A les guerres no hi ha vencedors, només perdedors. Emmarcada en la derrota espanyola a la Guerra Colonial de Cuba i de Filipines, L’Hèroe de Santiago Rusiñol contraposa el caràcter de dos dels seus protagonistes a les acaballes d’un conflicte bèl·lic on més enllà de l’heroisme i la humilitat, hi ha la capacitat o no d’assimilar el fracàs.
La nova edició del club de lectura Santiago Rusiñol enfronta l’aparença a l’autenticitat, i les mels de la fama als valors menestrals. L’Hèroe (1903) va estrenar-se dos anys després de Llibertat! (1901) on Rusiñol criticava els obstacles a la integració dels nouvinguts i un any després de Els Jocs Florals de Can Prosa (1902) on la intel·lectualitat provinciana resultava parodiada.
Poc després de la seva estrena, un 17 d’abril de 1903 al Teatre Romea de Barcelona, L’Hèroe va ser objecte de censura per l’incòmode discurs ideològic que contenia. Era un text que desmitificava la guerra i els pertorbadors efectes que produïa entre els que n’havien pres part.
Tot i això, aquella peça protagonitzada i dirigida per Enric Borràs va rebre el reconeixement de la crítica i l’aplaudiment del públic com relaten les cròniques de l’època. Fins a tal punt que, durant l’exitosa estrena, l’ovació del públic va interrompre en dues ocasions la representació per tal que Rusiñol es presentés a la llotja escènica.
És un relat que, cent vint anys després, podríem traslladar als nostres dies pels valors que transmet. Així com la crítica acarnissada amb què Santiago Rusiñol va atacar tothom, tant burgesos com treballadors, des de la seva joventut, per la prevalença del militarisme enfront de la virtut del treball.
‘L’Hèroe’ de Santiago Rusiñol
Aquesta setena sessió del club de lectura Santiago Rusiñol és un cant a la valentia enfront de la brutalitat, i una reivindicació del coratge individual enfront del poder aglutinador d’un grup. On “l’heroïtzació del protagonista l’allunya de la família i l’encaixa dins l’engranatge estatal”, defensa Raül Garrigasait.
És un situació on l’argument de l’obra empeny el lector a prendre partit, a fer un pas endavant i que us convidem a recordar.
A les acaballes de la Guerra de Filipines, tornen al mateix poble dos dels combatents que n’han pres part: L’Hèroe local de l’escomesa (fill gran de l’Anton i la Ramona) que és alhora hereu d’una família de teixidors i el Joan (coetani de l’hereu i empleat de la seva família) que retorna a casa com una víctima més de la guerra.
Ambdós vénen del mateix lloc, però amb una actitud totalment diferent. Mentre el noi gran del menestral apareix com l’heroi que relata les seves proeses al front de batalla, el Joan és el soldat emmalaltit que marxa al poble per tornar a treballar en un ofici també encarnat pels pares de L’Hèroe.
La desigual rebuda dels combatents no fa més que emfatitzar el caràcter antagònic dels dos nois. Un d’ells encegat per la fama i entregat a la vida fàcil, i l’altre amb actitud humil i encarnant els valors menestrals. Contrast de caràcters que ens recorda a Terra Baixa d’Angel Guimerà (1896) on, tot i la diferència dels valors representants, també hi ha un conflicte entre dos dels seus protagonistes i només un d’ells en pot prevaldre.
No oblideu que la trobada en honor a L’Hèroe, coordinada per Andreu Bosch i organitzada pels Museus de Sitges, és gratuïta i té places limitades. La sessió tindrà lloc dijous vinent 19 de maig a les 18 h al Museu del Cau Ferrat de Sitges. Encara teniu places disponibles!
Finalment, us recordem que teniu obert el termini d’inscripció per la darrera sessió del club de lectura Santiago Rusiñol: Gente bien (16 de juny). Us hi esperem!
Bibliografia
CASACUBERTA, Margarida (1997) Santiago Rusiñol: vida, literatura i mite. Barcelona: Curial, Abadia de Montserrat. 616 p.
CASACUBERTA, Margarida (1999) Santiago Rusiñol i el teatre per dins. Barcelona: Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona. 616 p
GARRIGASAIT, Raül (2018) El Fugitiu que no se’n va: Santiago Rusiñol i la modernitat. Barcelona: Edicions de 1984. 173 p.
PANYELLA, Vinyet (2003) Santiago Rusiñol, el caminant de la terra. Barcelona: Edicions 62. 616 p.
PLA, Josep (2002) Santiago Rusiñol i el seu temps. Barcelona: Destino. 307 p.
RUSIÑOL, Santiago (1903) L’Hèroe: drama en tres actes. Barcelona: Tipografia L’Avenç. 280 p.
RUSIÑOL, Santiago (1947) Obres completes. Barcelona: Selecta, 2 volums.
Crèdits fotogràfics
© Arxiu Fotogràfic del Consorci del Patrimoni de Sitges
© Arxiu Fotogràfic de VisitSitges.com
Conductor del club de lectura
Andreu Bosch i Ayza, filòleg i catedràtic d’Institut de Llengua i Literatura Catalanes
Autor
Xavier Garcia, Bibliotecari dels Museus de Sitges
Deixa un comentari