El Garraf no només és lloc d’artistes i museus, sinó també de patrimoni mil·lenari amb un esdeveniment que reuneix cada dos anys importants científics i historiadors al voltant de la Jornada d’Arqueologia de Sitges.
Sitges és un vila de pescadors amb molta més història del que imaginem. Els seus orígens es remunten a l’antiga ciutat ibera anomenada “Blanca Subur” que mencionaven els navegants grecs de fa 3.000 anys. Un lloc on passat i present es rebroben al voltant d’esdeveniments culturals i científics com el congrés arqueològic.
Aquest any 2020, després d’haver-se celebrat las tres primeres edicions (2014-2018), hauria de tenir lloc la IV Jornada de Arqueologia de Sitges. Una ocasió que els Museus desitges volen aprofitar per obrir al públic el volum amb les conferències de la I Jornada d’Arqueologia de Sitges (2014).
Santiago Rusiñol com a arqueòleg
A banda de ser personatge clau del modernisme, la faceta de Santiago Rusiñol com a col·leccionista és igualment important. Dues passions que va poder desenvolupar arran de les seves estades a Mallorca i Eivissa. Tornant a Sitges l’any 1913 amb una nova col·lecció de peces preromanes i púniques, procedent de les excavacions arqueològiques del Puig des Molins (Eivissa).
Fet que mencionà el diari “Las Provincias” el 22 de març de 1913 a la seva arribada a València. «Procedente de Ibiza, llegó a nuestra ciudad el insigne artista Santiago Rusiñol. En la renombrada Pithyusa ha permanecido Rusiñol bastante tiempo pintando los plácidos paisajes de la isla y haciendo interesantísimas investigaciones acerca del arte primitivo de fenicios, griegos, etc. Santiago Rusiñol trae consigo bellísimos ejemplares, curiosos objetos de aquel arte que floreció hace miles de año. Entre ellos tiene admirables estatuillas, amuletos, dijes, todo ello (aparte su valor arqueológico),de un efectos artístico extraordinario».
Un conjunt de peces arqueològiques que encara avui es pot admirar al Museu del Cau Ferrat de Sitges, formant part de la Col·lecció Santiago Rusiñol.
Jornades d’Arqueologia de Sitges
El Garraf ha estat testimoni excepcional del pas de diverses civilitzacions que han deixant una empremta mil·lenària que ens permet descobrir la història amagada sota els nostres peus. Fet que va motivar als Museus de Sitges per la celebració dela I Jornada Arqueològica l’any 2014.
El llibre de les jornades conté una vintena de conferències que van permetre descobrir la importància de les restes arqueològiques sitgetanes i sentar les bases per futures edicions.
L’esdeveniment va reunir els arqueòlegs, geòlegs i historiadors més reconeguts de Catalunya per tal d’abordar els temes vinculats amb el patrimoni arqueològic de Sitges i altres poblacions properes. Convocant a un nombrosos assistents i donant, com a resultat una vintena de conferències en català i anglès.
Les conferències, fruit dels treballs de recerca als jaciments sitgetans, va permetre generar sinergies entre diversos professionals i, alhora, donar a conèixer la seva feina a tot el públic.
Textos escrits en un llenguatge senzill i amb un afany divulgatiu, per tal de despertar l’interès de l’audiència no professional sense renunciar a un rigor científic que atregui als més entesos. Tant experts com estudiants d’arqueologia. I aconseguir així diferenciar-se d’altres publicacions molt tècniques.
Tot plegat en una edició de la ‘I Jornada d’Arqueologia de Sitges’ que va tenir com escenari el lloc de diferents troballes arqueològiques. Com les descobertes arran de les obres de reforma del Museu Cau Ferrat i del Museu de Maricel, i que van permetre confirmar la presència d’habitants de les èpoques ibèrica i romana a la zona.
Els orígens de la “Blanca Súbur”.
Xavier Garcia, Biblioteca dels Museus de Sitges
Deixa un comentari