La crisi sanitària, provocada per la covid-19, ha coincidit amb unes setmanes socialment convulses entre la primavera i l’estiu de 2020. Els fets que han tingut lloc als Estats Units han provocat una allau de protestes racials arreu del món.
Tot plegat, pocs dies abans de la celebració del Dia Internacional de l’Orgull LGBTIQ+. Símbol del respecte social a la diversitat i de l’escolta activa a les persones per part dels museus.
Quin paper han de jugar precisament els museus en aquest context social de canvis sobtats? En paraules de Silvia Lindner, “l’art és el reflex de la societat que ens toca viure“. Però, haurien de canviar el seu discurs només perquè una part de la societat els hi demana?
Els museus com a mirall d’un temps de diversitat
La presència de la diversitat cultural i sexual als museus ha estat tradicionalment escassa. I, durant molts anys, qualsevol element que pogués identificar-la ha estat generalment ignorat o fins i tot negat.
Una ciutat cosmopolita com Barcelona posseeix, al Museu d’Arqueologia de Catalunya, la reproducció d’una escena familiar de les Coves d’Altamira. On, mentre un home (pare) pinta bisons, els nens (fills) l’observen i la dona (mare) cuina. A l’altre extrem de la ciutat comtal, dins del CaixaForum, una homínida anomenada Lucy segueix les petjades d’un homínid, de la mateixa manera que algunes dones caminen darrere dels homes.
Són aquests rols preestablerts i diferenciats? Arqueòlegs i antropòlegs ho posen en dubte, quan identifiquen les aixoves trobades a algunes tombes amb el gènere dels ossos que les acompanyen. I és que, tot i haver-se donat per fet que les restes d’homes s’acompanyen d’armes i vestuari masculí, i les dones de joies i robes femenines, anàlisis d’ADN demostren que no sempre és així. I, a vegades, són els homes que reposen al costat de delicades aixoves i les dones d’objectes bèl·lics.
La preservació d’antics estereotips ajuda, sens dubte, a vendre millor una determinada imatge enfront de la incòmoda realitat. La història ens dóna exemples per reflexionar. Com quan Pompeu va arribar a la Península Ibèrica, i mentre algunes dones sortien a combatre amb els guerrers, també hi havia d’homes que es quedaven cuidant del poblat.
Sens dubte, en l’antiguitat i de manera general, la identitat de gènere no ha estat un problema. I la sexualitat ha comptat amb un alt grau de llibertat. Sent fins i tot considerada la diferència com a do i privilegi donat per la naturalesa a alguns éssers especials. Podríem dir-ho en ple segle XXI?
Museus amb distància o equidistància social?
La mort de George Floyd als Estats Units ha anat seguida de protestes globals per la justícia social i la igualtat racial. Una ira dirigida cap a estàtues commemoratives de personatges controvertits d’un passat colonial que s’ha focalitzat en els museus i les seves col·leccions. Situació en la qual alguns veuen un canvi generacional en les actituds respecte a les minories ètniques. I d’altres el despertar a un món diferent, no només amb distància social i mascaretes sinó també respecte a totes les cultures.
La gran majoria de museus han expressat la seva solidaritat amb el moviment Black Lives Matter. Però, quines accions adoptaran aquelles institucions vinculades a figures controvertides?
Un dels casos més cridaners ha estat el de l’estàtua eqüestre de Theodore Roosevelt a l’entrada del Museu Americà d’Història Natural de la ciutat de Nova York. No pel propi personatge, sinó per la composició jeràrquica, on un expresident blanc munta a cavall, acompanyat per un afroamericà i un indi nadiu a peu.
Col·leccions de tota mena han estat posades en el punt de mira, no només per l’esclavitud colonial sinó també per la desigualtat i la diferència d’oportunitats existents encara avui. Un debat que ha encetat el museu Pitt Rivers d’Oxford, amb una col·lecció antropològica de prop 600.000 objectes d’arreu del món.
Però, qui assegura que l’enderrocament de símbols no porti a relats descontextualitzats i qüestionables?
Cap a on han de caminar els museus?
La finalitat d’un museu no hauria de ser presentar una realitat diferent, ni oferir la visió més grata als visitants, sinó tractar els temes amb tota la naturalitat possible per tal combatre els estigmes.
Que en penseu vosaltres? Us animem a participar!
Crèdits fotogràfics i vídeo
© Arxiu Fotogràfic del Consorci del Patrimoni de Sitges
© Arxiu Fotogràfic de LunchboxLarry
Bibliografia
Sanahuja Yll, María Encarna (2007). La cotidianeidad en la prehistoria. La vida y su sostenimiento. Barcelona: Icaria Editorial. 167 p.
Small, Zachary. “Defenders of Roosevelt Statue Converge on Natural History Museum”. A: The New York Times. 28/06/2020. En línia: https://www.nytimes.com/2020/06/28/arts/design/roosevelt-statue-defenders-natural-history.html
Gompertz, Will. “How UK museums are responding to Black Lives Matter”. A: BBC News. 29/06/2020. En línia: https://www.bbc.com/news/entertainment-arts-53219869
Xavier Garcia, Bibliotecari als Museus de Sitges
Deixa un comentari