Comprar entrades
Comprar entradesNova etapa per als Museus de Sitges
Vinyet Panyella
1893, 1910, 1912, 1921, 1931, 1933, 1936, 1949, 1955, 1970, 2000 i 2011 són dates senyalades dels Museus i de les col·leccions artístiques i patrimonials sitgetanes.
1893 és l’any de la inauguració del Cau Ferrat com a casa-taller de Santiago Rusiñol; el 1910 Miquel Utrillo compra per a Charles Deering l’antic Hospital de Sant Joan i s’inicia de la seva conversió en residència de l’industrial i col·leccionista d’art; el 1912 comença la construcció del Palau de Maricel com a seu de la seva gran col.lecció, que el 1921 s’enduu deixant, però, un conjunt arquitectònic patrimonial inigualable. El 1931 Sitges rep el Cau Ferrat de Santiago Rusiñol per disposició testamentària i el 1933 és obert com a museu públic. El 1935 el diplomàtic Manuel Llopis de Casades deixa a la Generalitat la mansió familiar de Can Llopis, construïda el 1793, que fins el 1949 no serà oberta en qualitat, llavors, de Museu Romàntic provincial. El 1936, commemorant els cinc anys del llegat de Rusiñol a Sitges s’inaugura l’ampliació del Cau Ferrat amb al Col·lecció de Forja de la Col·lecció Plandiura a les estances del Palau de Maricel, on també s’hi ha instal·la la Col·lecció de Marineria d’Emerencià Roig i Raventós i la Col·lecció de Pintura Local. El 1955 l’Ajuntament de Sitges adquireix els edificis de Maricel entre el Carrer Fonollar i la Plaça de l’Ajuntament. El 1970 la Diputació de Barcelona instal·la la Col·lecció Pérez Rosales a les dependències de Maricel de l’antic Hospital de Sant Joan, que ha adquirit a aquests efectes. L’any 2000 la Diputació de Barcelona entra en plena possessió de Can Falç, adquirit per vitalici a les seves anteriors propietàries. El 2011, finalment, la Fundació Stämpfli Art Contemporani obre les seves portes a l’antic Mercat del Peix, cedit per l’Ajuntament i rehabilitat a expenses de la Fundació que també hi aporta l’edifici confrontant i la col·lecció.
La realitat actual és la d’un ventall magnífic que abasta principalment tota la trajectòria de les arts a Europa des de l’Edat Mitjana fins l’Art Contemporani, amb especial incidència de les col·leccions d’Art Modern, entre les quals destaca el Cau Ferrat tant pel contingut com per l’irrepetible caràcter de temple laic dedicat a la vivència de l’art total. Romanticisme, Modernisme, Noucentisme i Art Contemporani conviuen en un context ric i complex que situa Sitges entre les més importants destinacions artístiques pel valor del seu conjunt patrimonial.
Avui els museus i col·leccions d'art sitgetanes es troben en una cruïlla que és a l’hora un repte i un estímul. El repte és el de la culminació del procés d’obres que ha de permetre superar les mancances endèmiques de tota mena per mitjà del projecte d’obres que s’està portat a terme, de manera que d’aquí a uns mesos, amb la reobertura dels museus Cau Ferrat i Maricel, puguem oferir uns museus instal·lats amb tots els requeriments imprescindibles per al seu correcte funcionament i conservació i organitzats amb un discurs que, per la via de la interpretació i del canvi museogràfic, garanteixin el seu ple accés i gaudi.
L’estímul és el de posar de nou en valor el conjunt museístic de Sitges posant-lo al nivell de les seves possibilitats objectives, actuant en xarxa, fomentant la seva internacionalització. D’aquí la necessitat de treballar proactivament i de reorganitzar i reordenar no només el relat museogràfic sinó de treballar-lo i difondre’l dinàmicament per crear coneixement i per apropar-lo a tota mena de públics. Un Programa integral de gestió de col·leccions i un pla per potenciar la difusió i la comunicació a tots els nivells són dues de les eines que han de millorar els nostres museus i col·leccions artístiques.
Aquest és l’inici d’una nova etapa per als Museus de Sitges. Una etapa que, sense renunciar a les aportacions d'etapes anteriors, té com a fita la seva reorientació social, cultural, educativa, turística i econòmica. Creure en els museus és creure en la cultura i aquesta no és una frase de compliment, sinó el motor de la voluntat d’acció en aquesta nova etapa dels Museus de Sitges.
Vinyet Panyella Directora-gerent del Consorci del Patrimoni de Sitges
1893, 1910, 1912, 1921, 1931, 1933, 1936, 1949, 1955, 1970, 2000 i 2011 són dates senyalades dels Museus i de les col·leccions artístiques i patrimonials sitgetanes.
1893 és l’any de la inauguració del Cau Ferrat com a casa-taller de Santiago Rusiñol; el 1910 Miquel Utrillo compra per a Charles Deering l’antic Hospital de Sant Joan i s’inicia de la seva conversió en residència de l’industrial i col·leccionista d’art; el 1912 comença la construcció del Palau de Maricel com a seu de la seva gran col.lecció, que el 1921 s’enduu deixant, però, un conjunt arquitectònic patrimonial inigualable. El 1931 Sitges rep el Cau Ferrat de Santiago Rusiñol per disposició testamentària i el 1933 és obert com a museu públic. El 1935 el diplomàtic Manuel Llopis de Casades deixa a la Generalitat la mansió familiar de Can Llopis, construïda el 1793, que fins el 1949 no serà oberta en qualitat, llavors, de Museu Romàntic provincial. El 1936, commemorant els cinc anys del llegat de Rusiñol a Sitges s’inaugura l’ampliació del Cau Ferrat amb al Col·lecció de Forja de la Col·lecció Plandiura a les estances del Palau de Maricel, on també s’hi ha instal·la la Col·lecció de Marineria d’Emerencià Roig i Raventós i la Col·lecció de Pintura Local. El 1955 l’Ajuntament de Sitges adquireix els edificis de Maricel entre el Carrer Fonollar i la Plaça de l’Ajuntament. El 1970 la Diputació de Barcelona instal·la la Col·lecció Pérez Rosales a les dependències de Maricel de l’antic Hospital de Sant Joan, que ha adquirit a aquests efectes. L’any 2000 la Diputació de Barcelona entra en plena possessió de Can Falç, adquirit per vitalici a les seves anteriors propietàries. El 2011, finalment, la Fundació Stämpfli Art Contemporani obre les seves portes a l’antic Mercat del Peix, cedit per l’Ajuntament i rehabilitat a expenses de la Fundació que també hi aporta l’edifici confrontant i la col·lecció.
La realitat actual és la d’un ventall magnífic que abasta principalment tota la trajectòria de les arts a Europa des de l’Edat Mitjana fins l’Art Contemporani, amb especial incidència de les col·leccions d’Art Modern, entre les quals destaca el Cau Ferrat tant pel contingut com per l’irrepetible caràcter de temple laic dedicat a la vivència de l’art total. Romanticisme, Modernisme, Noucentisme i Art Contemporani conviuen en un context ric i complex que situa Sitges entre les més importants destinacions artístiques pel valor del seu conjunt patrimonial.
Avui els museus i col·leccions d'art sitgetanes es troben en una cruïlla que és a l’hora un repte i un estímul. El repte és el de la culminació del procés d’obres que ha de permetre superar les mancances endèmiques de tota mena per mitjà del projecte d’obres que s’està portat a terme, de manera que d’aquí a uns mesos, amb la reobertura dels museus Cau Ferrat i Maricel, puguem oferir uns museus instal·lats amb tots els requeriments imprescindibles per al seu correcte funcionament i conservació i organitzats amb un discurs que, per la via de la interpretació i del canvi museogràfic, garanteixin el seu ple accés i gaudi.
L’estímul és el de posar de nou en valor el conjunt museístic de Sitges posant-lo al nivell de les seves possibilitats objectives, actuant en xarxa, fomentant la seva internacionalització. D’aquí la necessitat de treballar proactivament i de reorganitzar i reordenar no només el relat museogràfic sinó de treballar-lo i difondre’l dinàmicament per crear coneixement i per apropar-lo a tota mena de públics. Un Programa integral de gestió de col·leccions i un pla per potenciar la difusió i la comunicació a tots els nivells són dues de les eines que han de millorar els nostres museus i col·leccions artístiques.
Aquest és l’inici d’una nova etapa per als Museus de Sitges. Una etapa que, sense renunciar a les aportacions d'etapes anteriors, té com a fita la seva reorientació social, cultural, educativa, turística i econòmica. Creure en els museus és creure en la cultura i aquesta no és una frase de compliment, sinó el motor de la voluntat d’acció en aquesta nova etapa dels Museus de Sitges.
Vinyet Panyella Directora-gerent del Consorci del Patrimoni de Sitges
- Inicieu sessió per a enviar comentaris
