Cartell de l’obra de teatre de Santiago Rusiñol L’alegria que passa, de Santiago Rusiñol i Prats (1898)
Litografia sobre paper
Museu del Cau Ferrat, Sitges. Col·lecció Santiago Rusiñol
El proper dia 16 de febrer en el Club de Lectura Santiago Rusiñol tornem a parlar de L’alegria que passa després d’haver-la tractat el novembre del 2021 en la primera edició del Club.
En tornem a parlar amb voluntat de servei ja que és lectura obligatòria a Batxillerat però també perquè és una obra mestra de Santiago Rusiñol i cabdal en la carrera literària de l’autor pel que fa a la producció dramàtica.
Aquesta peça dramàtica la podem qualificar com a obra d’art total, gràcies a la combinació del text de Santiago Rusiñol i la música d’Enric Morera. A més d’una joia museística, ja que va protagonitzar la Peça del Mes de gener de 2021 i forma part de la Col·lecció Santiago Rusiñol del Museu del Cau Ferrat de Sitges.
Es tracta de L’alegria que passa. Obra de teatre inspirada en la cèlebre volta a Catalunya en carro que Santiago Rusiñol i Ramon Casas van compartir l’any 1889. Una aventura personal i artística que va fructificar aleshores en una crònica a les planes de La Vanguardia, escrita per Rusiñol i il·lustrada per Casas titulada Por Catalunya desde mi carro.
D’aquella experiència va néixer posteriorment, l’any 1897, una peça que podem enquadrar en el corrent simbolista del Modernisme on també podem entreveure detalls que la relacionen amb el decadentisme i fins i tot amb el costumisme. Rusiñol com a Artista Total que era va confeccionar ell mateix el cartell que anunciava l’estrena de l’obra i que està exposat en el Cau Ferrat.
La trama de l’obra es desenvolupa en un poble «gris», «indiferent, vulgar i ensopit». Un grup de tres artistes de circ ambulant arriba al poble per fer-hi una representació. Aquest esdeveniment es presenta com una oportunitat per introduir canvis en la vida monòtona dels vilatans, però aquests no ho comprenen. L’obra mostra el conflicte entre la Prosa (poble) i la Poesia (el grup d’artistes). Pel mig, el sentiment amorós, que sorgeix espontàniament en el cor de dos dels protagonistes, estableix un possible pont d’entesa entre l’artista i la societat.
Si voleu participar en el club de lectura Santiago Rusiñol, reserveu la vostra localitat a la botiga en línia dels Museus de Sitges. Aquesta és una activitat totalment gratuïta, però compta amb un nombre limitat de places. Queden poques places disponibles!
La sessió del club de lectura dedicada a L’alegria que passa tindrà lloc el dijous 16 de febrer a les 18 h al Museu del Cau Ferrat. Encara queden localitats disponibles, però si us quedeu sense recordeu que les darreres sessions del club estaran dedicades a El místic (23 de març) i a L’illa de la calma (20 d’abril).
Us hi esperem!
Bibliografia bàsica
CASACUBERTA, Margarida (1997) Santiago Rusiñol: vida, literatura i mite. Barcelona: Curial, Abadia de Montserrat. 616 p.
CASACUBERTA, Margarida (1999) Santiago Rusiñol i el teatre per dins. Barcelona: Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona. 616 p
GARRIGASAIT, Raül (2018) El Fugitiu que no se’n va: Santiago Rusiñol i la modernitat. Barcelona: Edicions de 1984. 173 p.
PANYELLA, Vinyet (2003) Santiago Rusiñol, el caminant de la terra. Barcelona: Edicions 62. 616 p.
PLA, Josep (2002) Santiago Rusiñol i el seu temps. Barcelona: Destino. 307 p.
RUSIÑOL, Santiago (1898) L’Alegria que passa: quadro liric en un acte. Barcelona: Tipografia L’Avenç, de Massó, Casas. 110 p.
RUSIÑOL, Santiago (2021) L‘Alegria que passa. La Garriga: Edicions del Roure de Can Roca, 174 p.
RUSIÑOL, Santiago (1947) Obres completes. Barcelona: Selecta, 2 volums.
Crèdits fotogràfics
© Arxiu Fotogràfic del Consorci del Patrimoni de Sitges
Conductor del club de lectura
Andreu Bosch i Ayza, filòleg i catedràtic d’Institut de Llengua i Literatura Catalanes
Autor
Xavier Garcia, Bibliotecari dels Museus de Sitges
Deixa un comentari