El discurs heroic i inconformista de Santiago Rusiñol, esdevingut referent per a una joventut necessitada de llum enfront de la grisor prosaica dels anys del tombant del segle XIX al segle XX, va atreure l’atenció de molts joves creadors d’arreu el país.
Entre els joves modernistes de Reus i Tarragona, algun van seguir les passes de Rusiñol tot i la seva distància generacional. És el cas de Joan Puig i Ferreter que amb prou feina comptava amb dotze anys quan va tenir lloc la tercera festa modernista de Sitges l’any 1894.
Influït profundament per Henrik Ibsen, Puig i Ferreter va trobar en l’obra teatral del noruec una inspiració per dotar la seva literatura d’un sentit social en lloc d’apel·lar a l’individu i confrontar així el món obscur i la mirada al passat a una visió lliure i moderna
L’any 1907, amb només vint-i-cinc anys i convertit en una de les promeses del teatre català, Joan Puig i Ferreter va publicar Aigües encantades. És una obra teatral que no defuig del to didàctic per traslladar al lector l’enfrontament entre la tradició i el progrés.
Inscrita en el drama d’idees i de passions, encaixa a la perfecció amb la selecció de lectures el club de lectura Santiago Rusiñol, ja que permet al lector descobrir l’anomenat modernisme regeneracionista tardà. No fuig, però, d’alguns elements típicament rossinyolencs com l’ús d’elements naturals, la contraposició entre la societat i l’individu o el crit en favor de l’home lliure, sense lligams al passat.
Dues maneres d’interpretar les ‘Aigües encantades’
Aigües encantades va ser estrenada al teatre Romea de Barcelona el 22 de març de 1908 amb un repartiment on figuraven grans intèrprets com Jaume Borràs o Margarida Xirgu.
Un elenc d’actors i actrius dividits en dos grups de persones amb postures contraposades que acabaran enfrontant-se entre elles:
D’una banda, els personatges que veuen en les aigües la salvació d’un poble ofegat-arruïnat? per la sequera i que adopten un comportament proactiu i científic. I d’altra banda, les persones que el perceben com un bé sagrat que no pot ser manipulat i que romanen immòbils, lligats al passat.
Aquestes dues maneres de veure les Aigües encantades enfronten el desig de progrés i llibertat amb una manca idees encoratjada pels grups dominants. I els diferents personatges de l’obra s’acabaran alineant en un bàndol o l’altre d’aquesta batalla on només pot haver-hi un guanyador.
Us animeu a descobrir-lo? Si voleu participar en la sessió dedicada a Aigües encantades del club de lectura Santiago Rusiñol, recordeu que tindrà lloc el dijous 17 de febrer a les 18 h al Saló Blau del Palau de Maricel.
Recordeu que aquest acte, coordinat per Andreu Bosch i organitzat pels Museus de Sitges, és gratuït i té places limitades. Si no sou a temps d’assistir a aquesta sessió, recordeu que encara queda una altra trobada d’aquesta primera edició del club de lectura.
La sessió dedicada a L’auca del senyor Esteve, de Santiago Rusiñol. Us hi esperem!
Bibliografia
Puig i Ferreter, Joan (2013). Aigües encantades; edició: Margarida Casacuberta. Barcelona: Castellnou. 162 p.
Fàbregas, Xavier (1970). “Joan Puig i Ferreter i la crisi del teatre català (1913-1917)”, a: Estudios escénicos cuadernos del Instituto del Teatro. Barcelona : l’entitat, 1957-1977 Núm. 14, p. 44-61.
Foguet i Boreu, Francesc (2003). “Joan Puig i Ferreter : teatre d’idees i passions (1904-1912)”, a: Revista de Catalunya. Núm. 182 (març 2003), p. 50-92.
Graells, Guillem-Jordi (2001). “Estudi introductori. La producció dramàtica de Joan Puig i Ferreter”. A: Puig i Ferreter, Joan. Teatre complet. Vol. I. Tarragona: Arola, p. 9-42.
Graells, Guillem-Jordi (2008) Puig i Ferreter: cinquanta anys després. Tarragona : Arola. 135 p.
Guansé, Domènec (1994). “Joan Puig i Ferreter (1882-1956)” a: Abans d’ara. Retrats Literaris. Tarragona: Edicions El Mèdol. p. 149-154.
Puig i Ferreter, Joan (1908) Aigües encantades. Barcelona: Impr. de Joaquim Horta. 164 p.
Crèdits fotogràfics
© Arxiu Fotogràfic del Consorci del Patrimoni de Sitges
Conductor del club de lectura
Andreu Bosch i Ayza, filòleg i catedràtic d’Institut de Llengua i Literatura Catalanes
Autor
Xavier Garcia, Bibliotecari dels Museus de Sitges
Deixa un comentari