‘Del modernisme a les avantguardes. Dibuixos de la col·lecció de la Fundación MAPFRE’
Exposició: DEL MODERNISME A LES AVANTGUARDES. DIBUIXOS DE LES COL·LECCIONS MAPFRE
Dates: 29 de març al 23 de juny de 2019
Lloc: Museu de Maricel (Carrer de Fonollar s/núm, Sitges)
Preu: 10 € (5 €, reduïda). Accés per a visitar també els museus del Cau Ferrat i de Maricel
Visites guiades: Cada dimarts fins el 18 de juny: 15h (en anglès), 16h (en castellà) i 17h (en català). Preu: 5 €
Marià Fortuny, Auguste Rodin, Edgar Degas, Picasso, Francis Picabia, Henri Matisse, Salvador Dalí i Joan Miró són alguns dels noms que protagonitzen l’exposició Del Modernisme a les Avantguardes. Dibuixos de les col·leccions Mapfre, que s’inaugura dijous 28 de març al Museu de Maricel i que constitueix una completa radiografia del dibuix del tombant dels segles XIX i XX, a través d’alguns dels artistes de major relleu i prestigi. L’exposició està comissariada per Ignasi Domènech, cap de Col·leccions de Museu de Sitges i està organitzada conjuntament pel Consorci del Patrimoni de Sitges i la Fundació Mapfre. Es pot veure fins el 23 de juny.
Del Modernisme a les Avantguardes. Dibuixos de les col·leccions Mapfreexhibeix una acurada selecció de 47 dibuixos dels fons de les col·leccions de Mapfre. Es tracta d’una esplèndida mostra de 33 figures claus de l’art dels segles XIX i XX, com Marià Fortuny, Auguste Rodin, Edgar Degas, Joaquín Sorolla, Pablo Picasso, Henri Matisse, Francis Picabia, Paul Klee, Joaquín Torres García, Juan Gris, Joaquim Sunyer, Joan Miró o Salvador Dalí. Totes les obres formen part de la col·lecció Mapfre, creada al 1997 i que és un dels fons privats de major prestigi de l’Estat espanyol. L’exposició s’exhibeix a la planta baixa del Museu de Maricel, que fins fa unes setmanes va acollir la mostra del Centenari de Maricel.
Del Modernisme a les Avantguardes. Dibuixos de les col·leccions Mapfre es mostra per primer cop a Catalunya, però abans s’ha pogut veure en diversos museus, com la Fundación Picasso (Màlaga, 2001), el Museo de Bellas Artes de Cuba (L’Havana, 2004), l’Institut Cervantes de Nova York (2004-2005), el Museo Nacional de Arte de México (2007) o el Bass Museum of Art de Miami (any 2008), entre d’altres.
El dibuix com a gènere per dret propi
El dibuix ha estat, des dels orígens de la història de la humanitat, una de les expressions inherents als individus, malgrat que al llarg de la història recent, el col·leccionisme d’art no ha mostrat un gran interès pel dibuix si es compara amb l’atenció que ha rebut la pintura. El dibuix ha servit com un element d’aprenentatge, d’educació de les capacitats tècniques i estètiques dels creadors i molt sovint reflecteixen com cap altre suport el geni creatiu del seu autor. Des del segle XIX i amb el naixement de l’artista modern, deslligat voluntàriament de la tirania del mercat, el dibuix ha traspassat l’àmbit de l’experimentació privada o d’element de disseny de propostes futures per esdevenir també un gènere artístic per dret propi.
El recorregut de l’exposició Del Modernisme a les Avantguardes. Dibuixos de les col·leccions Mapfre s’inicia amb dibuixos de caràcter acadèmic de dos artistes com Marià Fortuny i Joaquín Sorolla (lligats encara a la tradició però que mostren unes qualitats expressives que van més enllà del clàssic dibuix de formació, que s’aprenia a les acadèmies de belles arts). A continuació es mostren dibuixos de caràcter noucentista com els de Joaquim Sunyer o Enric Casanovas, que dialoguen amb altres com els de Francis Picabia, Auguste Rodin o Egon Schiele.
La construcció d’un llenguatge de caràcter abstracte, de naturalesa geomètrica i analítica en l’horitzó del cubisme, queda reflectit amb obres de Joaquim Torres García, Rafael Barradas, Juan Gris, Albert Gleizes o Sonia Delaunay. El sentit constructiu de la pintura i els seus límits amb l’escultura es pot veure en altres dibuixos com el collage d’Alexander Archipenko o la Miniatura de Kurt Schwitters, amb un esperit dadaista. Paral·lelament, es mostren obres d’artistes espanyols que treballaven a París, com Pablo Picasso o Juan Gris. La presència privilegiada d’aquests artistes a la capital francesa els va permetre entrar en contacte amb la gestació del moviment surrealista. Alguns dels autors presents en la mostra van ser membres actius del grup i figures essencials del moviment, com Salvador Dalí o Joan Miró.
L’exposició finalitza amb l’obertura –després de la Guerra Civil– de nous camins relacionats amb el primitivisme o les formes pures com les d’Ángel Ferrant, que conviuen amb els inicis de l’informalisme més gestual o matèric com és el cas del collage de Chillida que tanca l’exposició.
El guió de l’exposició
1. La tradició
El recorregut s’inicia amb dibuixos de caràcter acadèmic de dos artistes com Marià Fortuny i Joaquin Sorolla, lligats encara a la tradició però que mostren unes qualitats expressives que van més enllà del clàssic dibuix de formació, el dibuix que s’aprenia en les acadèmies de belles arts.
2. La modernitat
Des de 1900 fins a la Guerra Civil, que marca una fractura en la nostra tradició cultural, es varen produir tot una sèrie de transformacions i un procés de renovació de l’art que va venir reforçat per les relacions que s’establiren entre els artistes espanyols i els europeus. En aquest procés la imatge de la dona va tenir un paper molt important i es va convertir en la veritable protagonista del mon modern. Ho podem veure en els dibuixos de caràcter noucentista com els de Joaquim Sunyer o Enric Casanovas, que dialoguen amb altres com els de Francis Picabia, Auguste Rodin o Egon Schiele.
3. L’esperit de l’avantguarda
La construcció d’un llenguatge de caràcter abstracte, de naturalesa geomètrica i analítica en l’horitzó del cubisme, queda reflectit amb obres de Joaquim Torres García, Rafael Barradas Juan Gris, Albert Gleizes o Sonia Delaunay. El sentit constructiu de la pintura y els seus límits amb l’escultura es pot veure amb altres dibuixos com el collage d’Alexander Archipenko o la Miniatura de Kurt Schwitters, amb un esperit dadaista. Paral·lelament mostren obres d’artistes espanyols que llavors treballaven a París, com Pablo Picasso o Juan Gris.
4. El surrealisme
La presencia privilegiada dels artistes espanyols a París els va permetre entrar en contacte amb la gestació del moviment surrealista. Alguns dels autors presents en la mostra van ser membres actius del grup i figures essencials del moviment. Aquest és el cas de Salvador Dalí o Joan Miró.
5. En el límits de l’avantguarda
Després de la Guerra Civil, l’impuls de l’avantguarda sembla que es dilueixi i s’obren nous camins relacionats amb el primitivisme o les formes pures com les d’Angel Ferrant, que conviuen amb els inicis de l’informalisme més gestual o matèric com és el cas del collage de Chillida que tanca l’exposició.
Les obres exposades
Marià Fortuny i Marçal
Autoretrat, cap a 1864-1865
Llapis gras i llapis carbó sobre paper
Joaquim Sorolla y Bastida
Sense títol, 1881-1890
Llapis gras i llapis carbó sobre paper
Edgar Degas
Dues ballarines, cap a 1890
Llapis carbó i sanguina sobre paper de calcar
Edward Burne-Jones
Retrat d’una jove, possiblement Maria Zambaco, 1874
Llapis sobre paper
Egon Schiele
Jove adormida, 1909
Llapis grafit, aquarel·la i pastel sobre paper
Auguste Rodin
Figura asseguda sobre fons groc, 1896-1899
Dibuix a llapis grafit i aquarel·la sobre paper encolat sobre cartó
Auguste Rodin
Dona d’esquena, amb mantó verd, cap a 1900
Mina de plom i aquarel·la sobre paper
Pablo Ruiz Picasso
Maternitat, 1902-1903
Tinta xinesa sobre paper
Isidre Nonell i Monturiol
Dona asseguda, 1906
Llapis gras i aiguada de color sobre paper verjurat
Xavier Gosé
Personatges, cap a 1900
Llapis gras i pastel sobre cartolina marró
Manolo Martínez Hugué
Figura d’esquena, cap a 1924
Llapis grafit, aiguada i tinta xinesa sobre paper
Enric Casanovas i Roy
Maternitat, cap a 1920-1925
Tinta xinesa sobre paper
Celso Lagar
Cursa de braus, 1937
Pastel i llapis gras sobre paper
Celso Lagar
Recolzada, cap a 1916-1920
Llapis grafit i aquarel·la sobre paper
Joaquim Sunyer i de Miró
Pastoral, 1918
Oli i tremp sobre paper
George Grosz
Una tarda a Berlín, 1929
Aquarel·la, llapis grafit i tinta sobre paper
Henri Matisse
Nu assegut a l’estudi, 1926
Llapis grafit i tinta xinesa sobre paper
Henri Matisse
Dona amb agenda, 1944
Tinta xinesa sobre paper
Pablo Ruiz Picasso
Mademoiselle Léonie (Estudi), 1910
Crayon i tinta xinesa sobre paper
André Lhote
Bacant, 1910
Llapis grafit sobre paper
Alexander Archipenko
Collage No. 2, 1913
Paul Klee
Jove palmera, 1929
Llapis grafit i aquarel·la sobre paper
Pablo Ruiz Picasso
Sense títol / Arlequí i Putxinel·li, 1924
Tremp sobre paper
Rafael Barradas
Zíngares, 1917
Tremp sobre cartó
Lyonel Feininger
Profund, 1932
Aquarel·la, llapis grafit i tinta sobre paper
Rafael Barradas
Cafè, 1920
Tinta xinesa sobre paper
Albert Gleizes
Nova York, 1916
Tremp, aiguada i tinta sobre paper
Albert Gleizes
Ballarina espanyola, 1916
Tremp sobre paper
Joaquín Torres-García
Art constructiu, 1938
Tinta xinesa i llapis grafit sobre paper
Joaquín Torres-García
Constructiu amb ferrocarril, 1930
Tinta i llapis grafit sobre paper
Joaquín Torres-García
Noia de Nova York, 1920
Tremp sobre paper
Francis Picabia
Espanyola / Dona amb peineta, 1922
Llapis grafit i aiguada sobre paper
Juan Gris
Guitarra, llibre i periòdic, 1920
Tinta i llapis grafit sobre paper
Juan Gris
Retrat de Paul Dermée, 1925
Tinta i llapis grafit sobre paper
Juan Gris
El guitarrista, cap a 1925-1926
Llapis grafit sobre paper
Kurt Schwitters
Sense títol / Miniatura Merz, 1920
Collage sobre paper
Salvador Dalí i Domènech
Dona, 1923
Llapis grafit sobre paper
Salvador Dalí i Domènech
Solitud mental, 1932
Tinta sobre paper
Salvador Dalí i Domènech
Guerra estètica, 1943
Tinta i llapis grafit sobre paper
Maruja Mallo
Estampa, 1928
Llapissos de color sobre paper
Benjamín Palencia
Personatge assegut, cap a 1934
Llapis grafit, tinta i aiguada sobre paper
Joan Miró i Ferrà
Composició, 1930
Llapis grafit sobre paper
Joan Miró i Ferrà
Batalla d’arrogants, 1934
Tinta i pastel sobre paper Ingres
Joan Ponç
Paisatge oníric amb personatges, 1947
Tinta sobre cartolina
Julio González
Sense títol, 1940
Tinta xinesa i aquarel·la sobre paper
Ángel Ferrant
Sense títol / Composició, cap a 1950-1955
Llapis grafit, tinta i tremp sobre paper
Eduardo Chillida
Sense títol, 1960
Collage sobre paper