En l’abundant producció teatral de Santiago Rusiñol el lector pot resseguir la vida de l’artista a través d’un conjunt d’ensenyances vitals. Les prop de setanta obres russinyolianes que ens han estat llegades deixen diverses lliçons que encara avui són útils pel seu caràcter modern i universal.
Fins ara, en aquesta primera edició del club de lectura Santiago Rusiñol hem pogut gaudir de l’enfrontament entre el món gris dels homes i la paleta de colors dels artistes, mitjançant L’alegria que passa i de Cigales i formigues. Una lluita que també hem vist a través dels ulls de Joan Puig i Ferreter amb Aigües encantades. Mentre que Màximes i mals pensaments ens ha permès fer un salt en el temps fins al testament vital on l’artista aboca les seves idees i reflexions.
La cinquena sessió del club de lectura vol fer un interludi entre totes aquestes obres per encetar una de les peces més conegudes de Santiago Rusiñol: L’auca del senyor Esteve. Una novel·la que mostra la reconciliació entre l’escriptor i la societat i que va ser publicada l’any 1907, adaptada a obra teatral el 1909 i estrenada amb èxit un 12 de maig de 1917 al Teatre Victòria de Barcelona.
D’aquella primera versió teatral, l’any 2017 es va commemorar el centenari a la Vila Sitges.
Aquest 2022, per celebrar els 115 anys de la publicació del llibre i els 105 anys de l’estrena als escenaris, recuperem el llibre pel club de lectura Santiago Rusiñol.
Paròdia mordaç de les relacions humanes
L’auca del senyor Esteve és una altra de les obres d’artista que trobarem al club de lectura. A través del text de Santiago Rusiñol, els dibuixos de Ramon Casas i els rodolins de Gabriel Alomar, explica la història de quatre generacions d’una nissaga: l’avi de la família; el senyor Ramon que és fill de l’avi; el senyor Esteve que és fill del senyor Ramon; i el Ramonet que és fill del senyor Esteve.
L’obra, concebuda en 27 escenes, transcorre al barri de Ribera de Barcelona a les darreries del segle XIX i relata les vivències d’una família de petits comerciants, amos de la casa de vetes-i-fils «La Puntual». Una rondalla que reflecteix amb ironia i molt humor, les tensions sorgides en el si de la nova burgesia catalana de l’època entre els artistes i la seva pròpia classe social.
Aquest tema predominant del modernisme català excel·leix en aquesta obra fins a convertir-se en gairebé una autobiografia de l’autor. Una història que se’ns presenta dividida en tres parts:
d’Ignasi Vilarrasa (cap a 1907)
Dibuix a llapis grafit, tinta, aquarel·la i guaix sobre paper
Museu del Cau Ferrat, Sitges. Col·lecció Santiago Rusiñol
La primera part transcorre durant la infantesa i l’adolescència de l’Estevet, on pare i avi s’aboquen amb la botiga. La segona explica el salt de l’Esteve cap a l’edat adulta fins a convertir-se en el botiguer perfecte.
Mentre que la tercera la seva transformació en el senyor Esteve i la irrupció d’en Ramonet, qui abraça el món de l’art i rebutja el dels negocis. Tal com va fer el mateix Rusiñol.
I vosaltres, per qui prendríeu partit? Anteposaríeu les possessions i abraçaríeu els béns materials davant de qualsevol cosa? O optaríeu pels ideals i us delectaríeu amb l’art per l’art?
L’auca biogràfica de Santiago Rusiñol
Com a gènere literari, l’auca és un relat pictòric molt arrelat a la cultura catalana que ens parla des d’un esdeveniment, a una institució o un personatge. I és aquest el cas de L’auca del senyor Esteve. L’obra biogràfica d’un dels seus protagonistes, en aquest cas en Ramonet, a qui Santiago Rusiñol contraposa l’arquetipus d’un burgès català: el senyor Esteve.
Dos personatges populars i enfrontats, però complementaris per entendre les limitacions i contradiccions de la classe mitjana d’aquella època. I que ajuden a Rusiñol a rememorar una etapa de la seva biografia, quan a la mort del seu avi va poder plantejar-se començar lliurement la seva carrera dedicada a l’art.
Per conèixer el final d’aquella història us convidem a participar en aquesta nova sessió del club de lectura Santiago Rusiñol dedicada a L’auca del senyor Esteve.
(1907). Llapis grafit, tinta, aiguada, aquarel·la, guaix i pastel sobre paper.
Museu del Cau Ferrat, Sitges. Col·lecció Santiago Rusiñol
Si hi esteu interessats, recordeu que tindrà lloc el dijous 17 de març a les 18 h al Cau Ferrat.
Recordeu que l’acte, coordinat per Andreu Bosch i organitzat pels Museus de Sitges, és de caràcter gratuït i té places limitades. Si no sou a temps d’assistir a aquesta sessió, tenim una bona notícia. Aquesta primera edició del club de lectura encara tindrà tres sessions més. Preneu nota!
Les següents sessions estaran dedicades a: El Pati Blau (21 d’abril), L’héroe (19 de maig) i Gente bien (16 de juny 2022). Us hi esperem!
Bibliografia
CASACUBERTA, Margarida (1997) Santiago Rusiñol: vida, literatura i mite. Barcelona: Curial, Abadia de Montserrat. 616 p.
CASACUBERTA, Margarida; VÉLEZ, Pilar (2007) La Barcelona del senyor Esteve: passeig literari. Barcelona : Institut de Cultura, Ajuntament de Barcelona. 60 p.
GARRIGASAIT, Raül (2018) El Fugitiu que no se’n va: Santiago Rusiñol i la modernitat. Barcelona: Edicions de 1984. 173 p.
PANYELLA, Vinyet (2003) Santiago Rusiñol, el caminant de la terra. Barcelona: Edicions 62. 616 p.
PLA, Josep (2002) Santiago Rusiñol i el seu temps. Barcelona: Destino. 307 p.
RUSIÑOL, Santiago (1907) L’auca del senyor Esteve. Barcelona: Antoni López ed. 319 p.
RUSIÑOL, Santiago (1947) Obres completes. Barcelona: Selecta, 2 volums.
Crèdits fotogràfics
© Arxiu Fotogràfic del Consorci del Patrimoni de Sitges
Conductor del club de lectura
Andreu Bosch i Ayza, filòleg i catedràtic d’Institut de Llengua i Literatura Catalanes
Autor
Xavier Garcia, Bibliotecari dels Museus de Sitges
Deixa un comentari