El cicle conegut com La Peça del Mes és una activitat que actualment ja està implementada a museus de tot el món. Encara que els Museus de Sitges van anticipar-se en molts aspectes a l’hora d’implementar-la fa ja vint-i-dos anys.
Com activitat oberta al públic, està plantejada amb la finalitat difondre els fons mitjançant l’exposició periòdica d’algunes de les obres més representatives. Ja sigui per la seva singularitat, per la importància en la història local o pel reconeixement del seu valor artístic.
La Peça del Mes és ja una activitat clàssica indissolublement lligada a la programació dels Museus de Sitges que es va desenvolupant des del juny 1998 fins a l’actualitat. El document s’acompanya d’un breu text introductori, de caràcter divulgatiu, que s’exposa el darrer divendres de cada mes durant una sessió d’uns 30 minuts durada. Un acte que acostuma a reunir al públic més fidel i que en els actuals temps d’alerta sanitària ha hagut de canviar sensiblement per a garantir els límits d’aforament a les sales destinades a aquesta comesa.
Després d’una parada obligada pel confinament, entre els mesos de març i maig, els Museus de Sitges han tornat a reprendre la celebració de la Peça del Mes aquest passat estiu amb èxit de públic. Ja no tant per l’assistència directa d’espectadors com per la repercussió i el seguiment de diversos experts, amics dels museus i públic general.
La Peça del Mes al rescat de l’art dels museus
Ha estat un període estrany al qual val la pena fer un repàs, veient una a una les quatre peces de l’estiu 2020.
La Peça de Juny:
La serenata de Schubert, de Lluís Masriera i Rosés.
A Lluís Masriera i Rosés se’l considera un dels artistes catalans més polifacètics de la primera meitat del segle XX. Les seves peces d’orfebreria han estat reconegudes internacionalment. Però també va excel·lir com a pintor.
En aquesta peça, a càrrec l’historiador de l’art Jordi Carreras i Barrera, descobrim un quadre de Masriera presentat a la Exposición Nacional de Bellas Artes de Barcelona, que va adquirir el doctor Jesús Pérez-Rosales i que avui pertany a la seva col·lecció dins del Museu de Maricel. Text de la Peça del Mes
La Peça de Juliol:
Orgue del Santuari de Nostra Senyora del Vinyet de Sitges, de Cayetano Vilardebó.
Construït l’any 1857 per l’orguener barceloní Cayetano Vilardebó i Ginestà, i presentat per Salvador Monzó i Almirall (organista del Vinyet des de 1988), aquest instrument en fusta tallada, policromada i daurada dins d’un temple del barroc tardà és una autèntica obra d’art.
Un orgue reformat pel també orguener Francesc Benaque, que ha vist reforçat el so greu dels registres de flautats amb una ressonància renovada i pertany a la Col·lecció d’Art de la Vila de Sitges. Text de La Peça del Mes
La Peça d’Agost:
Obres Visió nocturna parisenca i Escena de restaurant nocturn de París, d’Hermen Anglada-
Camarasa.
Francesc Fontbona de Vallescar, historiador especialitzat en l’art de l’època contemporània i gran coneixedor del pintor Hermen Anglada-Camarasa, fa un estudi en detall de dos de les seves obres pertanyents a la Col·lecció Santiago Rusiñol de pintura, dibuix i gravat del Museu de Cau Ferrat.
Dos fantàstics quadres, presentats en una exposició individual a la Sala Parés la primavera de l’any 1900, que deixen veure la seva interpretació personal de l’experiència viscuda a París. Text de La Peça del Mes
La Peça de Setembre:
Armilla i Vel o “serafina” del segle XIX. Peces del segle XIX de la col·lecció del Romanticisme.
Peces de roba tan senzilles com una armilla i d’una “serafina” són una important font d’informació, no només des del punt de vista de la indumentària, sinó també de l’art, l’estètica, la tècnica i el context econòmic i social del moment en què van ser fetes.
Montserrat Bargalló Sánchez, dissenyadora de teixits i investigadora de la història del tèxtil, ens presenta dos peces que daten del segle XIX: una armilla i un vel o “serafina” que pertanyen a la Col·lecció del Romanticisme del Museu Romàntic Can Llopis de Sitges. Text de la Peça del Mes
Crèdits fotogràfics
© Arxiu Fotogràfic del Consorci del Patrimoni de Sitges
Deixa un comentari