Joaquim Sunyer (Sitges, 1874\u20131956) ha estat una figura clau del noucentisme catal\u00e0 amb una destacada obra, especialment per la seva pintura. La seva formaci\u00f3 a l\u2019Escola de Belles Arts de Barcelona al costat d’altres artistes com Joaquim Mir o Isidre Nonell i el seu entorn sitget\u00e0 on destacava el seu oncle Joaquim de Mir\u00f3, referent del luminisme, va marcar el seu estil inicial.<\/p>\n\n\n\n
Tot i aix\u00f2, Sunyer va seguir el seu propi cam\u00ed, caracteritzat per la simplicitat i l\u2019harmonia en sintonia amb el context catal\u00e0 i europeu de finals del segle XIX. Aquest estil personal va quedar refermat l’any 1896, quan seguint l’exemple de molts altres artistes catalans del seu temps, Sunyer va traslladar-se a Par\u00eds. Una ciutat \u00fanica, epicentre cultural i art\u00edstic del m\u00f3n, i un veritable laboratori de noves idees on els creadors trobaven inspiraci\u00f3 i sinergies.<\/p>\n\n\n\n
Joaquim Sunyer hi va estar fins al 1913, formant part del nodrit cercle selecte d\u2019artistes catalans amb membres destacats com Santiago Rusi\u00f1ol, Ramon Casas, Ricard Canals, Ricard Opisso, Eveli Torent, Anglada Camarasa o Llu\u00efsa Vidal.<\/p>\n\n\n\n
Durant aquell per\u00edode a Par\u00eds, l’artista va excel\u00b7lir com a gravador i va meravellar com a pintor amb un treball que va permetre connectar l\u2019art catal\u00e0 amb les tend\u00e8ncies europees, oferint un pont entre la tradici\u00f3 local i la modernitat internacional. A trav\u00e9s de totes dues arts, gravat i pintura, Sunyer aconsegueix immortalitzar un Par\u00eds vibrant, din\u00e0mic i divers, consolidant-se com un cronista visual de la modernitat urbana.<\/p>\n\n\n\n