Discurs de la inauguració de l’exposició sobre Ramon Casas a Sitges

Discurs de Vinyet Panyella, Comissària de l’Any Ramon Casas i Directora-gerent del Consorci del Patrimoni de Sitges, amb motiu de l’acte inaugural de l’exposició Ramon Casas, la modernitat anhelada, Sitges, Racó de la Calma, 16.XI.2016.

M. H. President de la Generalitat, il·lustríssim Alcalde de Sitges, excel·lentíssima Presidenta de la Diputació de Barcelona, honorable Conseller de Cultura, autoritats, familiars de Ramon Casas, comissaris de l’exposició, prestadors, senyores i senyors:

Una mica més enllà del ‘mezzo del cammín’ de l’Any Ramon Casas celebrem avui l’acte central de la commemoració, amb l’exposició  ‘RAMON CASAS, LA MODERNITAT ANHELADA’. La mostra, que en constitueix  l’activitat més representativa comportava un repte pel seu mateix propòsit: projectar Ramon Casas al públic del segle vint-i-u. Volíem, i així es va formular, un Ramon Casas nou i una exposició que prescindís del discurs antològic i cronològic.

RAMON CASAS, LA MODERNITAT ANHELADA és una exposició de tesi i de context. Sorgeix d’una recerca conceptual aprofundida i precisa que ha configurat els eixos de l’exposició: la construcció de la pròpia identitat artística, la pulsió de la vida bohèmia, la paradoxa de l’artista modern, la poètica de les multituds - no, encara, de les masses tal i com prenen cos dialèctic durant els anys d’entreguerres -i l’ambivalència amb que tracta la figura femenina. El discurs que relliga les cent setanta-vuit obres acompleix els objectius de l’Any Ramon Casas:

- l’accés a la personalitat i l’obra de l’artista  per a tota mena de públics;
- la creació de coneixement;
- la territorialització;
- la internacionalització de Ramon Casas , per la posada en context internacional d’una icona del Modernisme català
- l’impuls a la creativitat i a la participació, palesa en la munió d’activitats programades.

El treball iniciat l’estiu de 2015 des del Consorci del Patrimoni de Sitges va traçar les línies mestres de l’exposició. Poc després  es van sumar a l’organització la Fundació Bancària La Caixa, oferint la possibilitat de la itinerància als Caixafòrum de Madrid i de Palma de Mallorca, i el Museu Nacional d’Art de Catalunya. La col·laboració de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Sitges ha estat cabdal, així com la generositat de les persones i institucions prestadores. El treball rigorós i innovador dels comissaris Ignasi Domènech i Francesc Quílez, que ha comptat amb la col·laboració dels professionals externs i del personal de la FBLC i del CPS ha estat tant determinant com reeixit.  En nom de la Commemoració Ramon Casas vull expressar el més sincer agraïment a tots els que han fet possible RAMON CASAS,  LA MODERNITAT ANHELADA i, avui, la seva celebració.

L’exposició marca un punt d’inflexió en la commemoració,  ja que la itinerància i les activitats programades per al proper 2017 indiquen que tenim Ramon Casas per uns quants mesos llargs. Un centenar d’entitats i institucions organitzant i participant en  exposicions, tallers, rutes, publicacions i activitats és un balanç encara provisional que ha superat totes les expectatives.

Ramon Casas va arribar a Sitges un dia de tardor com el d’avui, l’octubre de fa cent vint-i-cinc anys. La llum i el paisatge el varen captivar fins el punt de canviar la paleta de la pintura en gris parisenca per  la intensa coloració dels nostres paisatges, impactat per la “massa de blau desvergonyit” dels nostres patis.  Des de llavors, passant pel Cau Ferrat i les Festes Modernistes, i juntament amb Santiago Rusiñol, Miquel Utrillo, Enric Clarasó i els mestres Luministes va contribuir a la fundació de la modernitat i a l’eclosió del Modernisme més lliure i més creatiu. Anys més tard, i en fa cent disset, va donar a conèixer Sitges a Charles Deering.  D’aquella estada en va sorgir aquest magnífic complex de Maricel que ens acull.

Ramon Casas, doncs, forma part dels nostres fonaments en tant que fundador de  la nostra gran tradició artística local  que ens caracteritza i defineix i que avui, i permetin que així ho expressi, els sitgetans no podem fer altra cosa que viure-la i lluir-la amb alegria i orgull. 

De l’ultralocal a l’universal: ja en el seu temps Ramon Casas va ser comparat a Besnard, Whistler o Degas. Des d’una vocació artística gairebé biològica, dotant d’un gran talent que va aplicar al perfeccionament de l’ofici, Ramon Casas  va treballar des de la llibertat, la sinceritat  i l’instint,  sense negar-se al confort de la vida moderna. Celebrar-lo, com estem fent,  és expressar el reconeixement i l’admiració que ens mereix una obra que situa Ramon Casas com al paradigma de l’artista a l’encalç d’una modernitat, que, per bé que anhelada, el projecta com un dels grans clàssics de la nostra època i del nostre país.

I ara, celebrem-lo i disfrutem-lo.