Habitar l'art. La col·lecció Subirachs
Habitar l’art. La Col·lecció Subirachs
Els Museus de Sitges descobreixen l’univers més personal de Josep Maria Subirachs a través de la seva col·lecció d’art
Del 20 de novembre de 2026 al 14 de març de 2027
Sala d’exposicions del Museu de Maricel · Sitges
Inauguració: Dijous 19 de novembre de 2026, 18 h
En acabar la conferència inaugural, hi haurà el recital poètic Diàlegs amb Subirachs, una lectura d'una selecció de poemes d'autors catalans dedicats a Josep Maria Subirachs, a cura de Judit Subirachs Burgaya, filla de l'escultor. En finalitzar, es podrà visitar l'exposició fins a les 21 h.
Jornada de Portes Obertes: Divendres 20 de novembre de 2026, de 10 a 17 h
Foto: Vista del taller de l’escultor a la seva casa de Barcelona. © Art Larson
Els Museus de Sitges presenten Habitar l’art. La Col·lecció Subirachs, una exposició que ofereix una mirada singular a la figura de Josep Maria Subirachs (Barcelona, 1927-2014) a través de les obres d’art que va reunir al llarg de la seva vida. La mostra permet descobrir una faceta poc coneguda de l’escultor: la de col·leccionista, admirador d’altres creadors i protagonista d’una extensa xarxa de relacions humanes i artístiques.
La col·lecció de Subirachs es va formar a partir de les obres dels seus mestres, dels artistes que admirava i, sobretot, dels amics amb qui compartia inquietuds, projectes i converses. Moltes peces van arribar a casa seva com a regal o mitjançant intercanvis, convertint el conjunt en un testimoni de les complicitats que van marcar la seva trajectòria.
L’exposició reuneix obres de figures destacades de l’art dels segles XIX i XX, com ara Henry Moore, Luc Peire, Joan Ponç, Antoni Tàpies, Joan Hernández Pijuan, Albert Ràfols-Casamada, Maria Girona i Josep Guinovart, i permet reconstruir el context artístic i personal en què Subirachs va desenvolupar la seva obra.
Comissariada per Susanna Portell i Ignasi Domènech, la mostra és una producció del Consorci del Patrimoni de Sitges i convida a descobrir una manera d’entendre l’art que transcendia els museus i les galeries: una experiència que formava part inseparable de la vida quotidiana.
Una col·lecció construïda a través de l’amistat
Per a Josep Maria Subirachs, l’art era una manera d’entendre el món i també de construir vincles. Des de la seva joventut, les relacions amb altres artistes van tenir un paper fonamental en la seva formació, en l’evolució del seu llenguatge creatiu i en la configuració de la seva col·lecció.
Nascut al barri barceloní del Poblenou, Subirachs va establir una estreta amistat amb artistes com Ricard Creus, Mercè Vallverdú i Esther Boix, amb qui compartia lectures, inquietuds i trobades culturals. Aquest cercle d’amistats es va ampliar amb escultors com Francesc Torres Monsó i Josep Martí-Sabé i amb altres creadors vinculats als moviments de renovació artística de la postguerra.
D’aquest ambient va sorgir el Grup Postectura, creat el 1950 i integrat per Josep Maria Subirachs, Francesc Torres Monsó, Josep Martí-Sabé, Ricard Creus, Joaquim Datsira i Esther Boix. Malgrat la seva breu existència i la celebració d’una única exposició a les Galeries Laietanes, el grup va representar una iniciativa de renovació davant l’academicisme predominant en la cultura artística de postguerra.
Les obres que Subirachs va conservar d’aquests artistes testimonien una relació que anava molt més enllà de l’interès estètic. Retrats, autoretrats, dibuixos i pintures recorden les amistats que van acompanyar els seus primers anys.
Entre les peces exposades destaquen el Retrat de Josep Maria Subirachs (1953), d’Esther Boix; l’Autoretrat (1948), de Mercè Vallverdú, i Arlequí (1950), d’Emília Xargay, una artista amb qui Subirachs compartia l’interès pel cinema i la recerca artística.
De Barcelona a Bèlgica: el camí cap a l’abstracció
La trajectòria de Subirachs va experimentar una transformació decisiva durant la dècada del 1950.
L’any 1951 va obtenir una beca de l’Institut Francès de Barcelona per viatjar a París, on va entrar en contacte amb els corrents avantguardistes internacionals i amb l’existencialisme francès. Aquesta experiència va contribuir a allunyar progressivament la seva obra del classicisme mediterranista dels primers anys i a orientar-la cap a un expressionisme cada vegada més personal.
El 1954, gràcies a la invitació del pintor belga Luc Peire, Subirachs es va traslladar a Bèlgica, on va residir fins al 1956. Durant aquest període va poder dedicar-se plenament a l’escultura, exposar en diverses ciutats belgues i aprofundir en una investigació formal que el conduiria cap a l’abstracció.
La relació amb Luc Peire va ser especialment significativa. El pintor belga es va convertir en un gran amic i en un dels principals avaladors de l’obra de Subirachs a Bèlgica.
La col·lecció reflecteix aquests vincles internacionals i incorpora obres d’artistes belgues com Walter Leblanc, autor de Crisàlide, una peça especialment apreciada per l’escultor.
L’exposició permet entendre com les relacions personals, els viatges i el contacte amb altres llenguatges artístics van influir en l’evolució de Subirachs i en la seva aproximació a l’art contemporani.
La casa Subirachs: un espai per viure envoltat d’art
Un dels eixos centrals de l’exposició és la casa que Josep Maria Subirachs va encarregar a l’arquitecte Antoni de Moragas, inaugurada el 1963.
Concebuda com a habitatge familiar i taller, la casa responia a una idea essencial per a l’escultor: viure i crear sense establir fronteres entre l’activitat artística i la vida quotidiana.
L’edifici, vinculat als principis de l’arquitectura racionalista, s’organitzava a partir de volums nets, espais funcionals i una relació constant amb la llum natural i el paisatge. Materials com el maó vist, el formigó i el vidre definien una arquitectura austera i expressiva, en què el taller ocupava un lloc central.
En aquest entorn, la col·lecció no es trobava confinada en una sala específica. Les pintures, escultures i dibuixos convivien amb els llibres, el mobiliari i els objectes quotidians, formant part de l’experiència diària de la família.
La casa també es va convertir en un espai de trobada d’artistes, arquitectes, escriptors i intel·lectuals, on les converses i els intercanvis culturals alimentaven un ambient de creació permanent.
Aquest univers domèstic és el que l’exposició vol recuperar: una casa on l’art no només s’exposava, sinó que s’habitava.
Entre els espais més singulars de l’habitatge hi havia una mena de cabina telefònica amagada dins d’un armari del rebedor, revestida de fotografies, retalls de premsa, cromos i altres elements. Aquest petit espai, concebut amb ironia i sentit del joc, revelava una faceta més espontània i irreverent de l’escultor, en contrast amb l’ordre racional de la resta de la casa.
Una col·lecció que reflecteix l’art del segle XX
La col·lecció de Josep Maria Subirachs constitueix un testimoni de les transformacions artístiques del segle XX i de les relacions entre creadors de diferents generacions i procedències.
Entre les peces reunides hi ha obres d’artistes vinculats a l’avantguarda i a l’abstracció, però també creacions de mestres que van influir en la formació de Subirachs i en la seva concepció de l’escultura.
L’escultor va mostrar una admiració especial per Enric Casanovas, amb qui va treballar breument i que va exercir una influència decisiva en els seus primers anys. La presència d’obres d’aquest artista permet entendre la importància de la tradició escultòrica catalana en la formació de Subirachs.
També hi són representats artistes amb els quals va establir relacions d’admiració i reconeixement mutu. És el cas d’Antoni Tàpies, amb qui va intercanviar obres després que tots dos fossin premiats al III Saló de Jazz del 1953: Tàpies en pintura i Subirachs en escultura.
Altres peces reflecteixen els contactes amb l’avantguarda catalana i internacional, així com l’interès de l’escultor per l’experimentació amb els materials, les textures, la geometria i els llenguatges abstractes.
A través d’aquest conjunt, l’exposició permet descobrir no només els gustos artístics de Subirachs, sinó també les seves afinitats estètiques i les relacions que van contribuir a definir la seva producció.
Habitar la Sagrada Família: l’art com a company de vida
L’any 1986, Josep Maria Subirachs va rebre l’encàrrec de realitzar els grups escultòrics de la façana de la Passió de la Sagrada Família, un projecte al qual dedicaria gairebé vint anys de la seva trajectòria.
Per poder concentrar-se plenament en aquest treball, el 1987 es va instal·lar en un petit habitatge de només trenta-set metres quadrats habilitat dins la basílica.
Malgrat les dimensions reduïdes de l’espai, Subirachs no va renunciar a envoltar-se d’algunes de les obres que havien format part de la seva vida. Va seleccionar peces amb un significat especialment personal, com un collage d’Olga Sacharoff, un retrat de Picasso realitzat per Ismael Smith, un gravat de Piranesi, petites escultures pròpies i ceràmiques catalanes del segle XVIII.
Aquesta selecció revela el sentit més profund de la col·lecció: les obres no eren únicament objectes artístics, sinó testimonis d’amistats, records i experiències que l’acompanyaven al llarg de la vida.
Una nova mirada sobre Josep Maria Subirachs
Reconegut internacionalment per la seva obra escultòrica, les seves aportacions a l’abstracció i la intervenció a la façana de la Passió de la Sagrada Família, Josep Maria Subirachs ocupa un lloc destacat en la història de l’art de la segona meitat del segle XX.
Habitar l’art. La Col·lecció Subirachs proposa ampliar aquesta mirada i descobrir l’artista des d’una perspectiva més íntima i humana.
Les obres que va reunir permeten reconstruir les seves amistats, els seus referents i els seus interessos, i mostren com la col·lecció va esdevenir una extensió de la seva personalitat i de la seva manera de viure.
L’exposició convida a entendre el col·leccionisme com una experiència vinculada a la memòria, a l’admiració i als afectes, i posa en valor el paper de les relacions personals en la construcció de les trajectòries artístiques.
Obres exposades a Habitar l’art. La col·lecció Subirachs
La mostra reuneix una selecció de pintures, escultures, dibuixos, gravats i altres creacions de diferents èpoques i procedències que formen part de l’univers artístic i personal de Josep Maria Subirachs.
El conjunt permet descobrir els seus referents, les amistats i les relacions que va establir amb creadors catalans i internacionals. Les obres ofereixen una mirada al col·leccionisme de l’artista i a la diversitat de llenguatges i sensibilitats que van configurar el seu entorn cultural.
Relació de les obres exposades
| Autor | Obra | Any |
|---|---|---|
| Luc Peire | Vallcarca | 1961 |
| Will Faber | Sense títol | 1963 |
| Giovanni Battista Piranesi | Veduta interna del Pronao del Panteon | 1769 |
| Albert Ràfols-Casamada | Sense títol | 1958 |
| Maurits Bilcke | Sense títol | 1950 |
| Roger Subirachs | Paisatge lunar | 1975 |
| Pablo Gargallo | Cap pensatiu de dona | 1908 |
| Enric Casanovas | Bust femení | Entre 1920 i 1930 |
| Manolo Hugué | Retrat d’Arístides Maillol | 1925 |
| Enric Casanovas | Adolescent | Sense data |
| Miquel Blay | Nena i flors | 1893 |
| Isidre Nonell | Autoretrat caricatura | Sense data |
| Ismael Smith | Retrat de Pablo Picasso | Sense data |
| Mercè Vallverdú | Autoretrat | 1948 |
| Ricard Creus | Retrat de Josep Maria Subirachs | 1949 |
| Josep Martí-Sabé | Pomona | 1949 |
| Francesc Torres Monsó | Dues dones d’esquena | 1950 |
| Henry Moore | Two reclining figures | 1976 |
| Josep Llimona | Nu femení | 1921 |
| Josep Clarà | La model | Sense data |
| Josep Clarà | Estudis d’Isadora Duncan ballant | Sense data |
| Juli González | Maternitat | 1941 |
| Enric Clarasó | Meditació | Sense data |
| Enric Casanovas | Nu femení | Sense data |
| Ricard Creus | Parella | 1949 |
| Francesc Torres Monsó | Figura asseguda calçant-se | Sense data |
| Joan Rebull | Nu de dona | 1929 |
| Joan Rebull | Figura | 1929 |
| Manolo Hugué | Dona pentinant-se | 1924 |
| Damià Campeny | La família de Darius suplica pietat als peus d’Alexandre | 1800–1816 |
| Miquel Blay | Descarregador | 1906 |
| Georges Rouault | Retrat d’una dona africana | 1928 |
| Jim Dine | Braid | 1973 |
| Esther Boix | Retrat de Josep Maria Subirachs | 1953 |
| Josep Pla-Narbona | Retrat de Josep Maria Subirachs | 1967 |
| Joaquim Datsira | Retrat de Cecília | Cap al 1953 |
| Antoni Tàpies | Tríptic | 1952 |
| Joan Hernández Pijuan | Tres copes | 1971 |
| Josep Maria Garcia-Llort | Gat | 1962 |
| Joan Hernández Pijuan | 13 | 1967 |
| Saul Steinberg | Sense títol | Sense data |
| Roger Subirachs | Extraterrestres | 1982 |
| Manolo Millares | Retablo africano | 1952 |
| Rafael Zabaleta | Figura | Sense data |
| Maria Girona | Composició de flors | 1965 |
| Joan Hernández Pijuan | Sense títol | 1959 |
| Eduard Alcoy | Sense títol | 1959 |
| Carles Planell | Sense títol | 1959 |
| Josep Grau-Garriga | Paisatge | 1967 |
| Josep Roca-Sastre | Pintor | 1952 |
| Joan-Josep Tharrats | L’ombra d’Hiroshima | 1956 |
| Modest Cuixart | Sense títol | 1949 |
| Modest Cuixart | Rostre d’Arkaim | 1967 |
| Josep Guinovart | A las cinco de la tarde | 1950 |
| Esther Boix | Autoretrat | 1952 |
| Esther Boix | Segadors | 1950 |
| Joaquim Datsira | La mort del torero | Cap al 1950 |
| Claude Collet | Figura asseguda | Sense data |
| Salvador Dalí | El Greco | 1966 |
| Luc Peire | Figures | 1953 |
| Walter Leblanc | Crisàlide | Cap al 1955 |
| Olga Sacharoff | Collage | Sense data |
| Max Ernst | Sense títol | Sense data |
| Manuel Boix | Agulla | Cap al 1975 |
| Artur Heras | Certificat | 1973 |
| Emilio Pettoruti | Composició cubista II | 1917 |
| Francesc Artigau | Sense títol | 1969 |
| Arnau Alemany | Pont | 1992 |
| Roberta González | Le couple | 1928–1929 |
| Salvador Ortiga | Cartell de l’exposició organitzada per ADLAN | 1935 |
| Isidre Nonell | Home assegut | Sense data |
| Manel Armengol | Gaudí nocturn | 1987 |
| Emília Xargay | Arlequí | 1950 |
| Ramon Calsina | La vetlla | Sense data |
| Josep Granyer | Cafè del Liceu | Entre 1920 i 1927 |
| Joan Ponç | Sense títol | Sense data |
| Esther Boix | Sense títol | 1952 |
| Esther Boix | Sense títol | 1950 |
| Joan Ponç | Hominibus voluntatis | 1952 |
| Manolo Hugué | Dona asseguda | 1912 |
| Josep Guinovart | 1er Salón de Arte Independiente, del 28 de octubre al 10 de noviembre de 1950 | 1950 |
| Josep Maria de Sucre | Retrat de Josep Maria Subirachs | 1958 |
Altres elements documentals i patrimonials
L'exposició incorpora també diversos materials documentals i patrimonials que contribueixen a contextualitzar l'entorn artístic i personal de Subirachs.
| Autor o procedència | Títol o descripció | Any |
|---|---|---|
| Eduard Velasco | L’escala de l’escultor | 2009 |
| Cuadernos de Arquitectura. Publicación Oficial del Colegio de Arquitectos de Cataluña y Baleares | «Casa-taller para un escultor», núm. 56, pàg. 12–14 | 1964 |
| Hogares Modernos. Revista de la Decoración, el Mueble y la Arquitectura | Núm. 1 | Juny de 1966 |
| Autor desconegut | Tanagra hel·lenística | Segle I aC |

