El Museu de Maricel obre les portes a Fortuny, Rodin, Matisse, Dalí i els mestres de l’art modern

L’exposició ‘Del Modernisme a les Avantguardes. Dibuixos de les col·leccions Mapfre’ exhibeix, per primer cop a Catalunya, 47 dibuixos de figures claus dels segles XIX i XX

Marià Fortuny, Auguste Rodin, Edgar Degas, Picasso, Francis Picabia, Henri Matisse, Salvador Dalí i Joan Miró són alguns dels noms que protagonitzen l’exposició Del Modernisme a les Avantguardes. Dibuixos de les col·leccions Mapfre, que s’inaugura dijous 28 de març al Museu de Maricel i que constitueix una completa radiografia del dibuix del tombant dels segles XIX i XX, a través d’alguns dels artistes de major relleu i prestigi. L’exposició està comissariada per Ignasi Domènech, cap de Col·leccions de Museu de Sitges i està organitzada conjuntament pel Consorci del Patrimoni de Sitges i la Fundació Mapfre. Es pot veure fins el 23 de juny.

Del Modernisme a les Avantguardes. Dibuixos de les col·leccions Mapfreexhibeix una acurada selecció de 47 dibuixos dels fons de les col·leccions de Mapfre. Es tracta d’una esplèndida mostra de 33 figures claus de l’art dels segles XIX i XX, com Marià Fortuny, Auguste Rodin, Edgar Degas, Joaquín Sorolla, Pablo Picasso, Henri Matisse, Francis Picabia, Paul Klee, Joaquín Torres García, Juan Gris, Joaquim Sunyer, Joan Miró o Salvador Dalí. Totes les obres formen part de la col·lecció Mapfre, creada al 1997 i que és un dels fons privats de major prestigi de l’Estat espanyol. L’exposició s’exhibeix a la planta baixa del Museu de Maricel, que fins fa unes setmanes va acollir la mostra del Centenari de Maricel.

Del Modernisme a les Avantguardes. Dibuixos de les col·leccions Mapfre es mostra per primer cop a Catalunya, però abans s’ha pogut veure en diversos museus, com la Fundación Picasso (Màlaga, 2001), el Museo de Bellas Artes de Cuba (L’Havana, 2004), l’Institut Cervantes de Nova York (2004-2005), el Museo Nacional de Arte de México (2007) o el Bass Museum of Art de Miami (any 2008), entre d’altres.

 

El dibuix com a gènere per dret propi

El dibuix ha estat, des dels orígens de la història de la humanitat, una de les expressions inherents als individus, malgrat que al llarg de la història recent, el col·leccionisme d’art no ha mostrat un gran interès pel dibuix si es compara amb l’atenció que ha rebut la pintura. El dibuix ha servit com un element d’aprenentatge, d’educació de les capacitats tècniques i estètiques dels creadors i molt sovint reflecteixen com cap altre suport el geni creatiu del seu autor. Des del segle XIX i amb el naixement de l’artista modern, deslligat voluntàriament de la tirania del mercat, el dibuix ha traspassat l’àmbit de l’experimentació privada o d’element de disseny de propostes futures per esdevenir també un gènere artístic per dret propi.

El recorregut de l’exposició Del Modernisme a les Avantguardes. Dibuixos de les col·leccions Mapfre s’inicia amb dibuixos de caràcter acadèmic de dos artistes com Marià Fortuny i Joaquín Sorolla (lligats encara a la tradició però que mostren unes qualitats expressives que van més enllà del clàssic dibuix de formació, que s’aprenia a les acadèmies de belles arts). A continuació es mostren dibuixos de caràcter noucentista com els de Joaquim Sunyer o Enric Casanovas, que dialoguen amb altres com els de Francis Picabia, Auguste Rodin o Egon Schiele.

La construcció d’un llenguatge de caràcter abstracte, de naturalesa geomètrica i analítica en l’horitzó del cubisme, queda reflectit amb obres de Joaquim Torres García, Rafael Barradas, Juan Gris, Albert Gleizes o Sonia Delaunay. El sentit constructiu de la pintura i els seus límits amb l’escultura es pot veure en altres dibuixos com el collage d’Alexander Archipenko o la Miniatura de Kurt Schwitters, amb un esperit dadaista. Paral·lelament, es mostren obres d’artistes espanyols que treballaven a París, com Pablo Picasso o Juan Gris. La presència privilegiada d’aquests artistes a la capital francesa els va permetre entrar en contacte amb la gestació del moviment surrealista. Alguns dels autors presents en la mostra van ser membres actius del grup i figures essencials del moviment, com Salvador Dalí o Joan Miró.

L’exposició finalitza amb l’obertura –després de la Guerra Civil– de nous camins relacionats amb el primitivisme o les formes pures com les d’Ángel Ferrant, que conviuen amb els inicis de l’informalisme més gestual o matèric com és el cas del collage de Chillida que tanca l’exposició.