La producci\u00f3 cer\u00e0mica italiana va experimentar una evoluci\u00f3 notable des de l’edat mitjana fins al Renaixement, quan va culminar amb la creaci\u00f3 de la famosa col\u00b7lecci\u00f3 M\u00e8dici de porcellana al segle XVI. Aquest proc\u00e9s va estar marcat per diverses etapes i innovacions t\u00e8cniques que van consolidar It\u00e0lia com un dels centres m\u00e9s importants de la cer\u00e0mica europea.<\/p>\n\n\n\n
Despr\u00e9s de la creaci\u00f3 de la porcellana M\u00e8dici, la seva producci\u00f3 a It\u00e0lia va passar per un per\u00edode d’experimentaci\u00f3 i estancament fins a la creaci\u00f3 d’algunes peces que permetien lluir l’evoluci\u00f3 art\u00edstica d’aquests materials, superant la funci\u00f3 pr\u00e0ctica.<\/p>\n\n\n\n
\u00c9s el cas dels aiguamans que van tenir un paper fonamental en la producci\u00f3 cer\u00e0mica italiana del segle XVI, tant des d\u2019un punt de vista funcional com art\u00edstic. Aquestes peces, que es feien servir per a l\u2019abluci\u00f3 de les mans abans i despr\u00e9s dels \u00e0pats o en rituals religiosos, van esdevenir objectes de gran valor decoratiu i d\u2019exhibici\u00f3. Les principals ciutats italianes productores d’aiguamans de maj\u00f2lica van ser: Faenza, coneguda per la maj\u00f2lica fina; Urbino, especialitzada en el decorat \u00abistoriato\u00bb; i Deruta i Castelli que produ\u00efen aiguamans amb esmalts brillants i motius renaixentistes.<\/p>\n\n\n\n
La gran evoluci\u00f3 respecte a aquells petits nuclis de producci\u00f3 va arribar anys m\u00e9s tard amb la creaci\u00f3 d’importants manufactures, com la f\u00e0brica de porcellana del comte Carlo Gironi a Doccia (Flor\u00e8ncia) que es va veure influenciada per l’augment de la demanda de cer\u00e0mica de luxe, la influ\u00e8ncia de grans f\u00e0briques europees i el desenvolupament de noves t\u00e8cniques i materials al llarg dels segles XVIII i XIX.<\/p>\n\n\n\n
La Manufactura de Gironi a Doccia (Flor\u00e8ncia) a Sitges<\/strong><\/p>\n\n\n\n La Manufactura Gironi ha destacat per ser la primera i \u00fanica f\u00e0brica capa\u00e7 d\u2019unir la bellesa de les belles arts amb l\u2019eleg\u00e0ncia dels objectes quotidians a partir de la porcellana. Coneguda com la \u00abf\u00e0brica d’or blanc\u00bb la seva hist\u00f2ria ens remunta dos-cents noranta anys en el temps en qu\u00e8 s’ha sabut adaptar als canvis d\u2019estil i a les innovacions t\u00e8cniques que s\u2019han anat introduint dels darrers segles.<\/p>\n\n\n\n Fundada el 1735 a Flor\u00e8ncia, dins el Gran Ducat de Toscana, la manufactura va ser creada pel marqu\u00e8s Carlo Andrea Ginori, un gran pensador i emprenedor de la seva \u00e8poca. Quan aquest arist\u00f2crata florent\u00ed va establir la manufactura a la vil\u00b7la de la seva finca familiar a Doccia, la febre de l\u2019or blanc comen\u00e7ava a expandir-se per Europa. Els inicis van ser dif\u00edcils, per\u00f2 la producci\u00f3 aviat es va accelerar.<\/p>\n\n\n\n El 1747, la f\u00e0brica comptava nom\u00e9s amb dos forns, un dedicat a la maj\u00f2lica i un altre a la porcellana. Amb el pas dels anys, l\u2019activitat va cr\u00e9ixer de manera exponencial: el 1774 ja hi treballaven 100 empleats, el 1838 es van augmentar a 200 treballadors i cinc forns (tres per a maj\u00f2lica i dos per a porcellana) i, el 1889, la f\u00e0brica va assolir els quinze forns i 1.200 empleats. Aquest creixement consolidava Ginori com un dels fabricants de porcellana art\u00edstica m\u00e9s prestigiosos d\u2019Europa.<\/p>\n\n\n\n De la producci\u00f3 art\u00edstica de la Manufactura de Gironi han arribat als nostres dies algunes peces innovadores al costat d’altres que ens remeten a la producci\u00f3 tradicional de cer\u00e0mica maj\u00f2lica com la que ha protagonitzat la Pe\u00e7a del Mes<\/a> de mar\u00e7 de 2025. Un aiguamans (versatoio) de la Manufactura Gironi que pertany al Museu de Reproduccions Art\u00edstiques de Barcelona.<\/p>\n\n\n\n L’obra ha estat objecte d’un detallat estudi per part de Maria Ant\u00f2nia Casanovas<\/a>, responsable de la col\u00b7lecci\u00f3 cer\u00e0mica de la Fundaci\u00f3 La Fontana (Barcelona), que ara tenim l’oportunitat de tornar a veure.<\/p>\n\n\n\n