Passarà el temps, i seguirem parlant de teatre

El Ministeri d’Educació, el d’Universitats i els diferents rectors després de diverses reunions virtuals van acordar no suspendre les proves de Selectivitat, tot i que algun sindicat d’estudiants ho havia demanat. L’ajornament es va decidir tenint en compte l’escenari actual de classes suspeses per l’expansió de la Covid-19.

Als Museus de Sitges sabem que els grups de batxillerat són una part fonamental del gruix dels nostres visitants, conèixer i satisfer les seves necessitats i expectatives és un element central de la nostra tasca d’educadors i mediadors culturals. Els continguts de batxillerat marquen la necessitat de visitar determinats museus moltes vegades perquè son temari obligatori de la prova de la Selectivitat.

Tot i que els temaris van canviant any rere any, el Modernisme sempre és present a la prova, tant sigui per Història de l’Art com per la Llengua i la Literatura catalana. Les sortides als museus són recursos educatius molt importants, tant pels continguts curriculars com per la formació cívica dels alumnes.

El nostre patrimoni sitgetà ofereix l’oportunitat de viure en directe molts temes d’estudi que des de l’aula és molt difícil de viure. D’una manera o d’una altra, volem seguir a prop de tots aquells estudiants que des de casa ens visiten, i seguirem parlant de d’art, de col·leccions i també de teatre.
Entrar al Cau Ferrat és també entrar a la casa d’un dels dramaturgs de referència a Catalunya,

Santiago Rusiñol. A les visites guiades d’alumnat, acostumem a fer sempre al·lusions a les seves obres perquè que mai oblidin que no pel fet de no veure plomes, tinters, fulls manuscrits  o llibres, deixem d’estar a la casa de l’escriptor que va contribuir a la construcció de la cultura catalana de la modernitat. Al Cau Ferrat parlem del teatre de Rusiñol, però també parlem de Raimon Caselles, a qui tenim present en forma d’estatueta de bronze al despatx del Cau Ferrat, o d’Àngel Guimerà amb les seves obres “Terra Baixa” o “Maricel”.

Així, tot repassant les diferents pintures de Rusiñol anem resseguint també les seves obres teatrals: “El pati blau”, “El Jardí abandonat”, “L’Alegria que passa” i “L’auca del senyor Esteve” entre altres.

Una de les obres obligatòries i recurrents dins tel temari de la prova de la Selectivitat és “Terra Baixa” d’Àngel Guimerà. D’una manera o altra, la història del teatre català situa Santiago Rusiñol de costat d’Àngel Guimerà i viceversa. Quan l’alumnat entra dins del despatxet del Cau Ferrat, poden veure un estudi esplèndid que va fer en Ramon Casas l’any 1897 pel retrat a l’oli que pintà per al gran actor Enric Borràs (oli que actualment resta al fons pictòric del MAE, Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques). Com no podia ser d’una altra manera, sempre els expliquem cinc cèntims sobre la història del dibuix que mostra l’actor Enric Borràs interpretant el personatge de Manelic a l’obra Terra Baixa.

El cas de “Terra Baixa” és el d’una de les gran obres del teatre català, es va estrenar un 8 de febrer del 1897 al Teatre Principal de Tortosa. Uns mesos més tard, l’11 de maig d’aquell mateix any, es representà al Teatre Romea amb un Manelic interpretat pel gran actor badaloní Enric Borràs.

“Terra Baixa” va ser l’obra que va donar tanta popularitat i aplaudiments a Borràs. Considerat l’actor català més representatiu de l’època, del 1901 al 1904 estigué al Romea en qualitat de primer actor i codirector, i es distingí en obres com “El Místic”, obra escrita especialment per a l’actor, i “El Redentor”, totes dues de Santiago Rusiñol.

Santiago Rusiñol i Enric Borràs eren grans amics. Borràs va actuar a l’Uruguai i l’Argentina, on es presentà amb “El místic” de Rusiñol. La magnífica acollida va portar-lo a gestionar en solitari una companyia per una segona campanya a Mèxic, Puerto Rico, Cuba i Panamà. El 13 de març de 1910, Santiago Rusiñol i Enric Borràs parteixen del port de Barcelona cap a l’Argentina. Són al port per acomiadar-los Casas, Utrillo i Joaquim de Miró, i alguns altres amics íntims.

Santiago Rusiñol viatja en una triple faceta de pintor, director artístic i autor teatral, i Borràs com a director i primer actor de la seva companyia. Rusiñol, marxa carregat d’obra pictòrica que exposaria i vendria en terres americanes, i tal com explicava, tornaria “amb deu o dotze mil duros i els quadres millors”, volent dir que va fer bones vendes però els millors quadres se’ls quedava ell.

A Santiago Rusiñol sempre l’acompanyen les anècdotes i aquest cop amb l’amic Borràs no havia de ser menys. Horacio Salas, l’escriptor i historiador argentí, va escriure en el seu assaig “El Centenario“: “També va ser detingut per la policia un dels il·lustres visitants arribats per a la celebració, l’escriptor espanyol Santiago Rusiñol, l’obra del qual “El Redemptor” s’havia estrenat el 23 d’abril a Buenos Aires, seguida alguns dies després per “El Místic”, en interpretació del seu compatriota Enrique Borràs, totes dues de temàtica religiosa i sobre el problema del dubte teològic.” Rusiñol va ser alliberat al cap de poques hores de la seva detenció i li va restar importància a l’assumpte.

El teatre català de la mateixa manera que es fa present al Cau Ferrat, a principis del segle XX es va fer present, gràcies a Rusiñol i Borràs, l’Argentina, on a partir de la Guerra Civil espanyola, els millors homes i dones del teatre català van trobar refugi, però aquesta és una altra història.

Crèdits fotogràfics

© Arxiu Fotogràfic del Consorci del Patrimoni de Sitges

Crèdits de video

© Fons documental del Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona

Bibliografia

Casacuberta, M. (1997): Santiago Rusiñol: vida, literatura i mite. Barcelona: Curial, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Riquer, M. de; Comas, A.; Molas, J. (1986): Història de la Literatura Catalana. Part Moderna. Vol. 8. Barcelona: Editorial Ariel.
Lluis Vidal-Folch, A. (2010): Viatge a l’Argentina del Centenari. Santiago Rusiñol. Del Born al Plata. Barcelona: Generalitat de Catalunya.

Anna Viadel, guia i atenció al visitant dels Museus de Sitges