El triomf dels Aliats: testimonis de la Gran Guerra (1914-1918) als Museus de Sitges

El 12 de novembre de 1918 la capçalera de la majoria dels diaris de Barcelona compartien un mateix títol: el triomf dels aliats. Era l’endemà de la signatura de l’armistici entre França i Alemanya. Un armistici que, més enllà de l’aturada del foc, significava el final de quatre anys de lluita sagnant i de sacrifici de molts milions de vides i esperances. Un dels titulars corresponia, també, a la crònica publicada en l’interior d’un periòdic, segurament La Publicidad, sobre la repercussió dels esdeveniments a Sitges: “El triunfo de los aliados. Manifestación imponente. Telegrama a M. Clemenceau. Mítin en la Casa del Pueblo. Hurra a Bélgica!”. 

Banderes i murals
I era cert, perquè més enllà de la crònica i dels corresponents relats a El Eco de Sitges i Baluard de Sitges, una imatge immortalitza l’eufòria de la vesprada de l’11 de novembre: la de la bandera nordamericana lluïnt a la balconada de la residència de Charles Deering –el balcó de ferro forjat procedent de Santa Coloma de Queralt i instal·lat a la façana de la Placeta de Sant Joan el 1916– i, enfront, dues grans banderes de França penjant dels finestrals del Palau de Maricel per sobre de la Porta de Salamanca. Les astes de les ensenyes dels països aliadòfils apuntalades a les finestres de la façana del Palau li atorgaven un aire festiu i solemne.

Miquel Utrillo, amatent al desenvolupament de la guerra i a l’expectativa de la seva fi, havia disposat tota l’escenografia de la celebració. El propietari del gran recinte de Maricel, però, no hi era. Charles Deering havia sortit de Sitges a finals d’agost des 2016 i no hi havia tornat per mor dels submarins alemanys que solcaven les aigües de l’Atlàntic. En aquelles hores disfrutava de la victòria dels aliats des de la seva mansió de Cutler, a Florida.

Poc dies abans de la seva partida, l’artista Josep M. Sert instal·lava una de les seves més importants obres murals i una de les obres més emblemàtiques de la residència de Charles Deering a Sitges: el gran conjunt que, premonitòriament, representava el triomf dels aliats; aquesta denominació va passar a caracteritzar el gran rebedor de Maricel on inicialment Deering hi havia desat el seu automòbil. La Sala Sert és encara avui un dels indrets més significatius de la història d’aquest gran complex artístic i arquitectònic.

Poc es podien imaginar Deering i Utrillo vers 1913, quan la residència del col·leccionista nordamericà creixia en volum i en qualitat del seu contingut i decidien encomanar alguna obra a Sert, el pintor decorador de moda a París, que la dependència pintada per l’artista representaria un dels esdeveniments més importants del segle. L’encàrrec va tenir lloc el 1915, amb la torre de Sant Miquel i el pont que unia residència i palau gaudien de ple lluïment. Al cap de poc Sert presentava a Deering i Utrillo els esbossos de l’encàrrec, que va tardar un any en complir. Va portar a terme sis obres, cadascuna amb el seu títol, alguns dels quals van ser premonitoris i fruit més del desig que de la realitat del moment: A Europa li ha sortit un gra, La mobilització de la guerra, El miracle de Santa Geneviève, La victòria arriba lentament, La derrota de l’enemic i La victòria final de la guerra de 1914.

Les pintures van ser instal·lades l’endemà de la Festa Major de 1916, en presència de dues destacades autoritats franceses del moment i amics d’Utrillo: Jules Pams, senador francès i excandidat a la República, i el diputat dels Pirineus Orientals, Emmanuel Brousse. Per a Deering va ser un important esdeveniment - fins i tot ho va publicar el Herald Tribune de New York-,  tant com el reconeixement que tres dies abans li havia fet l’Ajuntament de Sitges en tant que Fill Adoptiu amb l’atorgament d’una placa modelada per Josep Llimona. Actualment, la placa en bronze llueix al porxo de l’entrada de la seva residència a Deering Estate, la Stone House. De llavors ençà, la Sala Sert va ser coneguda en el seu conjunt com El triomf dels aliats.

Quan el 1921 Charles Deering va aixecar la seva col·lecció d’art i va marxar als Estats Units es va endur, entre moltes altres obres d’art, les teles de Sert. La fortuna de l’obra no va ser la de la col·lecció de retaules gòtics d’art català i hispànic, entre altres peces, immediatament cobejades per l’Institut d’Art de Chicago. Afortunadament, al cap dels anys van ser localitzades i recuperades pel Dr. Jesús Pérez-Rosales, a qui Sitges deu el retorn al seu lloc primigeni d’aquest important  i emblemàtic conjunt. 

Activisme, amistats  i testimonis
Durant la Gran Guerra, Maricel va ser un important focus d’activisme aliadòfil. Les simpaties i complicitats d’Utrillo amb França i la nacionalitat nordamericana del seu propietari van confluir en un interessant posicionament que es manifestava obertament. Els murals de Sert en són el principal testimoni però no l’únic.

El gener de 1915 es va celebrar un banquet al Palau per celebrar que els alemanys no havien aconseguit prendre Varsòvia. L’activisme d’Utrillo en la promoció de l’Exposició d’Art Francès a Barcelona el 1917 va esdevenir cabdal. Als manifestos i accions de suport mai no hi mancaven els noms d’Utrillo, de Ramon Casas i de Santiago Rusiñol, units pel record dels dies que havien viscut la bohèmia de Montmartre i per l’estimació per França, que per a ells i molts altres artistes catalans també mobilitzats per la causa, era la pàtria de l’art i de la llibertat. Tots tres van participar en diverses expedicions de germanor i de suport. Rusiñol, a més, va contribuir-hi amb la seva afilada i sentida ploma. En justa correspondència a tots tres els va ser concedida la condecoració de la Legió d’Honor francesa. El gerro de ceràmica de l’escultor Gustau Violet que es conserva al Museu de Maricel amb motiu del lliurament de la Legió d’Honor a Utrillo porta la dedicatòria de “del més català dels francesos al més francès dels catalans”.

No van  faltar ni el record ni la propaganda vers alguns dels protagonistes de la Gran Guerra. Quan el jove escultor Jou va treballar els capitells i ornaments dels finestrals del darrer cos d’edifici del conjunt de Maricel, la reconversió de les cases Trowbridge en la perllongació del Palau, hi va esculpir les al·legories de la guerra i de la pau, el retrat de l’escultor Gustau Violet vestit de soldat i el de la infermera Edith  Cavell, afusellada pels alemanys sota l’acusació d’espionatge, un dels fets més populars de la reraguarda.

Al Museu del Cau Ferrat es conserven, a més del diploma de la Legió d’Honor atorgada a Rusiñol –donada pel seu besnét Norman Cinnamond amb motiu de l’Any Rusiñol, el 2006– dos singulars objectes. Són dos cascos de soldats enemics de la Gran Guerra, el d’un francès i el d’un alemany, procedents dels fronts de guerra que van visitar Utrillo i Rusiñol. A cent anys de l’armistici reposen junts, l’un al costat de l’altre, en un escó del Temple del Modernisme.

En darrer terme, per deixar constància de tot plegat i per reconstruir el relat des de l’actualitat, des dels Museus de Sitges el proper mes de novembre dedicarem un programa d’activitats als testimonis de la Gran Guerra als museus que portarà per títol –no se’n podria trobar altre de més indicat– El triomf dels aliats.

Vinyet Panyella i Balcells