‘Logicofobistes. 1936. El Surrealisme com a revolució de l’esperit’

10 novembre 2017 a 4 març 2018

L’exposició Logicofobistes. 1936. El surrealisme com a revolució de l’esperit pretén evocar la mostra LOGICOFOBISTA que va tenir lloc a la Llibreria Catalònia l’any 1936, just abans de l’esclat de la guerra civil. L’interès del projecte rau en la rellevància d’aquesta generació segona del surrealisme, que no va poder consolidar-se per motiu de la guerra i l’exili posterior. També vol commemorar el centenari del naixement del pintor Viola, company d’Apel·les Fenosa en els anys de l’exili, i signant del manifest Logicofobista. 

El comissari de l’exposició ha realitzat un procés de recerca de tots els artistes, això com de les obres que van ser presents en l’exposició original. L’exposició va acompanyada d’una publicació que reconstrueix la mostra en la seva totalitat. L’exposició dedicada al grup dels LOGICOFOBISTES es va presentar a la Fundació Apel·les Fenosa del Vendrell on es va poder visitar fins a finals d’agost de 2016.  

Contingut de l’exposició 
1) LA CIUTAT: BARCELONA. ELS PROMOTORS: ADLAN.
L’Associació d’ AMICS DE L’ ART NOU (ADLAN) s’ havia constituït a Barcelona el 23 d’ octubre de 1932, amb un comitè directiu format per Joan Prats, Eduard Montenys i Daniel Planes, substituïts aquests darrers més endavant per Joaquim Gomis i Josep Lluís Sert. Els estatuts s’ aproven el 9 de novembre i entre els seus membres destaquen personalitats com J.V. Foix, Montanyà, Sebastià Gasch, Joan Miró, Salvador Dalí, Angel Ferrant, Robert Gerhard, Montserrat i Nuria Isern, o Carles Sindreu. La seva primera seu estava ubicada al 99 del Passeig de Gràcia, compartida amb el GATCPAC. Després passarien a un local del carrer Consell de Cent. Els seus objectius eren la protecció i desenvolupament de l’ art, sigui quina sigui la seva manifestació. La primera activitat va ser un concurs d’ objectes de fira, però les més reeixides varen ser el numero de Nadal de la revista D’ ací d’ allà de 1934, i la mostra Picasso de 1936. 

ADLAN patrocina exposicions d’ Angel Ferrant ( galeria Syra, gener 1933 ) Calder ( a  Syra, febrer 1933 ), Joan Miró ( a l’apartament de Sert el juny de 1933 , a la llibrería Catalonia el febrer de 1934 i a la Syra el mateix any), Salvador Dalí ( llibrería Catalonia desembre de 1933 i octubre de 1934), Angel Planells ( Catalonia, novembre de 1934), la dels tres escultors, Sans, Marinel.lo i Eudald Serra ( a la Catalonia el marzo de 1934), la de Hans Arp i Man Ray a la joieria Roca ( març i maig de 1935 respectivament). Les dos darreres exposicions serien la de Picasso a la sala Esteve el gener de 1936 i el maig la “Logicofobista”.  

2) LA SALA: LLIBRERIA CATALÒNIA.
Antoni López Llausàs havia nascut a Barcelona l’ any 1888. El seu pare, Innocenci López estava al front de la Llibreria espanyola i es dedicava també a l’edició de diverses iniciatives, com l’ Esquella de la Torratxa o La Campana de Gràcia. Dotat d’ un carpacter emprenedor, Antoni López integrà la publicitat com a complement de les edicions familiars. Per iniciativa pròpia instal·là un nou negoci d’impressor i posteriorment, l’ any 1924, va obrir conjuntament amb Manuel Borràs i Josep Maria Cruzet la primera seu de la Llibreria Catalonia a la Plaça  Catalunya, a la vorera que va de les Rambles al Portal de l’ Àngel, on permetia els curiosos fullejar els llibres que oferia a la venda. Va crear la Biblioteca Literària i la Biblioteca Catalònia, l’ ambiciosa Història de Catalunya de Rovira i Virgili, els Quaderns Blaus, la Biblioteca Univers i el Diccionari de la Llengua Catalana. Després de la reforma de la Plaça Catalunya la llibreria es traslladà a la Ronda de Sant Pere número 3, on es va fer la mostra Logicofobista. 

Antoni López Llausàs va estar vinculat al món de les arts. El 1927 imprimia “La Nova Revista” i els 1928 la “Gaseta de les Arts”, que dirigia Joaquim Folch i Torres. La revista més significativa va ser, sens dubte, “D’ ací d’allà”, que va tenir seu a la Llibreria Catalonia, sota la direcció de Carles Soldevila i les col·laboracions de Sagarra, López Picó, Arderiu, garcés, Riba, Gassol, Carner, etc..  

Als baixos de la llibreria va obrir un espai d’ exposicions que encarregà al vell Josep Dalmau, que havia tancat la seva galeria del Passeig de Gràcia. La sala va obrir les portes el desembre de 1933 amb una exposició de Salvador Dalí, patrocinada per ADLAN. Dalí tornaria a exposar a la Catalonia del 2 al 4 d’octubre de 1934, aquesta vegada cinc pintures que després viatjarien a Nova York  

Dalmau era un home vell, sense l’ energia dels seus millors temps. El seu prestigi, però, va dotar la sala d’ una carisma, que va anar acompanyat d’ artistes vinculats al surrealisme. Angel Planells hi va exposar el novembre de 1934, i els tres escultors deixebles d’ Angel Ferrant: Ramon Marinel·lo, Jaume Sans i Eudald Serra. Després vindria l’exposició Logicofobista.  

3) PAUL ELUARD. L’IRRADIADOR. 
El projecte de l’exposició logicofobista es va congriar a rel de la visita de Paul Eluard a Barcelona, amb motiu de l’exposició que la Sala Esteva va inaugurar el 13 de gener de 1936. Paul Eluard arriba amb la seva dona Nusch  a Barcelona després de la inauguració. La parella s´instal·la al Nouvel Hotel, Carrer de Santa Anna 18-20.  

El dia 17 de gener, divendres, tres dies més tard de la seva arribada, Paul Eluard fa la seva primera conferencia a la Sala Esteva amb el títol :  “Picasso segons Eluard, segons Breton i segons ell mateix”. Tres dies més tard, el 20 de gener, Eluard fa una sessió de lectura de la seva obra a la Llibreria Catalonia, organitzada pels Amics de la Poesia. El 23 de gener de 1936 Eluard fa una conferència a l´Ateneu Enciclopèdic Popular sobre “surrealisme”, i l´endemà torna a aplegar els interessats a la Sala Esteva. 

En una carta a Man Ray indica: Le Surréalisme conquéris Barcelone. Avant de partir , je réunis tous les volontaires !!!!!!!!!! ( El Surrealisme conquereix Barcelona. Abans de marxar, aplego tos els voluntaris !!!!)

4) L’EXPOSICIÓ 
L’exposició logicofobista es va ajornar diverses vegades. La inauguració es va preveure pel 15 d’ abril, però finalment es va obrir el 4 de maig.

Relació de les obres de l’exposició de maig 1936: 
– Artur Carbonell 1. Interior, 2. Paisatge assassinat. 3. Orbita 
– Leandre Cristòfol 4. Peix damunt la platja, 5 Nit de lluna, 6. L´aurèola astral i impasible està a punt de surtir, 7 Finestra. 
– Angel Ferrant, 8 Composició, 9 Dibuix 
– Esteve Francès  10. Maria és casadora, 11, de la mar sorgeix un mal son, 12 Chipre –remei o el complex del dictador 
– A.Gamboa-Rothwoss  14. pensaments claustrals de Josafat Jockey, 15 Records dels ocells sentimentals, 16 Enterrament
- A.G.Lamolla. 16, L´espectre de les tres gràcies dins l´aura subtil, 17, Madrèpora onírico-plàcida, 18, Tubèrcul incúbic tot esperant l´hora seca, 19, Per la planicies implacables passa alguna cosa, 20, carícia oviforme, 21 Abraçada aeri-plàstica sense perífrasi. 
- Ramon Marinel.lo, 22, Cap crepuscular, 23 Els meus records d´adolescent, 24, Noies que es besen, 25, Les dues amigues ( cristal.lització) 
- Joan Massanet, 26. Rastre fatídic del simulacre sòlid. 
- Maruja Mallo, 27 l´empremta, 28 Granotes i excrements.
- Àngel Planells , 29, Natura morta ( el silenci s´ha fet concret ), 30 La dona impúdica, 31 L´arpa de Napoleó. 
- Jaume Sans, 32 Camagüey 
- Nadia Sokolova , 33 La boira 
- Remedios Varo, 34. lliçons de costura, 35 Accidentalitat de la dona violencia, 36 La cama alliberadora de les amibes gegants.
- Joan Ismael, 37 L´arpista tot improvisant, 38 En arribar Clotilde, 39. Va arribar quan jo l´esperava. 

5) ELS SIGNANTS DEL MANIFEST. CASSANYES I VIOLA. 
Magí Cassanyes i Josep Viola signen el Manifest, primer i únic de la mostra, que es reprodueix en el catàleg: 

«El Surrealisme escriu Viola en el catàleg  de l’ exposició Logicofobista, aspecte dialècticament antitètic dins la Logicofobista, s’oposa a tota expressió artística i considera la Poesia com a activitat de l’esperit. En la seva recerca del meravellós, sorprenent i excepcional, no és pas evasionista en si, sinó que, tot abastant el concretament poètic, tendeix a precipitar l’actual crisi de consciència, mostrant-se essencialment com a expressió de la revolució permanent de l’esperit.»

«El Surrealisme és, a la vegada, nova noció de la poesia i un mètode nou de coneixença.» 

Procedència
Els originals exposats en aquesta mostra pertanyen a la Fundació Apel·les Fenosa de El Vendrell, a la Generalitat de Catalunya i a col·leccions particulars. 
- Apel·les Fenosa.  Retrat de Paul Eluard 
- Picasso.  Dibuix de Paul Eluard 
- Leandre Cristòfol. Composició  
- Antoni G. Lamolla. Pintura   
- Antoni G. Lamolla. Composició 
- Antoni G. Lamolla. Composició 
- Antoni G. Lamolla. Paràbola blava 
- Antoni G. Lamolla. Sense títol 
- Tres dibuixos d’Angel Planells  
- Andreu Gamboa-Rothvoss. Parella. 
- Andreu Gamboa-Rothvoss. Músics. 
- Andreu Gamboa-Rothvoss. Figura femenina 

Projecte itinerant
L’exposició reconstrueix l’exposició LOGICOFOBISTA que va tenir lloc a Barcelona, a la Lliberaria Catalonia, el maig de 1936. L’esclat de la Guerra va significar un tall a les expectatives de projecció d’aquest grup surrealista. La majoria dels artistes varen haver d’exiliar-se i les obres varen desaparèixer en la seva major part. Un dels interessos de la mostra actual és la identificació de les obres desaparegudes, així com de la descripció de la personalitat d’ alguns dels logicofobistes, a hores d’ara desconeguts.  

Durant aquesta itinerància l’exposició ha visitat Ca l’Arenas de Mataró, on es va poder visitar també l’exposició del Logicobobista Jaume Sans 1914-1987. La seducció de les avantguardes; al Museu d’Art de Sabadell, es va recuperar la figura i l’obra d’Andreu Gamboa-Rothvoss, artista nascut a Sabadell i amb una llarga trajectòria, es van exposar obres pertanyents a la família de l’artista i a col·leccions particulars.

Crèdits 
Comissariat: Josep Miquel Garcia. Fundació Apel·les Fenosa.
Disseny de l’exposició: Estudi Nix. Disseny gràfic, comunicació visual. 
Itinerància: Indecor.
Maquetació plafons i elements de difusió: Comunicació Diputació de Barcelona.
Coordinació itinerància: Oficina de Patrimoni Cultural. Diputació de Barcelona.
Patrocini: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura / Diputació de Tarragona / Ajuntament del Vendrell.

Fes una visita guiada a l’exposició