El conflicte entre l’artista i la societat és un tema recurrent en l’obra teatral de Santiago Rusiñol i central entre les principals inquietuds dels artistes del modernisme català. El Místic, quinzena obra de la dramatúrgia russinyolenca que havia estat precedida per altres peces d’èxit com L’alegria que passa (1898), El jardí abandonat (1900) o Els Jocs Florals de Canprosa (1902), n’és un bon exemple.
Es tracta d’un drama en quatre actes estrenat el 5 de desembre de l’any 1903 al teatre Romea de Barcelona, a càrrec de la companyia del Teatre Català que dirigia i protagonitzava Enric Borràs. Una obra que va tenir el mateix efecte que bona part de la literatura de Santiago Rusiñol. De l’aclamació inicial al recel posterior i la incomprensió final per part d’un segment del públic a qui el text incomodava.
Aquest nou drama, fruit de l’afinada ploma de Rusiñol, no feia més que portar a l’escenari un tema d’absoluta actualitat com era el de la personalitat de Mossèn Cinto. Àlter ego del Verdaguer, ‘el poeta del poble’. I ho va fer a través d’una obra que no només no eludia la polèmica, sinó que l’acompanyava amb pinzellades d’humor i elements costumistes, per altra banda ben habituals en la seva dramatúrgia.
Premsa i públic no van estalviar lloances a l’estrena d’El Místic, com ho demostra la crònica que l’endemà va aparèixer a l’edició nocturna del diari La Publicidad: ‘”El místich” es sin duda alguna la obra mejor concebida y desarrollada de Rusiñol, mereciendo figurar entre las mejores del teatro catalán’.
«Teatro Romea: ‘El Místich’ de Santiago Rusiñol». A: La Publicidad :eco de la industria y del comercio, diario de anuncios, avisos y noticias. 6 de diciembre de 1903. p. 3.
Un Místic que ens recorda a Jacint Verdaguer
Després d’una desena llarga de peces dramàtiques, Santiago Rusiñol no va renunciar al seu particular to sincer, espontani i lliure. Erigit des de bon inici en un dels principals autors del modernisme i mentre uns nous valors feien canviar l’essència literària d’altres autors, Rusiñol persistia en la defensa del seu missatge genuí.
I El Místic porta a terme aquest propòsit. Amb el retrat d’un conflicte que enfrontava l’artista modernista amb la incomprensió de la societat. En aquesta ocasió, fent un particular homenatge a Jacint Verdaguer qui va morir un any abans de l’estrena de l’obra, i a qui Enric Borràs interpretava com un poeta sofert i caritatiu que s’enfronta a una societat materialista i espúria.
L’artista, com no podia ser d’altra manera, és qualificat de boig pel poble i colpit per la mort d’en Miquel qui idealistament defensa la seva mateixa causa. Una pèrdua que més enllà de la derrota quan hom lluita contra els elements, ens ha de deixar una lliçó: la importància de rebel·lar-se, de creure en el dret a la diferència i de mantenir les mateixes conviccions.
Imatge 1: Rusiñol, Santiago (1904). El Mistic: drama en quatre actes. Barcelona: Tipografia “L’Avenç”. 256 p.
Imatge 2: Retrat de Santiago Rusiñol i Prats, Estudi fotogràfic Napoleón (1892, Barcelona) Fotografia.
Museu del Cau Ferrat. Sitges. Col·lecció Santiago Rusiñol
El caràcter independent d’un geni lliure com Santiago Rusiñol,el qual no dubtà a fer servir la seva ploma per denunciar les injustícies. Un argument atemporal amb una declaració d’intencions de plena actualitat.
El Místic al club de lectura
Recordeu que la penúltima sessió del club de lectura Santiago Rusiñol dedicada a El Místic tindrà lloc al Museu del Cau Ferrat el dijous 23 de març a les 18 h.
L’acte serà un cop més de caràcter gratuït, tindrà places limitades, serà coordinat per Andreu Bosch i organitzat pels Museus de Sitges. Si us quedeu sense plaça (només en resta alguna però us podeu posar en llista d’espera), recordeu que la darrera sessió del nostre Club, el 20 d’abril, tindrà per protagonista L’illa de la calma.
Preneu-ne nota. Us hi esperem!
Bibliografia bàsica
CASACUBERTA, Margarida. ‘El calvari de Mossèn Cinto, una metàfora del calvari de l’artista : apunts sobre el místic, de Santiago Rusiñol’. Anuari Verdaguer, 1995, Núm. 9, p. 399-412. En línia: https://raco.cat/index.php/AnuariVerdaguer/article/view/67870
CASACUBERTA, Margarida. Santiago Rusiñol: vida, literatura i mite. Barcelona: Curial, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1997. 616 p.
COLL, Isabel. Santiago Rusiñol. Sabadell: Editorial Ausa, 1992. 398 p.
LAPLANA, Josep de C. Santiago Rusiñol. El pintor, l’home. Barcelona: Publicacions de
l’Abadia de Montserrat, 1995. 589 p.
PANYELLA, Vinyet. Santiago Rusiñol, el caminant de la terra. Barcelona: Edicions 62, 2003. 616 p.
RUSIÑOL, Santiago. El Mistic: drama en quatre actes. Barcelona: Tipografia “L’Avenç”, 1904. 256 p.
RUSIÑOL, Santiago; ARRIBAS FORCADA, Albert; CASACUBERTA, Margarida. Teatre polèmic. Barcelona: L’Avenç, 2018. 356 p.
‘Teatro Romea: ‘El Místich’ de Santiago Rusiñol. A: La Publicidad :eco de la industria y del comercio, diario de anuncios, avisos y noticias. 6 de diciembre de 1903, Edición de noche. p. 3.
Crèdits fotogràfics
© Arxiu Fotogràfic del Consorci del Patrimoni de Sitges
Conductor del club de lectura
Andreu Bosch i Ayza, filòleg i catedràtic d’Institut de Llengua i Literatura Catalanes
Autor
Xavier Garcia, Bibliotecari dels Museus de Sitges
Deixa un comentari