‘Del modernisme a les avantguardes. Dibuixos de la col·lecció de la Fundación MAPFRE’

28 març 2019 a 23 juny 2019
Museu de Maricel

Exposició: DEL MODERNISME A LES AVANTGUARDES. DIBUIXOS DE LES  COL·LECCIONS MAPFRE

Dates: 29 de març al 23 de juny de 2019

Lloc:  Museu de Maricel (Carrer de Fonollar s/núm, Sitges)

Preu: 10 € (5 €, reduïda). Accés per a visitar també els museus del Cau Ferrat i de Maricel

Visites guiades: Cada dimarts fins el 18 de juny: 15h (en anglès), 16h (en castellà) i 17h (en català). Preu: 5 €

Marià Fortuny, Auguste Rodin, Edgar Degas, Picasso, Francis Picabia, Henri Matisse, Salvador Dalí i Joan Miró són alguns dels noms que protagonitzen l’exposició Del Modernisme a les Avantguardes. Dibuixos de les col·leccions Mapfre, que s’inaugura dijous 28 de març al Museu de Maricel i que constitueix una completa radiografia del dibuix del tombant dels segles XIX i XX, a través d’alguns dels artistes de major relleu i prestigi. L’exposició està comissariada per Ignasi Domènech, cap de Col·leccions de Museu de Sitges i està organitzada conjuntament pel Consorci del Patrimoni de Sitges i la Fundació Mapfre. Es pot veure fins el 23 de juny.

Del Modernisme a les Avantguardes. Dibuixos de les col·leccions Mapfreexhibeix una acurada selecció de 47 dibuixos dels fons de les col·leccions de Mapfre. Es tracta d’una esplèndida mostra de 33 figures claus de l’art dels segles XIX i XX, com Marià Fortuny, Auguste Rodin, Edgar Degas, Joaquín Sorolla, Pablo Picasso, Henri Matisse, Francis Picabia, Paul Klee, Joaquín Torres García, Juan Gris, Joaquim Sunyer, Joan Miró o Salvador Dalí. Totes les obres formen part de la col·lecció Mapfre, creada al 1997 i que és un dels fons privats de major prestigi de l’Estat espanyol. L’exposició s’exhibeix a la planta baixa del Museu de Maricel, que fins fa unes setmanes va acollir la mostra del Centenari de Maricel.

Del Modernisme a les Avantguardes. Dibuixos de les col·leccions Mapfre es mostra per primer cop a Catalunya, però abans s’ha pogut veure en diversos museus, com la Fundación Picasso (Màlaga, 2001), el Museo de Bellas Artes de Cuba (L’Havana, 2004), l’Institut Cervantes de Nova York (2004-2005), el Museo Nacional de Arte de México (2007) o el Bass Museum of Art de Miami (any 2008), entre d’altres.

 

El dibuix com a gènere per dret propi

El dibuix ha estat, des dels orígens de la història de la humanitat, una de les expressions inherents als individus, malgrat que al llarg de la història recent, el col·leccionisme d’art no ha mostrat un gran interès pel dibuix si es compara amb l’atenció que ha rebut la pintura. El dibuix ha servit com un element d’aprenentatge, d’educació de les capacitats tècniques i estètiques dels creadors i molt sovint reflecteixen com cap altre suport el geni creatiu del seu autor. Des del segle XIX i amb el naixement de l’artista modern, deslligat voluntàriament de la tirania del mercat, el dibuix ha traspassat l’àmbit de l’experimentació privada o d’element de disseny de propostes futures per esdevenir també un gènere artístic per dret propi.

El recorregut de l’exposició Del Modernisme a les Avantguardes. Dibuixos de les col·leccions Mapfre s’inicia amb dibuixos de caràcter acadèmic de dos artistes com Marià Fortuny i Joaquín Sorolla (lligats encara a la tradició però que mostren unes qualitats expressives que van més enllà del clàssic dibuix de formació, que s’aprenia a les acadèmies de belles arts). A continuació es mostren dibuixos de caràcter noucentista com els de Joaquim Sunyer o Enric Casanovas, que dialoguen amb altres com els de Francis Picabia, Auguste Rodin o Egon Schiele.

La construcció d’un llenguatge de caràcter abstracte, de naturalesa geomètrica i analítica en l’horitzó del cubisme, queda reflectit amb obres de Joaquim Torres García, Rafael Barradas, Juan Gris, Albert Gleizes o Sonia Delaunay. El sentit constructiu de la pintura i els seus límits amb l’escultura es pot veure en altres dibuixos com el collage d’Alexander Archipenko o la Miniatura de Kurt Schwitters, amb un esperit dadaista. Paral·lelament, es mostren obres d’artistes espanyols que treballaven a París, com Pablo Picasso o Juan Gris. La presència privilegiada d’aquests artistes a la capital francesa els va permetre entrar en contacte amb la gestació del moviment surrealista. Alguns dels autors presents en la mostra van ser membres actius del grup i figures essencials del moviment, com Salvador Dalí o Joan Miró.

L’exposició finalitza amb l’obertura –després de la Guerra Civil– de nous camins relacionats amb el primitivisme o les formes pures com les d’Ángel Ferrant, que conviuen amb els inicis de l’informalisme més gestual o matèric com és el cas del collage de Chillida que tanca l’exposició.

 

El guió de l’exposició

1. La tradició

El recorregut s’inicia amb dibuixos de caràcter acadèmic de dos artistes com Marià Fortuny i Joaquin Sorolla, lligats encara a la tradició però que mostren unes qualitats expressives que van més enllà del clàssic dibuix de formació, el dibuix que s’aprenia en les acadèmies de belles arts.  

 

2. La modernitat

Des de 1900 fins a la Guerra Civil, que marca una fractura en la nostra tradició cultural, es varen produir tot una sèrie de transformacions  i un procés de renovació de l’art que va venir reforçat per les relacions que s’establiren entre els artistes espanyols i els europeus. En aquest procés la imatge de la dona va tenir un paper molt important i es va convertir en la veritable protagonista del mon modern. Ho podem veure en els dibuixos de caràcter noucentista com els de Joaquim Sunyer o Enric Casanovas, que dialoguen amb altres com els de Francis Picabia, Auguste Rodin o Egon Schiele.

 

3. L’esperit de l’avantguarda

La construcció d’un llenguatge de caràcter abstracte, de naturalesa geomètrica i analítica en l’horitzó del cubisme, queda reflectit amb obres de Joaquim Torres García, Rafael Barradas Juan Gris, Albert Gleizes o Sonia Delaunay. El sentit constructiu de la pintura y els seus límits amb l’escultura es pot veure amb altres dibuixos com el collage d’Alexander Archipenko o la Miniatura de Kurt Schwitters, amb un esperit dadaista. Paral·lelament mostren obres d’artistes espanyols que llavors treballaven a París, com Pablo Picasso o Juan Gris.

  

4. El surrealisme

La presencia privilegiada dels artistes espanyols a París  els va permetre entrar en contacte amb la gestació del moviment surrealista. Alguns dels autors presents en la mostra van ser membres actius del grup  i figures essencials del moviment. Aquest és el cas de Salvador Dalí o Joan Miró.

  

5. En el límits de l’avantguarda

Després de la Guerra Civil, l’impuls de l’avantguarda  sembla que es dilueixi i s’obren nous camins relacionats amb el primitivisme o les formes pures com les d’Angel Ferrant, que conviuen amb els inicis de l’informalisme més gestual o matèric com és el cas del collage de Chillida que tanca l’exposició.  

                                                                              

Les obres exposades

 

Marià Fortuny i Marçal

Autoretrat, cap a 1864-1865

Llapis gras i llapis carbó sobre paper

 

Joaquim Sorolla y Bastida

Sense títol, 1881-1890

Llapis gras i llapis carbó sobre paper

 

Edgar Degas

Dues ballarines, cap a 1890

Llapis carbó i sanguina sobre paper de calcar

 

Edward Burne-Jones

Retrat d’una jove, possiblement Maria Zambaco, 1874

Llapis sobre paper

 

Egon Schiele

Jove adormida, 1909

Llapis grafit, aquarel·la i pastel sobre paper

 

Auguste Rodin

Figura asseguda sobre fons groc, 1896-1899

Dibuix a llapis grafit i aquarel·la sobre paper encolat sobre cartó

 

Auguste Rodin

Dona d’esquena, amb mantó verd, cap a 1900

Mina de plom i aquarel·la sobre paper

 

Pablo Ruiz Picasso

Maternitat, 1902-1903

Tinta xinesa sobre paper

 

Isidre Nonell i Monturiol

Dona asseguda, 1906

Llapis gras i aiguada de color sobre paper verjurat

 

Xavier Gosé

Personatges, cap a 1900

Llapis gras i pastel sobre cartolina marró

 

Manolo Martínez Hugué

Figura d’esquena, cap a 1924

Llapis grafit, aiguada i tinta xinesa sobre paper

 

Enric Casanovas i Roy

Maternitat, cap a 1920-1925

Tinta xinesa sobre paper

 

Celso Lagar

Cursa de braus, 1937

Pastel i llapis gras sobre paper

 

Celso Lagar

Recolzada, cap a 1916-1920

Llapis grafit i aquarel·la sobre paper

 

Joaquim Sunyer i de Miró

Pastoral, 1918

Oli i tremp sobre paper

 

George Grosz

Una tarda a Berlín, 1929

Aquarel·la, llapis grafit i tinta sobre paper

 

Henri Matisse

Nu assegut a l’estudi, 1926

Llapis grafit i tinta xinesa sobre paper

 

Henri Matisse

Dona amb agenda, 1944

Tinta xinesa sobre paper

 

Pablo Ruiz Picasso

Mademoiselle Léonie (Estudi), 1910

Crayon i tinta xinesa sobre paper

 

André Lhote

Bacant, 1910

Llapis grafit sobre paper

 

Alexander Archipenko

Collage No. 2, 1913

 

Paul Klee

Jove palmera, 1929

Llapis grafit i aquarel·la sobre paper

 

Pablo Ruiz Picasso

Sense títol / Arlequí i Putxinel·li, 1924

Tremp sobre paper

 

Rafael Barradas

Zíngares, 1917

Tremp sobre cartó

 

Lyonel Feininger

Profund, 1932

Aquarel·la, llapis grafit i tinta sobre paper

 

Rafael Barradas

Cafè, 1920

Tinta xinesa sobre paper

 

Albert Gleizes

Nova York, 1916

Tremp, aiguada i tinta sobre paper

 

Albert Gleizes

Ballarina espanyola, 1916

Tremp sobre paper

 

Joaquín Torres-García

Art constructiu, 1938

Tinta xinesa i llapis grafit sobre paper

 

Joaquín Torres-García

Constructiu amb ferrocarril, 1930

Tinta i llapis grafit sobre paper

 

Joaquín Torres-García

Noia de Nova York, 1920

Tremp sobre paper

 

Francis Picabia

Espanyola / Dona amb peineta, 1922

Llapis grafit i aiguada sobre paper

 

Juan Gris

Guitarra, llibre i periòdic, 1920

Tinta i llapis grafit sobre paper

 

Juan Gris

Retrat de Paul Dermée, 1925

Tinta i llapis grafit sobre paper

 

Juan Gris

El guitarrista, cap a 1925-1926

Llapis grafit sobre paper

 

Kurt Schwitters

Sense títol / Miniatura Merz, 1920

Collage sobre paper

 

Salvador Dalí i Domènech

Dona, 1923

Llapis grafit sobre paper

 

Salvador Dalí i Domènech

Solitud mental, 1932

Tinta sobre paper

 

Salvador Dalí i Domènech

Guerra estètica, 1943

Tinta i llapis grafit sobre paper

 

Maruja Mallo

Estampa, 1928

Llapissos de color sobre paper

 

 

Benjamín Palencia

Personatge assegut, cap a 1934

Llapis grafit, tinta i aiguada sobre paper

 

Joan Miró i Ferrà

Composició, 1930

Llapis grafit sobre paper

 

Joan Miró i Ferrà

Batalla d’arrogants, 1934

Tinta i pastel sobre paper Ingres

 

Joan Ponç

Paisatge oníric amb personatges, 1947

Tinta sobre cartolina

 

Julio González

Sense títol, 1940

Tinta xinesa i aquarel·la sobre paper

 

Ángel Ferrant

Sense títol / Composició, cap a 1950-1955

Llapis grafit, tinta i tremp sobre paper

 

Eduardo Chillida

Sense títol, 1960

Collage sobre paper