A banda de la seva amistat, Ramon Casas i Santiago Rusi\u00f1ol van tenir en com\u00fa que optessin per la vida boh\u00e8mia enfront de les expectatives que les seves respectives fam\u00edlies havien dipositat en ells.<\/p>\n\n\n\n
El modernisme els va brindar la llibertat d’experimentar i buscar inspiraci\u00f3 m\u00e9s enll\u00e0 de Barcelona, sent algunes de les seves travessies m\u00e9s recordades el seu viatge en carro per Catalunya<\/a> (1889-1892) o la seva estan\u00e7a a Par\u00eds<\/a> (1890-1892), recollides a trav\u00e9s de les cr\u00f2niques de La Vanguardia<\/em>.<\/p>\n\n\n\n Hi ha, per\u00f2, una altra destinaci\u00f3 destacada per Ramon Casas i Santiago Rusi\u00f1ol a les acaballes del segle XIX. Els seus viatges a Andalusia van permetre que ambd\u00f3s artistes evoquessin la melancolia, l’exotisme i la riquesa art\u00edstica d’aquelles terres.<\/p>\n\n\n\n Casas i Rusi\u00f1ol van viatjar a Granada en el context d’aquestes inquietuds art\u00edstiques i vitals pr\u00f2pies del modernisme catal\u00e0. Les seves estades granadines, motivades sobretot per la cerca de nous llenguatges pict\u00f2rics i el desig d’explorar la bellesa de l’Alhambra i els seus jardins, on van descobrir una singular riquesa cultural i paisatg\u00edstica.<\/p>\n\n\n\n La pres\u00e8ncia dels gitanos a Granada durant finals del segle XIX va tenir un pes molt significatiu en la cultura i l’art de la ciutat. La seva influ\u00e8ncia es reflecteix tant en l’\u00e0mbit social com en l’art\u00edstic, en un moment hist\u00f2ric marcat pel Romanticisme tard\u00e0 i l’auge del costumisme.<\/p>\n\n\n\n Aquella Granada de finals del segle XIX encara conservava una forta empremta orientalista en la mirada estrangera. Especialment, entre els viatgers rom\u00e0ntics europeus que buscaven un al-\u00c0ndalus\u00a0idealitzat i rodejat per les coves del Sacromonte, on la comunitat gitana tenia molta pres\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n El poble cal\u00e9, que vivia majorit\u00e0riament en condicions molt humils feien d’aquella zona de Granada un espai de sociabilitat, tradici\u00f3 oral i manifestaci\u00f3 cultural que no va passar desapercebut als ulls de Casas i Rusi\u00f1ol. Fins a tal punt que la pres\u00e8ncia gitana en l’obra d’aquests artistes mereix ser destacada, i especialment remarcada en el marc dels 600 anys de l’arribada del poble gitano a Catalunya<\/a>.<\/p>\n\n\n\n Una celebraci\u00f3 a la qual s’ha volgut sumar els Museus de Sitges, dedicant la seva Pe\u00e7a del Mes de setembre a dues obres signades per Ramon Casas i Santiago Rusi\u00f1ol. Una pintura i un dibuix protagonitzats, respectivament, per un home i una dona de la comunitat gitana granad\u00ed, que han estat estudiats i exposats per l’escriptor, cr\u00edtic literari i comissari d’exposicions Juli\u00e0 Guillamon.<\/p>\n\n\n\n