Musées de Dunkerque.

Carlos Cruz Díez té oberta ara la instal·lació Espace Expression a Miami, on aplega una acurada selecció de colors i transicions cromàtiques que integren la seva investigació bidimensional. A finals d’any, participarà en un altre interessant muntatge al Daelim Museum, junt amb altres artistes.

Un dels grans esdeveniments artístics de l’any és l’exposició que Gérard Fromanger inaugura la setmana vinent al Centre Pompidou, amb una cinquantena d’obres compreses entre el 1964 i el 2015, en un recorregut no cronològic, que parteix del més profund de la seva creació. També ha adquirit un cartell rellevant la primera exposició monogràfica de MASI Lugano, dedicada a Markus Raetz, que es va inaugurar fa dues setmanes i que estarà oberta fins l’1 de maig. També encara ressona en els ambients artístics la rellevant exposició que la Fondation EDF va dedicar fa uns mesos a l’obra de Pol Bury.

La setmana pasada, Mark Brusse va inaugurar La posse d’un lapin a la Louis Carré & Cia, de París, una de les galeries més prestigioses de la ciutat i on han exposat una bona llista dels artistes de la Fundació. Antoni Taulé exposa aquests dies una triple mostra en tres espais de París: l’Instituto Cervantes, la Galeria Boa i la Photo12 Galérie.

Fa uns dies, Piotr Kowalski va tancar la mostra Eppur si muove al Mudam Luxembourg, que ha estat oberta des del passat estiu, mentre que Jean le Gac ha exposat fins fa uns dies a la Bernard Chauchet Contemporary Art de Londres, Jean-Jacques Lebel ha participat a la col·lectiva Psilocybine al Musée Singer-Polignac, Olivier Mosset a la VNH Gallery de París, Vladimir Velickovic al Musée de l’Hospice Saint-Roch, i Niele Toroni al Musée d’Art Moderne de la Ville de Paris i al Swiss Institute de Nova York. 

Per últim, Peter Stämpfli ha presentat a Ginebra i a París (i el proper 1 d’abril, a Sitges) la seva monografia L’oeuvre de Peter Stämpfli, escrita per Daniel Abadie i publicada per Éditions Hazan. Amb motiu d’aquesta presentació ha exposat a la Galeria Zannettacci de Ginebra i actualment ho fa al Musée d’Art et Histoire de Fribourg, a més d’exhibir les seves pel·lícules Film implosion al Fri Art Kunsthalle Fribourg.

Fotos:

1. Miguel Chevalier
2. Tom Carr
3. Mark Brusse
4. Gérard Fromanger
5. Peter Stämpfli