Entre els utensilis d’ús diari que es podien trobar a les cases de les famílies benestants del segle XIX els accessoris de bany tenien un paper important. Objectes que s’empraven per a dur a terme la neteja personal i entre els quals hi havia generalment un emmagatzemador d’aigua, un aiguamans amb el qual s’abocava el líquid en la cara, mans i braços i un rentamans que exercia de lavabo sobre el qual queia l’aigua. Sets que podien ser completats amb saboneres i bacinetes.
Concretament d’aiguamans, el Museu del Cau Ferrat té gairebé una vintena de peces dins de la col·lecció de ceràmica. Objectes de l’àmbit domèstic que admetien variacions per qüestions de disseny o d’ús quotidià, sent un bon exemple la protagonista de la Peça del Mes de maig als Museus de Sitges.
Una peça que pertany a l’antic dipòsit de la Junta de Museus de l’any 1936 i que procedeix del Museu de Reproduccions Artístiques que conserven els Museus de Sitges. Magnífica reinterpretació d’un aiguamans instal·lat en un armari renaixentista alemany.
L’estudi de la peça ha anat a càrrec de Mónica Piera, doctora en història de l’art i investigadora especialitzada en moble el moble català i espanyol. Una ponència que ha tingut lloc el divendres 31 de maig i que podem recuperar a través dels Museus de Sitges.
Una peça de l’espai domèstic al Museu de Reproduccions
A finals del segle XIX existien fins a tres ambients típics per a la cura personal dins l’àmbit domèstic; el lavabo, un tocador femení i un espai per a la higiene al dormitori.
Innovacions com l’aigua corrent o els escalfadors d’aigua van fer que la cambra de bany ocupés un lloc encara més important en la vida del segle XIX, fent que amb el pas del temps els hàbits tradicionals d’autocura i les invencions domèstiques convisquessin més enllà del lavabo.
Abans de l’arribada de l’aixeta, l’aigua es recollia i s’abocava en una pila per a rentar-se diàriament també dins del dormitori. Espai on acostumava a haver-hi un aiguamans, paraula que fa referència tant a la gerra com al rentamans, per aigualejar-se. Així com mobles que facilitaven la rentada, l’afaitat o la neteja de qualsevol zona.
D’aquest concepte neix la reinterpretació d’un aiguamans amb armari d’estil renaixentista alemany que protagonitza aquesta Peça del Mes dels Museus de Sitges.
Aiguamans amb armari, de C.W. Fleischmann (Nuremberg o Múnic, Baviera, Alemanya, 1870-1890)
Fusta de roure i xapa de roure, amb marqueteria i amb talla als motlluratges i tornejats,
ferro, llautó i estany. Seguint models germànics del segle XVI
Museu del Cau Ferrat, Sitges. Antic dipòsit de la Junta de Museus
Una veritable joia d’artesania formada per una fornícula coberta d’estany amb una font i una pica del mateix material. Totes dues fixades al centre d’un moble alt i estret fet en fusta de roure. Per sobre i per sota de l’aiguamans, el moble compta amb dos armaris que s’obren per un sol batent. Trobant-s’hi dins de l’armari inferior el tub de desguàs de la pica dotat d’una aixeta que permet tancar-lo.
Del frontis destaca una decoració amb marqueteria dotada de motius vegetals i animals, emmarcada per motllures i remada amb rosetes. Mentre que la fornícula queda flanquejada per dues columnes toscanes i acompanyada per un mascaró al centre del fris i més motllures laterals.
D’aiguamans se’n feien servir en diversos espais de la casa, des de les habitacions al menjador. Sent aquests últims de major qualitat i més integrats en el mobiliari de l’estança. Un concepte que sembla fer seu aquest armari amb aiguamans, fet a finals del segle XIX pel fabricant alemany C. W. Fleischmann just quan la canalització d’aigua avançava amb força.
La peça, inspirada en models d’estil renaixentista del sud d’Alemanya, respon a una tendència artística del moment que l’apropa a l’historicisme i el nacionalisme. Una joia artística que conjuntament amb altres mobles del mateix fabricant va ser adquirida per ser exposada dins del Museu de Reproduccions Artístiques, d’Arquitectura, d’Escultura i d’Arts Sumptuàries i integrada posteriormente dins de les col·leccions del Museu de les Arts Decoratives de Barcelona l’any 1891.
Una peça que podreu observar en el marc de l’exposició ‘Models de bellesa. L’antic Museu de Reproduccions Artístiques‘ al Museu de Maricel fins al 13 d’octubre de 2024.
No deixeu passar l’ocasió. Us hi esperem!
Bibliografia bàsica
Casas Desantes, Cecilia; Herradón Figueroa, María Antonia. Toilette. La higiene a finales del siglo XIX. Madrid: Fundación Museo Cerralbo, 01/10/2013. Pp. 66-67.
H.F.M. A Guide to Munich, its Buildings, Institutions and Environs. With a plan of the town. Munich: Hermann Manz, 1875, p. 219. Consultable en línia a: https://www.digitale-sammlungen.de/en/view/bsb11313408
Crèdits fotogràfics
© Arxiu Fotogràfic del Consorci del Patrimoni de Sitges
Autor
Xavier Garcia, Bibliotecari dels Museus de Sitges
Deixa un comentari