Dues obres del Cau Ferrat comparteixen protagonisme a l’exposició ‘Luces de Bohemia’

L’exposició Luces de Bohemia, que acull la Fundació Mapfre de Madrid fins el proper 5 de maig, és l’entorn d’una nova reivindicació de la figura de Santiago Rusiñol com un dels artistes del tombant de segle que es va fascinar pels gitanos i la seva cultura nòmada. La mostra defineix la pintura moderna a partir de la influència i captivació que van representar els gitanos en els artistes de l’època. L’exposició –que es presenta conjuntament amb una mostra de les obres mestres del museu d’Orsay de París, que es pot veure al mateix edifici– és un dels grans esdeveniments artístics de l’any a la capital espanyola. Luces de Bohemia és també una ocasió per a projectar el fons del Cau Ferrat, que ha cedit dos olis a la mostra i que comparteix protagonisme amb museus com l’Ermitage de Sant Petersburg, l’Orsay de París, el Van Gogh d’Àmsterdam, L’Annonciade de Saint-Tropez, el Reina Sofía de Madrid o el Picasso de Barcelona, entre d’altres.  
Rusiñol és present a l’exposició amb tres obres: Erik Satie, bohemi (1891), Cementiri de Montmartre (1891) i Retrat del gravador Ramon Canudas (1892). Les dues darreres formen part del fons del Cau Ferrat, mentre que la que retrata al músic Erik Satie està exhibida a l’Arxiu Joan Maragall, l’antiga casa del poeta al barri de Sant Gervasi de Barcelona, que gestiona la Biblioteca de Catalunya. Les tres obres estan exposades a la secció “Montmartre y las escuelas de la bohemia” de l’exposició, al costat i davant d’olis de Vincent Van Gogh, André Gill, Ramon Casas o Marià Pidelaserra.  
La presència de Santiago Rusiñol i el Cau Ferrat a la mostra es complementa al catàleg editat per a l’ocasió, que reprodueix la seva Gitana del Albaicín, pintada el 1895 i que forma part del fons de Museus de Sitges. Aquest oli permet il·lustrar un dels articles del catàleg, el que porta per títol “Gitanos en el arte español”, de Carmen González Castro i Eduardo Quesada Dorador, de la Universitat de Granada.  
Luces de Bohemia –que porta per subtítol Artistas y gitanos y la definición del mundo moderno– és un recorregut pels orígens de la bohèmia artística i la fascinació que els gitanos van exercir sobre artistes i escriptors de l’època. L’exposició presenta un centenar d’obres de Picasso, Goya, Van Gogh, Toulouse-Lautrec, Courbet, Degas, Delacroix, Manet i artistes catalans com Casas, Nonell, Anglada-Camarasa o Casagemas. El discurs de la mostra gira especialment entorn a París, capital indiscutible de l’art de finals del segle XIX, però presta una atenció rellevant a Barcelona i els artistes catalans de l’època, enormement influenciats per tot allò que succeïa a la capital francesa. Entre les obres prestades n’hi ha una també de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú: Montmartre, de Ramon Casas (1890).  
La inauguració, dijous passat, de l’exposició –conjuntament amb Impresionistas y postimpresionistas. El nacimiento del arte moderno, que es pot veure al mateix palau del passeig de Recoletos– va constituir una cita de notable relleu a Madrid. L’organització va convidar la directora-gerent del Consorci del Patrimoni de Sitges, Vinyet Panyella, que va conversar amb Guy Cogeval, president dels museus d’Orsay i de l’Orangérie de París, sobre el fons del Cau Ferrat. A la imatge que acompanya aquest article, Panyella apareix davant les obres cedides pel Cau Ferrat el dia de la inauguració.