{"id":9476,"date":"2024-11-19T15:03:17","date_gmt":"2024-11-19T13:03:17","guid":{"rendered":"https:\/\/museusdesitges.cat\/blog\/?p=9476"},"modified":"2024-12-02T13:30:41","modified_gmt":"2024-12-02T11:30:41","slug":"lauca-del-senyor-rusinol-dagusti-soler-i-mas-al-club-de-lectura","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/museusdesitges.cat\/blog\/2024\/11\/19\/lauca-del-senyor-rusinol-dagusti-soler-i-mas-al-club-de-lectura\/","title":{"rendered":"L’auca del senyor Rusi\u00f1ol, d’Agust\u00ed Soler i Mas al club de lectura"},"content":{"rendered":"\n

Agust\u00ed Soler i Mas<\/a> (Manresa, 17 de desembre de 1939 – Navarcles, 7 de novembre de 2002) va ser un dramaturg catal\u00e0 (o autor de guions teatrals, com a ell li agradava autodenominar-se). La seva fam\u00edlia, treballadora, li transmet respecte i admiraci\u00f3 per la cultura.<\/p>\n\n\n\n

Als disset anys, una colla de joves de Manresa decideixen restaurar una antiga tradici\u00f3: La Innocentada, una representaci\u00f3 teatral de caire c\u00f2mic i sat\u00edric que es representava cada any pels Sants Innocents. En el m\u00f3n franquista, all\u00f2 era impensable i no cal dir que les dificultats, quan no prohibicions, van sovintejar. De forma mig clandestina van portar a terme la primera Innocentada de postguerra, el desembre del 1957. Des de llavors cada any apareix un espectacle completament nou. Soler en va ser autor durant 45 anys, fins a la seva mort el 2002.<\/p>\n\n\n\n

Despla\u00e7at per q\u00fcestions laborals a Calaf, S\u00faria, Manresa i Navarcles, arreu es vincula amb el m\u00f3n esc\u00e8nic: primer com a actor i posteriorment com a guionista.<\/p>\n\n\n\n

Amb Gl\u00f2ria Comas i Riu  tenen tres filles, Anna, Laura i Eva.<\/p>\n\n\n\n

A Navarcles, hi residir\u00e0 m\u00e9s de 30 anys i bona mostra del seu  arrelament i integraci\u00f3 \u00e9s que el teatre-auditori de Navarcles porta el seu nom.<\/p>\n\n\n\n

Cap als anys 70 descobreix la personalitat de la Mary Santpere i immediatament queda subjugat per aquella admirable capacitat d’autocr\u00edtica i poder de connexi\u00f3 amb l’auditori. A la Mary Santpere la coneix, la tracta i arriben a ser bons i sincers amics.<\/p>\n\n\n\n

Prol\u00edfic autor, a part de les 45 innocentades, publica una dotzena d\u2019obres de teatre a l\u2019editorial Mill\u00e0, traduccions d\u2019obres teatral i participa en dos guions de cinema Mi querido fantasma<\/em> [llargmetratge] estrenat 9 de setembre de 1999 i Molicie<\/em>. Marat\u00f3 InCurt de Lleida. Estrena: 20 d’octubre de 2000.<\/p>\n\n\n\n

Entre les seves obres de teatre destaquem L\u2019auca del senyor Rusi\u00f1ol<\/em> estrenada a Navarcles el 31 d\u2019octubre del 1982 i a Barcelona el 8 d\u2019octubre del 1983 amb direcci\u00f3 de Carlos Lasarte.<\/p>\n\n\n\n

Tamb\u00e9 va ser representat per Gent de Teatre de Sitges sota la direcci\u00f3 de Xavier Canals el novembre del 2017. En la sessi\u00f3 del Club de Lectura Santiago Rusi\u00f1ol del passat 17 d\u2019octubre del 2024 van ser objecte de lectura dramatitzada els fragments m\u00e9s essencials de l\u2019obra. Va ser una interpretaci\u00f3 magistral de 4 dels actors de Gent de Teatre de Sitges dirigits per Xavier Canals (que tamb\u00e9 va assumir el paper de l\u2019avi) . El van acompanyar Jordi Cubillos (TIAGO), Fina Fontanet (DOLORES), Marta Planella (CLOWN – NARRADOR) i \u00c0ngels Mirabent (LLU\u00cfSA DEN\u00cdS). La tria de les escenes va ser molt encertada ja que constitueixen la columna vertebral de l\u2019obra d’Agust\u00ed Soler<\/a>: els moments m\u00e9s transcendentals de la vida de Santiago Rusi\u00f1ol. HI va haver moments per riure i moments per emocionar-se de la m\u00e0 dels 5 actors que hi van participar.<\/p>\n\n\n\n

(Text propi reelaborat a partir de la informaci\u00f3 a  l’Associaci\u00f3 d’Escriptors en Llengua Catalana i a la wikipedia)<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Imatge d’una de les sessions del club de lectura Santiago Rusi\u00f1ol<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

L\u2019Auca del senyor Rusi\u00f1ol<\/strong><\/p>\n\n\n\n

S\u2019inspira en la vida obra i llegenda de Rusi\u00f1ol. La majoria dels quadres se sustenten en la bibliografia contrastada de Rusi\u00f1ol. si b\u00e9 algunes dades s\u2019han vist corregides per estudis posteriors a la seva estrena (1982). Per altra banda, hi ha an\u00e8cdotes que es van atribuir al personatge que  Rusi\u00f1ol mateix no va desmentir en vida. Potser la clau de l\u2019actuaci\u00f3 de Rusi\u00f1ol en relaci\u00f3 a la seva llegenda, alimentada pel seu  silenci, est\u00e0 en aquell \u00abque se\u2019n parli, que se\u2019n parli\u00bb que veiem en la seva obra de teatre \u00abGente bien\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

Entrem, per\u00f2 , en el detall de l\u2019obra de teatre. A l\u2019inici i fins al QUADRE I I I – A mi querido abuelo \u2013 <\/em>es posa de relleu la personalitat de l’avi patern de Rusi\u00f1ol, el qual va tenir una incid\u00e8ncia transcendental en la vida (i l’obra!!) de Santiago. Agust\u00ed Soler ens el dibuixa com un prototipus de senyor del vuit-cents profund: molt fet a la seva, amb molt car\u00e0cter, autoritari, …<\/p>\n\n\n\n

Els recents estudis de Juan Carlos Rodr\u00edguez han posat llum a l’ascens econ\u00f2mic dels Rusi\u00f1ol des de Manlleu al seu establiment a Barcelona, per\u00f2 parlar de la personalitat de l\u2019avi \u00e9s tota una altra cosa. Poc sabem de com era l\u2019avi si no \u00e9s a trav\u00e9s del mateix Santiago Rusi\u00f1ol a partir dels seus propis escrits inclosos a Anant pel m\u00f3n o <\/em>a Coses viscudes<\/em> o, m\u00e9s literari, a L\u2019auca del senyor Esteve <\/em>pel retrat indirecte que en fa a trav\u00e9s dels seus personatges, no nom\u00e9s l\u2019avi, encara que \u00e9s qui m\u00e9s l\u2019encarna.La seva iconografia tamb\u00e9 ens en d\u00f3na pistes.Crec que Agust\u00ed Soler encerta en el perfil psicol\u00f2gic d’aquest avi que es va oposar a la inclinaci\u00f3 art\u00edstica del nostre Santiago. Aix\u00f2 s\u2019exemplifica en el regal del quadre que li fa amb tota la il\u00b7lusi\u00f3 Rusi\u00f1ol en ocasi\u00f3 de l’aniversari de l\u2019avi i com va ser rebutjat per aquest: el quadre i, de retruc, la vocaci\u00f3 art\u00edstica del seu n\u00e9t. Amb tot cal admetre en el quadre de Soler un cert endolciment dram\u00e0tic que intu\u00efm que en la realitat no es va donar. Pensem m\u00e9s aviat en una reacci\u00f3 de l\u2019avi semblant a la del senyor Esteve de la famosa auca quan Ramonet li ensenya els dibuixos que est\u00e0 fent: \u00abEt deshereto! Ves-te\u2019n!\u00bb<\/p>\n\n\n\n

Per altra banda li atribueix com a amant la Mundeta a qui li posa una lleteria. Era molt propi dels  burgesos de l\u2019\u00e8poca: compensar les amants amb un establiment o un piset. Era for\u00e7a acceptat per l\u2019alta societat. Ara b\u00e9, \u00e9s del tot improbable una relaci\u00f3 aix\u00ed entre la Munda, persona de confian\u00e7a de la fam\u00edlia Rusi\u00f1ol-Prats, gaireb\u00e9 una mare per als germans Rusi\u00f1ol,  que va resultar afavorida en el testament de Joan Rusi\u00f1ol, el pare de Santiago, amb la suma de 1000 pessetes. Podem suposar que aquesta atrevida proposta d\u2019Agust\u00ed Soler correspon m\u00e9s a salpebrar l\u2019obra de teatre que a una realitat basada en documentaci\u00f3 contrastada.<\/p>\n\n\n\n

Per cert, que Agust\u00ed Soler comet una imprecisi\u00f3. Aquest quadre (no datat) no \u00e9s del 1878 sin\u00f3 que se l\u2019ubica a l’entorn del 1884. No \u00e9s culpa de Soler. Durant molts anys la cr\u00edtica li va atribuir aquesta data, 1878, per\u00f2 en l\u2019actualitat, a la llum de nous estudis, sabem que va ser pintat uns quants anys despr\u00e9s.<\/p>\n\n\n\n

Els cap\u00edtols seg\u00fcents El Mus i el Cisco i El taller de Claras\u00f3 <\/em>estan centrats en la import\u00e0ncia per a Rusi\u00f1ol del sentit de l\u2019amistat. Surten els seus inseparables Ramon Casas i Enric Claras\u00f3, un triumvirat per a tota la vida i la trobada amb Amadeu Vives a Ripoll que tan b\u00e9 li va anar a aquest per a la seva carrera musical  i que constitueix un altre exemple d\u2019amistat per sempre.<\/p>\n\n\n\n

A continuaci\u00f3 ve la coneixen\u00e7a amb Llu\u00efsa Den\u00eds a Sant Hilari (ja s\u2019havien vist i tractat anteriorment a Llinars del Vall\u00e8s) amb qui s\u2019hi va casar.  Despr\u00e9s vindria la \u201cfugida\u201d cap a Par\u00eds aventurem que tant per les desavinences, que hi eren, com per la voluntat de seguir el seu cam\u00ed per la senda de l’art.<\/p>\n\n\n\n

\"Santiago
Santiago Rusi\u00f1ol rodejat de la seva dona i la seva filla<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Maria Rusi<\/strong>\u00f1ol i Den\u00eds,  en el seu llibre Santiago Rusi\u00f1ol vist per la seva filla<\/em> escrivia:<\/strong><\/p>\n\n\n\n

El meu pare, casant-se, va fugir de la tirania de l\u2019avi. Per\u00f2 es va trobar amb la tirania d\u2019una muller enamorada i gelosa. L\u2019avi no volia que fos pintor; la meva mare estava desesperada, perqu\u00e8 un cop va veure aquest ofici de prop va creure que el seu esp\u00f2s fatalment li havia de ser infidel.(…) Per a l\u2019avi la vida d\u2019artista era una vida de pobres i de dropos; per a la meva mare era la temptaci\u00f3 i el descarrilament alhora. L\u2019avi el desheretava i la meva mare el perseguia i el vigilava. Va venir un moment que l\u2019ocell que volia sortir de l\u2019empresonament que li era el despatx estava m\u00e9s engabiat que mai per una muller que veia fantasmes per tot arreu.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Agust\u00ed Soler ho redueix tot plegat a un anecd\u00f2tic \u201canar a per tabac i no tornar a casa\u201d que dram\u00e0ticament funciona molt b\u00e9 per\u00f2 que sabem que no va ser aix\u00ed.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Els quadres discorren amenitzats per notes d\u2019humor que van salpebrant el text. Vagi com a  exemple aquest fragment de la p\u00e0gina 19:<\/p>\n\n\n\n

TIAGO.- D\u2019aix\u00f2 es tracta. Deixa-ho tot i vine amb mi.<\/em><\/p>\n\n\n\n

CLARAS\u00d3.- Avui m\u2019\u00e9s impossible, haig d\u2019acabar un \u00e0ngel per a dem\u00e0. \u00c9s per a un pante\u00f3 i el mort es podria posar nervi\u00f3s si em retardo.<\/em><\/p>\n\n\n\n

O el de la p\u00e0gina 22<\/p>\n\n\n\n

AVI.- Avui, Tiago, la meva missi\u00f3 arriba al seu terme. Ja no em caldr\u00e0 vetllar m\u00e9s de nits per saber a quina hora arribes.<\/em><\/p>\n\n\n\n

Una versi\u00f3 suposadament pronunciada per l\u2019avi de Rusi\u00f1ol el 1886 igual, mutatis mutandis, que el que, suposadament, va dir la seva dona en ordenar l\u2019enterrament del seu marit el 1931 en la tomba de la fam\u00edlia Den\u00eds a Montju\u00efc.<\/p>\n\n\n\n

Aix\u00f2 acaba definint tota una personalitat.<\/p>\n\n\n\n

Seguim detectant algunes imprecisions que, tot i ser marginals, pot ser interessant de ser actualitzades. Per exemple, al quadre IX Agust\u00ed Soler precisa que en el casament de Rusi\u00f1ol amb Llu\u00efsa Den\u00eds l\u2019avi t\u00e9 70 anys. Gr\u00e0cies a estudis posteriors  d\u2019Isabel Coll i el m\u00e9s recent de Juan Carlos Rodr\u00edguez, se sap amb precisi\u00f3 que l\u2019avi Jaume va n\u00e9ixer el dia11\/04\/1807. Per tant, en la data de casament de Rusi\u00f1ol amb Llu\u00efsa Den\u00eds, el 19\/06\/1886, l\u2019avi tenia 79 anys acabats de complir.<\/p>\n\n\n\n

Malgrat aquestes imprecisions i algunes llic\u00e8ncies liter\u00e0ries aquest text ens demostra que Agust\u00ed Soler era bon coneixedor de la biografia de Rusi\u00f1ol i de les seves obres. Per exemple, a la p\u00e0gina 30 posa en boca del Clown una frase treta de M\u00e0ximes i mals pensaments:<\/p>\n\n\n\n

L\u2019home que fa feli\u00e7 una dona, aquest \u00e9s un bon home. El que en fa feli\u00e7 moltes, aquest \u00e9s un perdut!<\/em><\/strong><\/p>\n\n\n\n

O, per escriure la frase: \u00ab<\/em>Jo faig per la pintura, Gual, vaig escriure L\u2019alegria que passa<\/em> quan ja no hi havia llum per pintar.\u00bb<\/em><\/strong> demostra saber que qui la va estrenar el 1899 va ser Adri\u00e0 Gual amb el seu Teatre \u00cdntim i demostra haver llegit el llibre de Maria Rusi\u00f1ol i Den\u00eds Santiago Rusi\u00f1ol vist per la seva filla <\/em>en el qual desvetlla que Rusi\u00f1ol considerava la tasca liter\u00e0ria com a secund\u00e0ria de la seva tasca pl\u00e0stica. Nom\u00e9s escrivia quan ja no hi havia prou llum per pintar, al vespre o a la nit.<\/p>\n\n\n\n

\u00c9s innegable que coneixia b\u00e9 la bibliografia de Rusi\u00f1ol malgrat alguna incongru\u00e8ncia com situar aquest di\u00e0leg entre Rusi\u00f1ol i Adri\u00e0 Gual el 1891 quan encara no estava ni engendrada l\u2019obra de la qual parlen. Tamb\u00e9 pot ser que la imprecisi\u00f3 vingu\u00e9s d\u2019una errada primig\u00e8nia de la mateixa filla de Rusi\u00f1ol que situa la creaci\u00f3 de L\u2019alegria que passa<\/em> en el 1891, errada que altres cr\u00edtics van arrossegar durant un temps i que algun fins i tot va intentar justificar. Gr\u00e0cies a estudis posteriors de Vinyet Panyella i de Margarida Casacuberta sabem que va ser engendrada el 1897. Aventurem que \u00e9s ben f\u00e0cil confondre un 7 amb un 1 quan est\u00e0 manuscrit. Ara b\u00e9, crec que s\u00f3n detalls insignificants en una obra de teatre escrita per \u00abprodesse et delectare\u00bb el p\u00fablic de l\u2019\u00e8poca i l\u2019obra en si t\u00e9 la seva gr\u00e0cia. Fa riure i plorar, fidel a l\u2019ensenyament de Rusi\u00f1ol.<\/p>\n\n\n\n

Riem quan Canudas diu<\/p>\n\n\n\n

CANUDAS.- S\u00ed. I vaig estar a punt de vendre un quadre. Em va faltar un pam.<\/p>\n\n\n\n

TIAGO.- Com vols dir ?<\/p>\n\n\n\n

CANUDAS.- (desencisat)  Es va vendre el del costat.   (tus)<\/em><\/p>\n\n\n\n

I plorem o ens emocionem amb l\u2019episodi de la  malaltia de Rusi\u00f1ol que ocasiona la reconciliaci\u00f3 entre ell i la seva dona o amb l\u2019emotiva escena final a Aranjuez reblada amb els rodolins de \u00abL\u2019auca del senyor Esteve\u00bb<\/em><\/p>\n\n\n\n

\u201cI aqu\u00ed s\u2019acaba la hist\u00f2ria      <\/em><\/p>\n\n\n\n

nostre Senyor el tingui en gl\u00f2ria.\u201d<\/em><\/p>\n\n\n\n

No em podeu acusar de fer \u00abesp\u00f2iler<\/a>\u00bb perqu\u00e8 \u00e9s de tothom conegut que Rusi\u00f1ol va morir. Permeteu-me l\u2019acudit.<\/p>\n\n\n\n

Si heu llegit l\u2019obra us animo a deixar el vostre comentari i si no l\u2019heu llegida, espero que l\u2019escrit serveixi per esperonar-vos-hi.<\/p>\n\n\n\n

Bona lectura!<\/p>\n\n\n\n

Andreu Bosch (amb aportacions de Juan Carlos Rodr\u00edguez)<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Agust\u00ed Soler i Mas (Manresa, 17 de desembre de 1939 – Navarcles, 7 de novembre de 2002) va ser un dramaturg catal\u00e0 (o autor de guions teatrals, com a ell li agradava autodenominar-se). La seva fam\u00edlia, treballadora, li transmet respecte i admiraci\u00f3 per la cultura. Als disset anys, una colla de joves de Manresa decideixen […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":9477,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"advanced_seo_description":"","jetpack_seo_html_title":"","jetpack_seo_noindex":false,"footnotes":""},"categories":[3,6],"tags":[302,56],"class_list":["post-9476","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-experiencies","category-museus","tag-agusti-soler-i-mas","tag-club-de-lectura-santiago-rusinol"],"jetpack_sharing_enabled":true,"jetpack_featured_media_url":"https:\/\/museusdesitges.cat\/blog\/wp-content\/uploads\/2024\/11\/Monument_a_Santiago_Rusinol.jpg","jetpack_likes_enabled":true,"jetpack-related-posts":[{"id":8831,"url":"https:\/\/museusdesitges.cat\/blog\/2023\/11\/02\/els-jocs-florals-de-canprosa-al-club-de-lectura\/","url_meta":{"origin":9476,"position":0},"title":"‘Els Jocs Florals de Canprosa’ al club de lectura","author":"xaviergarcia","date":"2 de novembre de 2023","format":false,"excerpt":"La nova sessi\u00f3 del Club de lectura Santiago Rusi\u00f1ol ens trasllada a 'Els Jocs Florals de Canprosa', breu pe\u00e7a teatral que\u00a0fa cr\u00edtica social i apel\u00b7la a la modernitzaci\u00f3 liter\u00e0ria.","rel":"","context":"In "Experi\u00e8ncies"","block_context":{"text":"Experi\u00e8ncies","link":"https:\/\/museusdesitges.cat\/blog\/category\/experiencies\/"},"img":{"alt_text":"","src":"https:\/\/i0.wp.com\/museusdesitges.cat\/blog\/wp-content\/uploads\/2023\/11\/portada-jocs-florals-de-canprosa.jpg?resize=350%2C200&ssl=1","width":350,"height":200,"srcset":"https:\/\/i0.wp.com\/museusdesitges.cat\/blog\/wp-content\/uploads\/2023\/11\/portada-jocs-florals-de-canprosa.jpg?resize=350%2C200&ssl=1 1x, https:\/\/i0.wp.com\/museusdesitges.cat\/blog\/wp-content\/uploads\/2023\/11\/portada-jocs-florals-de-canprosa.jpg?resize=525%2C300&ssl=1 1.5x, https:\/\/i0.wp.com\/museusdesitges.cat\/blog\/wp-content\/uploads\/2023\/11\/portada-jocs-florals-de-canprosa.jpg?resize=700%2C400&ssl=1 2x, https:\/\/i0.wp.com\/museusdesitges.cat\/blog\/wp-content\/uploads\/2023\/11\/portada-jocs-florals-de-canprosa.jpg?resize=1050%2C600&ssl=1 3x, https:\/\/i0.wp.com\/museusdesitges.cat\/blog\/wp-content\/uploads\/2023\/11\/portada-jocs-florals-de-canprosa.jpg?resize=1400%2C800&ssl=1 4x"},"classes":[]},{"id":7178,"url":"https:\/\/museusdesitges.cat\/blog\/2022\/04\/13\/el-pati-blau-de-santiago-rusinol-al-club-de-lectura-dels-museus-de-sitges\/","url_meta":{"origin":9476,"position":1},"title":"‘El Pati Blau’ de Santiago Rusi\u00f1ol al club de lectura dels Museus de Sitges","author":"xaviergarcia","date":"13 d'abril de 2022","format":false,"excerpt":"Una nova sessi\u00f3 del Club de lectura Santiago Rusi\u00f1ol ens trasllada fins al Pati Blau de Sitges. Un indret \u00edntim i familiar d'esquena al m\u00f3n p\u00fablic i aparent. Us animem a entrar-hi!","rel":"","context":"In "Experi\u00e8ncies"","block_context":{"text":"Experi\u00e8ncies","link":"https:\/\/museusdesitges.cat\/blog\/category\/experiencies\/"},"img":{"alt_text":"","src":"https:\/\/i0.wp.com\/museusdesitges.cat\/blog\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/pati-blau-729x468-visitsitges.jpg?resize=350%2C200&ssl=1","width":350,"height":200,"srcset":"https:\/\/i0.wp.com\/museusdesitges.cat\/blog\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/pati-blau-729x468-visitsitges.jpg?resize=350%2C200&ssl=1 1x, https:\/\/i0.wp.com\/museusdesitges.cat\/blog\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/pati-blau-729x468-visitsitges.jpg?resize=525%2C300&ssl=1 1.5x, https:\/\/i0.wp.com\/museusdesitges.cat\/blog\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/pati-blau-729x468-visitsitges.jpg?resize=700%2C400&ssl=1 2x"},"classes":[]},{"id":9216,"url":"https:\/\/museusdesitges.cat\/blog\/2024\/03\/12\/solitud-de-victor-catala-caterina-albert-al-club-de-lectura\/","url_meta":{"origin":9476,"position":2},"title":"Solitud de V\u00edctor Catal\u00e0 (Caterina Albert) al club de lectura","author":"xaviergarcia","date":"12 de mar\u00e7 de 2024","format":false,"excerpt":"Solitud, una de les obres m\u00e9s universals de la narrativa modernista, entra al club de lectura Santiago Rusi\u00f1ol per reivindicar la literatura amb veu de dona.","rel":"","context":"In "Experi\u00e8ncies"","block_context":{"text":"Experi\u00e8ncies","link":"https:\/\/museusdesitges.cat\/blog\/category\/experiencies\/"},"img":{"alt_text":"","src":"https:\/\/i0.wp.com\/museusdesitges.cat\/blog\/wp-content\/uploads\/2024\/03\/victor-catala-revista-feminal.jpg?resize=350%2C200&ssl=1","width":350,"height":200,"srcset":"https:\/\/i0.wp.com\/museusdesitges.cat\/blog\/wp-content\/uploads\/2024\/03\/victor-catala-revista-feminal.jpg?resize=350%2C200&ssl=1 1x, https:\/\/i0.wp.com\/museusdesitges.cat\/blog\/wp-content\/uploads\/2024\/03\/victor-catala-revista-feminal.jpg?resize=525%2C300&ssl=1 1.5x, https:\/\/i0.wp.com\/museusdesitges.cat\/blog\/wp-content\/uploads\/2024\/03\/victor-catala-revista-feminal.jpg?resize=700%2C400&ssl=1 2x, https:\/\/i0.wp.com\/museusdesitges.cat\/blog\/wp-content\/uploads\/2024\/03\/victor-catala-revista-feminal.jpg?resize=1050%2C600&ssl=1 3x"},"classes":[]},{"id":9066,"url":"https:\/\/museusdesitges.cat\/blog\/2024\/01\/16\/llibertat-al-club-de-lectura-santiago-rusinol\/","url_meta":{"origin":9476,"position":3},"title":"‘Llibertat!’ al club de lectura Santiago Rusi\u00f1ol","author":"xaviergarcia","date":"16 de gener de 2024","format":false,"excerpt":"La nova sessi\u00f3 del club de lectura Santiago Rusi\u00f1ol dedicada a \u2018Llibertat!\u2019 tindr\u00e0 lloc al Museu del Cau Ferrat el dijous, 18 de gener, a les 18 h. Us hi esperem!","rel":"","context":"In "Experi\u00e8ncies"","block_context":{"text":"Experi\u00e8ncies","link":"https:\/\/museusdesitges.cat\/blog\/category\/experiencies\/"},"img":{"alt_text":"","src":"https:\/\/i0.wp.com\/museusdesitges.cat\/blog\/wp-content\/uploads\/2024\/01\/Llibertat.-Fulls-de-la-vida.jpg?resize=350%2C200&ssl=1","width":350,"height":200,"srcset":"https:\/\/i0.wp.com\/museusdesitges.cat\/blog\/wp-content\/uploads\/2024\/01\/Llibertat.-Fulls-de-la-vida.jpg?resize=350%2C200&ssl=1 1x, https:\/\/i0.wp.com\/museusdesitges.cat\/blog\/wp-content\/uploads\/2024\/01\/Llibertat.-Fulls-de-la-vida.jpg?resize=525%2C300&ssl=1 1.5x"},"classes":[]},{"id":6488,"url":"https:\/\/museusdesitges.cat\/blog\/2021\/11\/09\/el-club-de-lectura-santiago-rusinol-obre-portes-al-cau-ferrat-de-sitges\/","url_meta":{"origin":9476,"position":4},"title":"El Club de lectura Santiago Rusi\u00f1ol obre portes al Cau Ferrat de Sitges","author":"andreuboschiayza","date":"9 de novembre de 2021","format":false,"excerpt":"Els Museus de Sitges enceten el Club de lectura Santiago Rusi\u00f1ol, una nova experi\u00e8ncia per gaudir d'obres escrites fa un segle i descobrir el missatge que encara perdura en elles.","rel":"","context":"In "Experi\u00e8ncies"","block_context":{"text":"Experi\u00e8ncies","link":"https:\/\/museusdesitges.cat\/blog\/category\/experiencies\/"},"img":{"alt_text":"","src":"https:\/\/i0.wp.com\/museusdesitges.cat\/blog\/wp-content\/uploads\/2021\/11\/club-de-lectura-santiago-rusinol-portada.jpg?resize=350%2C200&ssl=1","width":350,"height":200,"srcset":"https:\/\/i0.wp.com\/museusdesitges.cat\/blog\/wp-content\/uploads\/2021\/11\/club-de-lectura-santiago-rusinol-portada.jpg?resize=350%2C200&ssl=1 1x, https:\/\/i0.wp.com\/museusdesitges.cat\/blog\/wp-content\/uploads\/2021\/11\/club-de-lectura-santiago-rusinol-portada.jpg?resize=525%2C300&ssl=1 1.5x, https:\/\/i0.wp.com\/museusdesitges.cat\/blog\/wp-content\/uploads\/2021\/11\/club-de-lectura-santiago-rusinol-portada.jpg?resize=700%2C400&ssl=1 2x, https:\/\/i0.wp.com\/museusdesitges.cat\/blog\/wp-content\/uploads\/2021\/11\/club-de-lectura-santiago-rusinol-portada.jpg?resize=1050%2C600&ssl=1 3x"},"classes":[]},{"id":8205,"url":"https:\/\/museusdesitges.cat\/blog\/2023\/03\/20\/el-mistic-visita-el-club-de-lectura-santiago-rusinol\/","url_meta":{"origin":9476,"position":5},"title":"‘El M\u00edstic’ v\u00edsita el club de lectura Santiago Rusi\u00f1ol","author":"xaviergarcia","date":"20 de mar\u00e7 de 2023","format":false,"excerpt":"En un particular homenatge a Verdaguer, El M\u00edstic de Santiago Rusi\u00f1ol enfronta la llibertat de l'artista amb la falsedat de la societat a trav\u00e9s d'una hist\u00f2ria atemporal.","rel":"","context":"In "Experi\u00e8ncies"","block_context":{"text":"Experi\u00e8ncies","link":"https:\/\/museusdesitges.cat\/blog\/category\/experiencies\/"},"img":{"alt_text":"","src":"https:\/\/i0.wp.com\/museusdesitges.cat\/blog\/wp-content\/uploads\/2023\/03\/el-mistic-portada.jpg?resize=350%2C200&ssl=1","width":350,"height":200,"srcset":"https:\/\/i0.wp.com\/museusdesitges.cat\/blog\/wp-content\/uploads\/2023\/03\/el-mistic-portada.jpg?resize=350%2C200&ssl=1 1x, https:\/\/i0.wp.com\/museusdesitges.cat\/blog\/wp-content\/uploads\/2023\/03\/el-mistic-portada.jpg?resize=525%2C300&ssl=1 1.5x, https:\/\/i0.wp.com\/museusdesitges.cat\/blog\/wp-content\/uploads\/2023\/03\/el-mistic-portada.jpg?resize=700%2C400&ssl=1 2x, https:\/\/i0.wp.com\/museusdesitges.cat\/blog\/wp-content\/uploads\/2023\/03\/el-mistic-portada.jpg?resize=1050%2C600&ssl=1 3x"},"classes":[]}],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/museusdesitges.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9476","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/museusdesitges.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/museusdesitges.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/museusdesitges.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/museusdesitges.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=9476"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/museusdesitges.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9476\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":9481,"href":"https:\/\/museusdesitges.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/9476\/revisions\/9481"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/museusdesitges.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media\/9477"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/museusdesitges.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=9476"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/museusdesitges.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=9476"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/museusdesitges.cat\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=9476"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}