El Consorci del Patrimoni sol·licita que el Cau Ferrat i el Museu de Maricel siguin d’interès nacional
El Consorci del Patrimoni de Sitges ha sol·licitat a la Generalitat que declari el Cau Ferrat i el Museu de Maricel com a museus d’interès nacional. La petició està avalada per la sol·licitud aprovada pel Consell General del Consorci el passat 10 de maig, a partir d’un dictamen de la directora, Vinyet Panyella. Actualment, hi ha set museus a Catalunya que tenen aquesta condició: la Fundació Joan Miró, el Museu d’Art Contemporani de Barcelona, el Museu Episcopal de Vic, el Museu Marítim de Barcelona, el Museu de Montserrat, el Museu Picasso i el Museu Diocesà i Comarcal de Lleida.
La condició de Museu d’interès nacional aporta un estatus i condició que reforça el prestigi, posicionament i projecció dels centres que l’obtenen. Des de l’any 2000, el Museu del Cau Ferrat és museu secció del Museu Nacional d’Art de Catalunya, però en canvi el Maricel, no. El nou paper que juguen el Cau i el Maricel des de la reobertura de desembre de 2014 aconsellen ara obrir una nova porta a través d’aquesta declaració, que correspon efectuar a la Generalitat de Catalunya.
L’article 26 de la vigent Llei de Museus de Catalunya (Llei 17/1990 de 2 de novembre, de museus, DOGC NÚM. 1367, DE 14.11.1990) estableix la categoria de museus d’interès nacional, que s’atorga a aquells museus que, “per la importància i el valor del conjunt de béns culturals que apleguen, per les característiques generals o específiques de llurs col·leccions o perquè l'interès de llur patrimoni museístic depassa el seu marc, tenen una significació especial per al patrimoni cultural de Catalunya”. L’apartat segon de l’esmentat article determina que “La declaració d'interès nacional es fa sens perjudici de la continuïtat de la titularitat i la gestió de cada museu”.
La declaració de museus d’interès nacional referent als museus del Cau Ferrat i Maricel forma part dels objectius estratègics del Consorci el Patrimoni de Sitges i es justifiquen pel fet constituir col·leccions úniques –la de Santiago Rusiñol, en el primer cas, i la conjunció de les col·leccions del Dr. Jesús Pérez-Rosales i la Col·lecció d’Art de la Vila de Sitges, en el segon–. Són col·leccions artístiques de gran prestigi pel valor de conjunt del seu contingut, així com també ho són dins del context de col·leccions museístiques de caràcter públic de Catalunya. N’és una prova l’elevat nombre de visitants que des de 2015 han rebut, el nombre de peces sol·licitades en préstec per altres museus, tant nacionals com estatals i estrangers, així com l’elevat nombre d’activitats que organitzen. Més enllà del contingut de les col·leccions, tots dos edificis, tant el Cau Ferrat com el Museu de Maricel, són emblemàtics per tal com representen els dos estils arquitectònics més significatius de la Catalunya moderna i contemporània, com són, respectivament, el Modernisme i el Noucentisme. Tant un edifici com l’altre, tant els exteriors com les col·leccions que hostatgen són elements que gaudeixen de la màxima protecció declarada en els plans urbanístics i en el patrimoni de Catalunya. Per tant, continent i contingut constitueixen un doble motiu que justifica la petició de la declaració que es proposa.