Dia Internacional dels Museus a Sitges

Hi ha diades que capgiren, transformen i amplien la vida quotidiana amb celebracions que ens fan veure fins a quin punt les possibilitats són infinites. Quan són diades dedicades a institucions culturals com els museus sempre acabem entreveient noves possibilitats de coneixement i difusió perquè són dies en què se’ns ofereix el millor que es pot oferir i de la millor manera possible. Fa uns dies assistia a un debat organitzat per l’Associació de Museòlegs de Catalunya sobre el present i el futur dels museus d’art. Entre altres idees me’n vaig quedar una que em va semblar especialment adient: el futur serà millor que el present. I una altra: els museus han d’exercir una més gran influència social. I encara una altra: hi ha més museus que públic - que indica que no tot el públic potencial visita els museus.  
Són tres idees que em permeten reflexionar ara i aquí, a la vigília de la celebració del Dia Internacional dels Museus a Sitges. Les activitats que oferim enguany integren les visites gratuïtes - de nit i amb cava Freixenet a Maricel i de dia la que es dedica a les criatures a la Col.lecció de Nines de Lola Anglada i al Museu Romàntic - amb activitats de caràcter cultural, com la presentació del llibre d’Artur Ramon Nada es bello sin el azar i el primer concert de la coral Sitges canta, que els seus integrants volen oferir al poble de Sitges.  
Els Museus de Sitges han volgut incrementar notablement la seva participació en el calendari de festivitats i commemoracions de caràcter cultural i del calendari sitgetà - se’n dóna compte setmanalment a la pàgina “Museus de Sitges” d’aquest setmanari i constantment des del lloc web www.museusdesitges.cat. Un dels seus objectius és incrementar el públic visitant i el públic local en primer lloc, tant per la idea de cultura de proximitat com per la voluntat de posar a disposició de la comunitat el capital i el potencial cultural i educatiu dels nostres museus. És, una de les maneres de mostrar la vàlua i la importància del nostre patrimoni.  
És important, d’altra banda, el retorn de la comunitat local als museus, no només en el sentit presencial sinó també social: que els museus comptin. Comptin per al sector turístic, per als operadors d’aquest sector, per al sector econòmic i empresarial, per a la societat, en definitiva. En els temps difícils que vivim, s’ha de creure i  fer present la cultura més que mai pels valors que transmet i que representa, i els museus són cultura de primer ordre. També la influència social dels museus és un valor de cooperació i sinergia, especialment visible en les comunitats locals, on la interacció contribueix positivament en potenciar tots aquells elements que hi prenen part.  
Per als Museus de Sitges el futur serà millor que el present, indubtablement, i aquest futur ja no queda tan allunyat. Aquesta setmana s’acompleix un grau més en la restauració del Museu de Cau Ferrat, que ja compta amb tot el rajolam artístic reubicat i protegit, els vitralls medievals completament restaurats i protegits, la vidriera modernista de la sala del brollador reconstruïda i protegida, la climatització discretament instal.lada, la fusteria dels arrambadors i del parquet col.locada al seu lloc i les parets pintades amb els colors recuperats que ens descobreixen tonalitats que el temps i la pols havien esborrat de les postals i la memòria. El projecte museogràfic de Cau Ferrat i Can Rocamora es troba en fase de projecte i ben aviat en fase de producció, com també els espais i mitjans interpretatius de la casa-taller de Santiago Rusiñol. Als setanta anys de la seva obertura com a museu públic, cent-vint de la inauguració del primer Cau Ferrat (1893) i als cent-dinou de la gran inaugural de 1894 coincidint amb la Tercera Festa Modernista - la dels Grecos entrant a cavall per la Vila i del certamen literari celebrat al Saló -, el Cau té prevista la seva obertura per la tardor d’enguany.  
Maricel, que és objecte d’un projecte museogràfic que implica canvis conceptuals en el relat de les col.leccions, obrirà a mitjans de 2014, als cent anys de la construcció de la façana de la Torre de Sant Miquel, al baluard Miquel Utrillo.  
Amb dues altres notícies que no són menors, referents a dues de les col.leccions més característiques de Sitges. L’una, la de les Nines de Lola Anglada, que el 2011 va fer cinquanta anys de la seva instal.lació al Museu Romàntic i que a hores d’ara està essent objecte d’un projecte de reubicació i reinterpretació al mateix lloc, on es guanyarà un espai dedicat a Lola Anglada i Sitges. L’altra, referent a la Col.lecció de Marineria Emerencià Roig i Raventós, el que va ser el primer museu marítim de Catalunya (juny 1936); s’ha iniciat el projecte de reinterpretació i reubicació de la col.lecció al Museu Romàntic. El futur que anem construïnt en aquest present, de vegades complicat però al capdvall un repte, ha de ser molt millor per als Museus de Sitges.