‘Realisme(s) a Catalunya (1917-1936). Del Picasso clàssic al Dalí surrealista’

5 juliol 2019 a 13 octubre 2019
Museu de Maricel

REALISME(S) A CATALUNYA 1917-1936). DEL PICASSO CLÀSSIC AL DALÍ SURREALISTA
Dates: Del 5 de juliol al 13 d’octubre de 2019
Lloc: Museu de Maricel (Carrer de Fonollar s/núm, Sitges)
Preu: 10 € (5 €, reduïda). Accés per a visitar també els museus del Cau Ferrat i de Maricel
Visites guiades: Cada dimarts: 15h (en anglès), 16h (en castellà) i 17h (en català). Preu: 5 €
Visites guiades especials a càrrec de la comissària de l’exposició: Dissabtes 17 d’agost i 28 de setembre

El Museu de Maricel es torna a vestir de llarg per acollir una exposició de primer nivell, que mostra fins a quin punt el context europeu d’entre guerres va marcar als artistes catalans i la seva obra. L’exposició Realisme(s) a Catalunya (1917-1936). Del Picasso clàssic al Dalí surrealista presenta pintures dels mateixos Picasso i Dalí, junt amb altres peces d’artistes com Joaquim Sunyer, Alfred Sisquella, Josep de Togores, Ángeles Santos o Joan Miró. És una iniciativa dels Museus de Sitges, el Museu de Valls i el Museu de la Garrotxa (Olot), impulsada a través de la Xarxa de Museus d’Art de Catalunya, i està comissariada per la historiadora de l’art Mariona Seguranyes.

L’exposicióRealisme(s) a Catalunya (1917-1936). Del Picasso clàssic al Dalí surrealista suposa una prospecció i anàlisi d’un dels moments més fascinants i complexos de la història contemporània, com és el període entre les dues guerres mundials, des d’una òptica catalana. La mostra relata les trobades i divergències dels creadors catalans entre el final de la Primera Guerra Mundial i l’esclat de la Guerra Civil espanyola, sacsejats per les grans transformacions socials i polítiques del moment (la Gran Guerra; la Revolució Russa; la mort del president de la Mancomunitat i impulsor del Noucentisme, Enric Prat de la Riba; la Dictadura de Primo de Rivera; els conflictes socials i laborals…).

La mostra exposa el retorn al realisme i el classicisme, que va marcar el context artístic i europeu, i reflecteix com es va manifestar en els artistes catalans. L’exposició recull com van assumir els artistes catalans l’anomenat Rappel a l’ordre de Jean Cocteau, així com la influència que van exercir la Nova Objectivitat alemanya, el Novecento italià o el Realisme màgic, batejat per Franz Roh. Es tracta dels nous realismes(s) de la pintura catalana, que van de l’exterior a l’interior amb uns referents europeus. Uns temps de recerca, melancolia i evasió.

Realisme(s) a Catalunya (1917-1936). Del Picasso clàssic al Dalí surrealista està estructurada en quatre àmbits: Antecedents d’un classicisme modern (1905-1914); A la recerca de les noves figuracions (1917-1936); Pintors catalans sota la influència de Picasso; i Metafísica, surrealismes i logicofobisme

Picasso com a referent
La figura i l’obra de Picasso com a referent estètic constitueix un dels eixos centrals de l’exposició. Les seves obres de línia clàssica i ingressiana conviuen amb les seves teles tardo-cubistes, algunes de les quals produïdes al llarg de la seva estada a la Barcelona de 1917. Amb motiu de l’exposició, s’ha analitzat la correspondència d’un seguit d’artistes que van acudir a l’artista malagueny, que els va ajudar oferint-los contactes de marxants de París. Es tracta, entre d’altres, de Francesc Domingo, Pere Pruna, Mariano Andreu, Manuel Humbert, Joan Miró i Salvador Dalí.

A partir d’aquí sorgeix una relació de complicitats estètiques que ens permeten entendre fins a quin punt obres icòniques com l’Arlequí de Picasso, marcaran de maneres molt diferents el camí a pintors com Josep de Togores, Francesc Domingo i en un moment molt precís a Joan Miró. Tots ells en un moment o altre es van deixar guiar per Picasso, pels seus arlequins, per les dones mediterrànies corrent per la platja i per un univers que de tan dolç que era feia mal. 

Obres de diferents col·leccions públiques i privades
L’exposició inclou obres i documentació procedents del Museu Picasso de Barcelona, Museu Nacional d’Art de Catalunya, Museu de Montserrat - Abadia de Montserrat, Biblioteca Museu de Vilanova i la Geltrú, Museu d’Art Jaume Morera, Lleida, Museu d’Art de Sabadell, Fundació Abelló de Mollet del Vallès, Fundació Palau de Caldes d’Estrac, Museu de Valls, Museu de la Garrotxa, Olot, Museu d’Història de Girona, Alfolí de la Sal - Museu de l’Escala, a banda de diverses col·leccions particulars.

La mostra està acompanyada d’un catàleg amb textos dels historiadors de l’art Francesc Fontbona, Ricard Mas i de la mateixa comissària de l’exposició Mariona Seguranyes. L’edició cataloga prop d’unes 80 obres a més de contenir la reproducció de diverses cartes i documents procedents de la Biblioteca de Catalunya, Museé National Picasso, Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, Museu d’Art Jaume Morera, Lleida, Ajuntament de Girona i arxius particulars, entre d’altres.

Realisme(s) a Catalunya (1917-1936). Del Picasso clàssic al Dalí surrealista s’exposa al Museu de Maricel fins el 13 d’octubre. Posteriorment, viatjarà als Museus de Valls i de la Garrotxa (Olot). 

Àmbits

ÀMBIT 1: ANTECEDENTS D’UN CLASSICISME MODERN, 1905-1914

Els nous realisme(s) a Catalunya tenen els seus referents en el primer cubisme i en els conceptes del primitivisme i mediterranisme de principis del segle XX, que van esdevenir eixos definidors del Noucentisme.

Artistes com Joaquim Torres-García, Aristides Maillol o Joaquim Sunyer van marcar el retorn a les arrels de la cultura mediterrània i clàssica. Alhora, la presència del cubisme a Catalunya amb l’exposició a les Galeries Dalmau el 1912 és entesa com una renovació plàstica d’aquell inicial classicisme mediterrani.

Així, doncs, l’estètica mediterrània i l’especulació formal del cubisme eren part de l’essència d’aquest classicisme renovat.

ÀMBIT 2: A LA RECERCA DE NOVES FIGURACIONS, 1917-1936

L’any 1917 hi ha diversos fets que marquen el final d’una època: a nivell internacional, la Primera Guerra Mundial avança i esclata la Revolució Russa, a més d’esdevenir-se una gran crisi del govern espanyol.

A Catalunya té lloc la mort d’Enric Prat de la Riba, principal impulsor del programa cultural del Noucentisme. S’agreugen els conflictes socials i se succeeixen les vagues. Aquest és també l’any de la gran Exposició d’Art Francès, de la visita de Pablo Picasso amb els ballets russos amb motiu de l’estrena de Parade a Barcelona i de la publicació del manifest de Torres-García, Art-Evolució. D’altra banda, a causa de la Primera Guerra Mundial, Barcelona és plena d’artistes estrangers refugiats, molts dels quals  són destacats avantguardistes.

Tots aquests factors provoquen que l’idealisme de l’atzavara i l’oreneta del Noucentisme s’esvaeixi, i un seguit de nous creadors s’articulin en noves agrupacions, com Els Evolucionistes o Els courbets, a la recerca d’una realitat nova.

A banda, les obres de Feliu Elias volen atrapar la “pura realitat” i desvelen allò estrany i sinistre per expressar el malestar del segle XX.

ÀMBIT 3: PINTORS CATALANS SOTA LA INFLUÈNCIA DE PICASSO

L’obra que Pablo Picasso va crear al llarg de la seva estada a Barcelona el 1917 es trobava entre dos eixos: el classicisme i el tardocubisme. Algunes d’aquestes composicions van esdevenir un far per a un conjunt de pintors, entre els quals hi havia Josep de Togores, Joan Miró i Francesc Domingo.

Picasso va escollir entre les seves obres per donar als Museus d’Art de Barcelona, una de representativa del classicisme, l’Arlequí, que va esdevenir tot un símbol d’aquest nou camí iniciat.

L’altre gran escenari dels realisme(s) és París, el barri de Montparnasse, freqüentat per una sèrie de pintors catalans. Tots ells visiten Picasso, que els ajuda a obrir-se camí. Ens referim, entre d’altres, a Manuel Humbert, Pere Pruna i Francesc Domingo.

Finalment, Salvador Dalí visita amb reverència Picasso el 1926 i les dones picassianes amb un toc de transgressió freudiana emergeixen en la seva obra.

ÀMBIT 4: METAFÍSICA, SURREALISME(S) I LOGICOFOBISME

Giorgio de Chirico i els artistes de la revista italiana Valori Plastici, els creadors de la pintura metafísica i de la realitat inquietant, van deixar una empremta ben evident en pintors de casa nostra com Salvador Dalí, el pioner a rebre aquest llegat.

Dalí es va convertir amb un dels grans divulgadors de l’obra de De Chirico, juntament amb els surrealistes parisencs, que el van reinterpretar per mostrar la realitat interior. Àngel Planells i Joan Massanet van rebre la influència de la pintura metafísica a través de Dalí.

En aquests mateixos anys, diversos pintors elaboren obres amb l’estètica de la metafísica, el realisme màgic o la realitat fantasiosa, com Antoni Garcia Lamolla, Ángeles Santos Torroella o Ramon Calsina.

L’Exposició Logicofobista de 1936 és el cant del cigne de tota una generació d’artistes que treballen amb els nous llenguatges del realisme màgic, la metafísica i els surrealisme(s). Però la Guerra Civil estroncarà cruelment les seves diverses trajectòries.

Les obres

Joaquim Torres-García (Montevideo, 1874 – 1949)

Composició al·legòrica (La Catalunya grega), 1915

Oli sobre tela

Col·lecció Fundació Palau, Caldes d'Estrac

 

 

Joaquim Sunyer i de Miró (Sitges, 1874–1956)

Retrat de Tototte. Ceret, 1912

Oli sobre tela

MNAC - Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona

 

 

Joaquim Sunyer i de Miró (Sitges, 1874 – 1956)

Elvira amb el gat, 1918

Oli sobre tela

Col·lecció particular

 

 

Jaume Mercadé Queralt (Valls, 1889 – Barcelona, 1967)

Torrent de Farigola, 1923

Oli sobre tela

Museu de Valls

 

 

Josep Berga i Boada (Olot, 1872 – Sant Feliu de Guíxols, 1923)

El cercle, 1918

Oli sobre tela

Museu de Valls. Donació Obra Social “la Caixa”

 

Francesc Vayreda Casabó (Olot, 1888-1929)

Palco d'envelat, 1921

Oli sobre tela

Col·lecció particular. En dipòsit al Museu de la Garrotxa, Olot

 

Joan Miró Ferrà (Barcelona, 1893 - Palma de Mallorca, 1983)

Nu 1, 1917

Llapis sobre paper

Ajuntament de Girona. Fons Maite i Rafael Santos Torroella

 

Joan Miró Ferrà (Barcelona, 1893 - Palma de Mallorca, 1983)

Nu masculí, 1917

Llapis sobre paper

Ajuntament de Girona. Fons Maite i Rafael Santos Torroella

 

Enric Cristòfol Ricart i Nin (Vilanova I la Geltrú, 1893-1960)

Retrat d'un advocat (Antoni Torrents Rosell), 1921

Oli sobre tela

Biblioteca Museu Víctor Balaguer, Vilanova i la Geltrú

 

Joan Serra Melgosa (Lleida, 1899 – Barcelona, 1970)

Autoretrat, 1917

Dedicatòria: «Al amic Cortés»

Oli i aquarel·la sobre cartó

Col·lecció Francesc Fontbona

 

Alfred Sisquella i Oriol (Barcelona, 1900 – Sitges, 1964)

Nen, cap a 1929

Oli sobre tela

MNAC - Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona

 

Ramon de Capmany i de Montaner (Canet de Mar, 1899 – Barcelona, 1992)

Tenista, 1920

Oli sobre tela

Museu de Valls. Fons d’Art de la Generalitat de Catalunya

 

Feliu Elias i Bracons (Barcelona, 1878-1948)

Retrat de Lluís Elias Bracons, cap a 1907

Oli sobre tela

Museu d'Art de Sabadell

 

Feliu Elias i Bracons (Barcelona, 1878-1948)

Fent neteja, 1936

Oli sobre tela

Col·lecció particular

 

Salvador Dalí i Domènech (Figueres, 1904 – 1989)

Estudi per a "Berceuse locale",  1923

Llapis grafit sobre paper

Museu de Montserrat. Abadia de Montserrat

Donació de Josefina Cusí, 2005

 

Salvador Dalí i Domènech (Figueres, 1904 – 1989)

Retrat del pare de l'artista, cap a 1925-1926

Llapis carbó i pastel sobre paper

Museu de Montserrat. Abadia de Montserrat

Donació de Josefina Cusí, 2005

 

Manuel Humbert Esteve (Barcelona, 1890-1975)

Els tres amics, cap a 1920

Oli sobre tela

Col·lecció particular

 

Manuel Humbert Esteve (Barcelona, 1890-1975)

Sònia, 1924

Oli sobre tela

Col·lecció particular

 

Josep de Togores i Llach (Cerdanyola del Vallès, 1893 – Barcelona, 1970)

Retrat de les senyoretes Godon. París, 1921

Oli sobre tela

Col·lecció particular

 

Josep de Togores i Llach (Cerdanyola del Vallès, 1893 – Barcelona, 1970)

Nu aux bras levés (Nu amb els braços aixecats). París, 1920

Oli sobre tela

Col·lecció Casacuberta Marsans

 

Josep de Togores i Llach (Cerdanyola del Vallès, 1893 – Barcelona, 1970)

Tors de dona. París, 1923

Oli sobre tela

MNAC - Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona

 

Francesc Domingo Segura (Barcelona, 1893 – Sao Paulo, Brasil, 1974)

Retrat de Jean Cocteau. París, 1928

Dedicatòria: «A Jean / Souvenir / Francesc Domingo / 1928»

Llapis sobre paper

Col·lecció Ramon Córdoba

 

Francesc Domingo Segura (Barcelona, 1893 – Sao Paulo, Brasil, 1974)

Retrat de Rosita Termes. Caldes de Montbui, 1928

Oli sobre tela

Col·lecció particular

 

Apel·les Fenosa i Florensa (Barcelona, 1899 – París, 1988)

Cap femení, cap a 1925

Terracota

Museu de Maricel, Sitges. Col·lecció Dr. Jesús Pérez-Rosales

 

Pere Pruna i Ocerans (Barcelona, 1904 – 1977)

Henriette Schacher Lefèvre, 1924

Oli sobre tela

Col·lecció particular

 

Pere Pruna i Ocerans (Barcelona, 1904 – 1977)

Amistat, 1923

Tinta i guaix sobre paper

Museu Abelló, Mollet del Vallès

 

Remedios Varo Uranga (Anglès, Girona, 1913 – Ciutat de Mèxic, 1963)

Circo,  1935

Tinta i aquarel·la sobre paper

Ajuntament de Girona. Fons Maite i Rafael Santos Torroella

 

Ángeles Santos Torroella (Portbou, 1911 – Madrid, 2013)

Retrat de Rosa Soler Torroella. Portbou, cap a 1928

Oli sobre tela

Col·lecció particular

 

Antoni Garcia Lamolla (Martorell, 1910 – Dreux, França, 1981)

L'espectre de les tres gràcies dins l'aura súbtil, 1935-1936

Oli sobre cartó

Museu d'Art Jaume Morera, Lleida

 

Joan Massanet i Juli (L’Armentera, Girona, 1899 – L’Escala, 1969)

Llunyania. Golf de Roses, clau de volta de la Costa Brava, no datat

Oli sobre tela

Alfolí de la Sal – Museu de l’Escala. Ajuntament de l'Escala

 

Leandre Cristòfol i Peralba (Os de Balaguer, Lleida, 1908 – Lleida, 1998)

Nit de lluna, 1935

Fusta de filar i ou de sargir sobre fusta i en una vitrina

Museu d'Art Jaume Morera, Lleida

 

Enric Cristòfol Ricart i Nin (Vilanova I la Geltrú, 1893-1960)

Porxo, 1918

Oli sobre tela

Biblioteca Museu Víctor Balaguer, Vilanova i la Geltrú

 

Alfred Sisquella i Oriol (Barcelona, 1900 – Sitges, 1964)

El nàufrag, 1918

Oli sobre cartó

Col·lecció particular

 

Francesc Domingo Segura (Barcelona, 1893 – Sao Paulo, Brasil, 1974)

Els jugadors, 1920

Oli sobre tela

MNAC - Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona

 

Feliu Elias i Bracons (Barcelona, 1878-1948)

La galeria, 1928

Oli sobre taula

MNAC - Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona

 

Pablo Ruiz Picasso (Màlaga, 1881 – Mougins, França, 1973)

Arlequí. Barcelona, juny-juliol de 1917

Oli sobre tela

Museu Picasso, Barcelona

Donació de l’artista als Museus d’Art de Barcelona, 1919

 

Pablo Ruiz Picasso (Màlaga, 1881 – Mougins, França, 1973)

Domènec Carles, 1919

Dedicatòria posterior: «A Carles / Picasso / 1921»

Llapis grafit sobre paper

Museu Picasso, Barcelona

Donació de Domènec Carles, 1961

 

Manuel Humbert Esteve (Barcelona, 1890-1975)

Un racó de París. París, 1922

Oli sobre tela

MNAC - Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona

 

Josep M. de Togores i Llach (Cerdanyola del Vallès, 1893 – Barcelona, 1970)

Les joueurs de billard (Els jugadors de billar). París, 1920

Oli sobre tela

Col·lecció Casacuberta Marsans

 

Francesc Domingo Segura (Barcelona, 1893 – Sao Paulo, Brasil, 1974)

Jove amb guants. Kemper, França, 1926

Oli sobre tela

Col·lecció particular

 

Pere Pruna i Ocerans (Barcelona, 1904 – 1977)

Retrat de Jean Cocteau, 1926

Oli sobre tela

Col·lecció particular

 

Mariano Andreu (Barcelona, 1888 – Biarritz, França, 1976)

Tres figures, 1923

Tècnica mixta sobre taula

Col·lecció particular

 

Salvador Dalí i Domènech (Figueres, 1904 – 1989)

Estudi per a "Figures ajagudes a la sorra", 1926

Llapis grafit i tinta sobre paper

Museu de Montserrat. Abadia de Montserrat

Donació de Josefina Cusí, 2005

 

Salvador Dalí i Domènech (Figueres, 1904 – 1989)

La mà tallada, cap a 1927

Tinta xinesa sobre paper

Col·lecció particular

 

Àngel Planells i Cruanyes (Cadaqués, 1901 – Blanes, 1989)

Crim perfecte, cap a 1929

Oli sobre taula

Col·lecció particular

 

Ramon Calsina Baró (Barcelona, 1901-1992)

Tragèdia, 1929

Llapis Paris, acolorit sobre paper

Museu Abelló, Mollet del Vallès

 

Artur Carbonell i Carbonell (Sitges, 1906 – 1973)

Natura morta amb fruites, 1934

Oli sobre tela

Museu de Maricel, Sitges. Fons Maricel