Models de bellesa. L'antic Museu de Reproduccions Artístiques

Museu de Maricel
Del 15 de desembre de 2023 fins al 9 de febrer de 2025
Comissari: Ignasi Domènech
Visita guiada
Visita l'exposició al Visitmuseum

El Museu de Maricel presenta l’exposició Models de bellesa. L’antic Museu de Reproduccions Artístiques, una mostra que aplega 200 peces de mobiliari, vidre, pintura, escultura, porcellana, ceràmica, esmalt, guix i mosaic, que van integrar aquesta col·lecció creada a finals del segle XIX, amb la finalitat d’apropar l’art al conjunt de la població. Una part destacada d’aquest antic museu forma part del fons del Palau de Maricel i constitueix l’eix central de l’exposició. La mostra, organitzada per Museus de Sitges, està comissariada per Ignasi Domènech i es pot veure fins al 19 de gener de l’any vinent.

L’any 1890, l’Ajuntament de Barcelona va crear el Museu de Reproduccions de Barcelona, inicialment batejat com a Museu de Reproduccions Artístiques, d’Arquitectura, d’Escultura i d’Arts Sumptuàries. Aquesta iniciativa pretenia aplegar reproduccions d’algunes de les grans obres de l’art universal per a que poguessin ser contemplades i admirades per les classes mitjanes i populars, en una època en la qual no existia encara el turisme i les possibilitats de viatjar i accedir a la cultura resultaven limitades. La creació del museu va representar un dels projectes intel·lectuals de major envergadura, ambició i modernitat en la Catalunya de finals del XIX, així com una de les apostes de major impacte per afavorir la difusió de l’art entre el conjunt de la població.

El Museu exposava peces d’arquitectura, escultura, ceràmica, vidre, mosaic, esmalt, joieria, mobiliari i teixits, entre d’altres. Fins i tot, va incorporar una biblioteca especialitzada, que és l’origen de l’actual biblioteca nacional d’Història de l’Art, actualment Biblioteca Folch i Torres, al Museu Nacional d’Art de Catalunya.

El context històric. El Museu de Reproduccions de Barcelona seguia els paràmetres d’altres museus de reproduccions que van proliferar a Europa al llarg del segle XIX, alguns inclosos com a seccions d’altres museus d’àmbit nacional. Es tractava de reproduir còpies de grans obres –no necessàriament pintura i escultura– de l’art universal i posar-les a l’abast del conjunt de la població.

Per a Barcelona, teixir una política de creació de museus des del no res (a diferència de Madrid i altres ciutats que eren capitals d’estat, aquí no hi havia col·leccions històriques), plantejava la creació d’un museu a partir de reproduccions de qualitat que podien servir, com els originals, per a mostrar les formes –i l’esperit que se’n desprenia– d’un gran ventall de matèries artístiques.

Des de la perspectiva actual, pot costar d’entendre quina era la finalitat de tals institucions, ja que es té tendència a apreciar per damunt de tot l’existència de l’original. En època vuitcentista, però, les còpies tenien un valor i una funció molt concreta. Artísticament, eren apreciades perquè estaven realitzades per escultors professionals que aconseguien un resultat de gran detallisme i qualitat.

Al mateix temps, resultava rellevant que les reproduccions proporcionessin models de qualitat per a la puixant indústria catalana. Amb la Revolució Industrial, quan encara no existia el concepte del disseny, es començaren a produir objectes poc estètics, en contraposició amb les notables creacions dels artesans. Es considerava primordial que es fabriquessin productes decoratius que fossin alhora útils i bells, i que les fàbriques catalanes poguessin competir amb les de les grans ciutats europees.

Per últim, seguint principis pedagògics, a aquestes obres se les considerava un bon mètode perquè els estudiants de dibuix i de Belles Arts coneguessin les manifestacions artístiques del passat i s’hi inspiressin. És per aquest motiu, que els museus de reproduccions estaven estretament lligats a les acadèmies, que eren els centres de formació artística més importants del moment. Igualment, les còpies també servien perquè el públic general s’eduqués i adquirís coneixements d’Història de l’Art.

El Museu de Reproduccions de Barcelona. L’Ajuntament de Barcelona, sota el mandat de l’alcalde Francesc Rius i Taulet (1872 – 1889), va crear diversos museus artístics i arqueològics en els antics pavellons de l’Exposició Universal. El més important i de majors dimensions era el Palau de la Indústria, avui desaparegut, que constava d’una planta en forma de ventall amb una nau central. És aquí on es va decidir ubicar el Museu de Reproduccions de Barcelona, fundat l’any 1890. Va ser un dels tres primers museus públics de la ciutat, juntament amb el Museu de Belles Arts i el Museu Arqueològic (que a partir de 1892 s’anomenaria Museu d’Història).

La idea de fundar un Museu de Reproduccions a Barcelona va tenir el seu origen en diversos articles de Francesc Miquel i Badia, entre 1870 i 1889. Finalment, l’Ajuntament va inaugurar el Museu el dia de Sant Pere de 1891. El va gestionar el mateix consistori durant els primers anys i el 1907 va passar a mans de la Junta de Museus.

La vida del Museu, però, va tenir obstacles des de ben aviat. El 1902, l’Ajuntament va desmantellar la seva seu i les seves col·leccions van patir una diàspora. Els anys posteriors, va tenir diverses localitzacions i va ser protagonista de diferents projectes frustrats, fins que el 1935 una part dels seus fons es van destinar al Palau de Maricel, que estava buit des de 1921, a causa de la marxa del seu promotor i propietari, el col·leccionista nord-americà Charles Deering.

La resta de les col·leccions que no van ser traslladades a Sitges van acabar desapareixent. Només el que va arribar al Palau de Maricel va mantenir una part dels fons del que va ser el Museu de Reproduccions a Barcelona, exposats en diverses sales i espais de l’edifici.

L’exposició. Els Museus de Sitges organitzen l’exposició retrospectiva i monogràfica Models de bellesa. L’antic Museu de Reproduccions Artístiques, que posa l’accent en un important episodi de la nostra història dels museus. La mostra es fa amb una selecció de les obres que hi ha al Palau de Maricel, a més de 18 peces de guixos, que provenen de l’Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya. Són igualment obres del fons del Museu de Reproduccions, que s’emmagatzemaren al Palau Nacional (actual Museu Nacional d’Art de Catalunya), i que l’any 1992 es varen portar cap a l’Escola.

Totes les reproduccions del Museu de Reproduccions a Barcelona –i, per tant, també les exhibides en aquesta mostra– van ser realitzades al segle XIX, i la gran majoria d’elles entre 1870 i 1890. Les obres i els objectes presentats, doncs, tenen uns 135 anys i ja són veritables antiguitats. En els casos que se’n coneix l’autoria, es podia tractar d’artistes (Paul Soyer, Georges Pull, Janvier Chiurazzi...) o de manufactures, sovint familiars (Fligli di Giuseppe Cantagalli, Compagnia Venezia Murano, O. Madrassi...).

L’exposició Models de bellesa. L’antic Museu de Reproduccions Artístiques presenta 200 peces, de les quals 80 són obres de vidre, en la majoria de casos de la Compagnia Veneziana Murano Salviati & Co. Hi predominen els vasos i les copes, però també hi ha aiguamans, gerres o ampolles.

La mostra també exposa una cinquantena de peces de ceràmica, especialment plats i gerros amb motius naturalistes. Els esmalts, per la seva banda, reprodueixen peces que són còpies d’originals del Louvre o altres que segueixen els models dels tallers de Llemotges.

Entre el mobiliari exposat hi ha armaris, tinells i arquemises, mentre que les obres de pintura hi ha reproduccions de frescos de la basílica de Sant Francesc d’Assís i mosaics de la de Sant Vidal de Ravenna. En les escultures hi ha còpis del mateix David o del Pere III el Cerimoniós del Museu Tresor de la Catedral de Girona, entre molts altres.