La prosa poètica en literatura catalana va tenir la seva primera gran obra amb Oracions, de Santiago Rusiñol. Una de les lectures més adients per aquests dies. Cura de silenci i de calma pels temps del soroll i la pressa.
Publicada el 1897, Oracions va ser ideada com una obra d’art total on conflueixen tres creadors diferents. Amb paraules de Santiago Rusiñol, dibuixos de Miquel Utrillo i partitures d’Enric Morera.
Obra literaria nascuda durant la “crisi del 1898” i dedicada a la bellesa, d’un món que gira entorn la celeritat, l’escalada numèrica i el materialisme positivista. Oracions sorgeix de la contemplació en silenci, en forma de pregàries a tot allò que passa al nostre voltant. Des de la vida i fins l’art.
Una obra editada fa cent vint-i-tres anys que, en plena vigència durant aquest dies, que hem recuperat amb la marató de lectura de Sant Jordi dels Museus de Sitges.
Lectura de les ‘Oracions’ de Rusiñol
“Les veus de la nit s’apaguen i parpallejen les estrelles; les remors dels boscos s’acotxen a la terra, i les flors s’abriguen am la molça; en les cases adormides a la falda de la planura calla’l lladruc del gos i s’arropeix prop del remat; les frisances de la fosca s’ensopeixen; comença’l tremolor de la vida que s’apropa; i el crit del gall, sentint l’halé de la llum, ressona amb alegria a la moradenca volta“. Oracions A l’Alba
“Res com el cant de tes llàgrimes, oh pluja! inspira als cors l’oració de la tristesa; res com ton plor adorm l’ànima i l’adorm al compas d’una musica somorta; res com ta veu, ta veu, que ve del cel a contar secrets a les fulles i a besar les fors, que’t reben am ses corol·les obertes; res com ta veu és escoltada per l’ànima adolorida“. Oracions A la Pluja
“En l’etern cant de la Natura, el só del mar entona les notes baixes de la sobirana orquesta; am son panteix de veu fosca acompanya, am compas ample i extés, les altres veus que surten de lo invisible: les queixes de la nit, les remors que rellisquen per les selves, la frisança del oreig, el xiular de la venta, el terratremol dels trons i les tempestats, i les notes apagades que tremoloses murmuren en les ones del silenci“. Oracions Al Mar
“S’ha fet fosc. Els darrers desmais de llum s’han aclucat a Occident; els nuvols poc a poc s’han apagat, l’oreig ha mort, les estrelles comencen son tremolar a la morada cortina, i aviat el cel i la terra semblen un desert de fosca, una extesa vuidor séns limits, uns llims cendrosos perduts sota una volta apagada“. Oracions A les Remors de la Nit
“L’oració del amor tots l’hem resada, al fons del cor. N’anem resant, a lo llarc de la vida, cada dia un granet del rosari dolcissim, fins a la mort. L’anem resant quan neix la primavera, i la tardor; quan l’istiu ens halena i l’hivern ens decanta; quan clareja l’aurora o al fons del cor del home ve la foscor“. Oracions A l’Amor
“Si algun objecte vestit amb la materia sembla tenir una ànima a dintre, una ànima que parli, que plori, que canti i que sospiri, ets tu, oh campana! tu, que am la veu de bronzo remous en el cor del home les alegries i les tristeses més íntimes, aquelles que no traspuen a fóra guardades en els fulls arracerats de la quietut més fonda“. Oracions A la Campana
Us convidem a gaudir de la seva lectura amb nosaltres.
Crèdits fotogràfics
© Arxiu Fotogràfic del Consorci del Patrimoni de Sitges
Xavier Garcia, bibliotecari dels Museus de Sitges
Deixa un comentari