El Cau Ferrat fa vuitanta anys

Va ser el Diumenge de Pasqua d’avui fa vuitanta anys. El 16 d’abril de 1933, es va inaugurar el Cau Ferrat com a museu públic. L’acte va constituir un esdeveniment cultural i social, no únicament a Sitges, sinó al conjunt del país (La Vanguardia hi va dedicar la pàgina 3), tant per la col·lecció que reunia i presentava el museu com per la importància que va assolir la seva inauguració, amb el president de la Generalitat, Francesc Macià, al capdavant. Vuitanta anys després d’aquesta inauguració, Sitges es prepara per a saludar, aquest 2013, el Cau Ferrat plenament reformat, que manté l’esperit, l’estètica i els elements patrimonials que el van fer únic el 1933.  
Santiago Rusiñol havia mort encara no feia dos anys i va llegar a l’Ajuntament de Sitges el Cau Ferrat, l’emblemàtica casa-taller des d’on va convertir Sitges en punt central del Modernisme a finals del segle XIX. L’Ajuntament de la vila va decidir convertir el Cau en museu i en aquesta empresa va comptar amb l’inestimable suport de la Junta de Museus de Barcelona, per encàrrec de la Generalitat i sota el constant seguiment del conseller Ventura Gassol.  
Precisament, Gassol va presidir el Patronat del Cau Ferrat creat amb l’objectiu de crear i gestionar el museu. A més del conseller, el Patronat estava integrat per l’alcalde, Josep Costa, regidors de la corporació, representants de la Junta de Museus, Josep Maria Planas en representació de la família Rusiñol i quatre veïns de Sitges de reconeguda trajectòria cultural: el poeta Trinitat Catasús, l’escultor Pere Jou i els artistes Arcadi Mas i Fondevila i Joaquim Sunyer.  
El Patronat del Cau Ferrat, creat el 1932, va ser l’encarregat de pilotar la creació del museu. El paper de la Junta de Museus de Barcelona va resultar determinant des d’un punt de vista tècnic, ja que va canalitzar l’orientació del museu i va aportar dimensió a les seves col·leccions. El nou museu es va integrar a la Direcció General de Museus de la Generalitat, dirigida per Josep M. Folch i Torres.  
El Cau Ferrat es va constituir sobre l’important fons reunit per Santiago Rusiñol (una de les col·leccions privades més importants d’Europa) i va ser complementada per la col·lecció de ferro dipositada per la Junta de Museus. La suma de les col·leccions de ferro de Rusiñol i de la Junta va configurar una de les més interessants d’aquest segment de l’Estat.  
L’acte d’inauguració va paralitzar Sitges, com tot el que tenia a veure amb Santiago Rusiñol. La presència de Francesc Macià a Sitges va despertar, a més, una expectació extraordinària. A l’acte s’hi van sumar les dones de l’Associació del Ram de tot l’any, creada un any abans en homenatge al senyor del Cau. Amb motiu de la inauguració va arribar a Sitges gent d’arreu de Catalunya i, fins i tot de fora, amb la intenció de saludar l’obertura del Temple del Modernisme com a museu públic.