La Unió de l’Art i la Ciència a la Col·lecció Pérez-Rosales

Al Museu de Maricel trobem una peça molt especial dins la col·lecció del Dr. Jesús Pérez-Rosales; es tracta d’un fragment de retaule del segle XV dedicat a Sant Cosme i Sant Damià, els sants patrons de metges, cirurgians, farmacèutics i barbers. En aquesta obra veiem la unió de l’art i la ciència, a més de la fe, ja que es tracta d’una obra de caràcter cristià. Més enllà del valor artístic, va tenir també un especial valor sentimental per al seu propietari, Jesús Pérez-Rosales.

Sant Cosme i Sant Damià eren dos germans bessons d’una família cristiana de Cilícia, al sud-est d’Àsia Menor, del segle III dC. Es van traslladar a Egea (actual Ayas, Turquia) i allà van estudiar medicina. La seva història s’explica a la Llegenda àuria de Jaume de Voràgine (Iacopo da Varazze), el gran llibre de les hagiografies.

Gràcies a la seva fe en Déu van poder fer miracles curatius i, com a conseqüència, molts dels seus pacients es van convertir al cristianisme. Van patir les persecucions cristianes de l’emperador Dioclecià i van ser detinguts i torturats (crucificats, apedregats…), però un àngel els salvava dels seus martiris fins que van ser decapitats. Tot i això, la llegenda diu que el seu gran miracle el van fer després de morts. El diaca Justinià, que treballava en una basílica construïda en honor dels Sants, patia una greu isquèmia i resava per a la seva curació.

Aleshores, Sant Cosme i Sant Damià se li aparegueren en somnis i van dur a terme un trasplantament de cama. Al matí, el diaca va adonar-se que s’havia curat i que la cama malalta era negra (li van trasplantar la d’un etíop mort recentment) i a la tomba del mort hi havia la seva cama malalta i al cadàver n’hi faltava una. Es creu que la gran popularitat dels sants era deguda a la gratuïtat dels seus serveis, i això va fer que atenguessin a un gran nombre de pobres.

Com veiem, Sant Cosme i Sant Damià van ser grans metges i també grans persones, ja que exercien gratuïtament. El Dr. Jesús Pérez-Rosales no feia el mateix, però si va col·laborar amb nombroses clíniques, privades i públiques, a més de la seva feina com a director del Servei de Ginecologia de l’Hospital del Sagrat Cor. La vocació de metge li venia del seu avi patern, que també havia estat metge, tot i que Pérez-Rosales es va doctorar en ginecologia i obstetrícia. La seva carrera com a metge va ser fulgurant, i això li va suposar diversos premis i condecoracions com la Creu Alfons X el Savi el 1956, l’Encomana amb Placa del Ministre de Governació el 1956, el Quadre d’honor de metges d’Espanya el 1973 i la placa de l’Ordre Civil d’Alfons X el Savi el 1974.

Però no només va fer grans contribucions a la medicina, també va ser un gran col·leccionista d’art, es podria dir que un dels més importants de la Catalunya del segle XX. La seva passió per l’art i pel col·leccionisme li venien de l’adolescència, mentre estudiava batxillerat amb el pintor Manuel Urgellès Trias, i se sap que l’any 1936 ja havia format una important col·lecció que havia anat adquirint a través de la fortuna familiar (fill de l’últim alcalde espanyol de Manila, Filipines, amb un gran patrimoni) i de la pròpia. Com a col·leccionista i filantrop, també va rebre diversos honors com la medalla de la Orden de San Gregorio Magno, el nomenament com a cavaller de la Orden de Alfonso XII el 1922 o la Medalla al Mèrit Cultural de la Diputació de Barcelona el 1968, entre d’altres.

Així veiem que en la figura del Dr. Jesús Pérez-Rosales s’uneixen l’art i la ciència, igual que en el retaule de Sant Cosme i Sant Damià que ell va incorporar a la seva col·lecció, no només pel seu valor artístic i històric sinó també pel seu valor sentimental.

Crèdits fotogràfics

© Arxiu Fotogràfic del Consorci del Patrimoni de Sitges

Bibliografia

• Alonso, José R. (28/02/2013), “Los milagros de San Cosme, San Damián y Pedro Cavadas”, a Neurociencia. El blog de José Ramón Alonso. En línia: https://jralonso.es/2013/02/28/los-milagros-de-san-cosme-san-damian-y-pedro-cavadas/
• Panyella, V. (2013), “La col·lecció Pérez-Rosales, un capítol de la història dels museus de Sitges”, a Antiquaris, experts, col·leccionistes i museus. El comerç, l’estudi i la salvaguarda de l’art a la Catalunya del segle XX (Bassegoda, B. i Domènech, I., eds.). Col·lecció Memoria Artium, 15. Bellaterra: Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona. p. 177-203.
• Walker Vadillo, M. (2010): “Santos Cosme y Damián”, a Base de datos digital de iconografía medieval. Madrid: Universidad Complutense de Madrid.

Andrea Sánchez, Museus de Sitges