A finals del segle XIX, les responsabilitats familiars tenien un pes molt per sobre de l’actual. Quedant reservats pel primog\u00e8nit determinats i obligacions, especialment quan estava en joc el futur d’una empresa familiar.<\/p>\n\n\n\n
Motiu pel qual no poques vocacions art\u00edstiques van quedar frustrades, davant la pressi\u00f3 per la successi\u00f3 al capdavant del negoci. Si aquesta situaci\u00f3 va poder ser superada per Santiago Rusi\u00f1ol i Prats (1861-1931), qui va\u00a0delegar en\u00a0favor del seu germ\u00e0 Albert, Francesc\u00a0Llorens\u00a0i Riu<\/a> (1862-1927) no va tenir tanta sort.<\/p>\n\n\n\n La traject\u00f2ria art\u00edstica d’aquest fuster, pintor,\u00a0il\u00b7lustrador\u00a0i\u00a0arque\u00f2leg\u00a0catal\u00e0 va quedar aturada\u00a0al cap de trenta anys, per dedicar-se de ple al negoci heretat del seu pare. No abandonant, per\u00f2, la seva passi\u00f3\u00a0per les antiguitats\u00a0i el col\u00b7leccionisme com el seu amic Santiago Rusi\u00f1ol.<\/p>\n\n\n\n Moltes d’aquestes facetes, des de la de pintor a la de col\u00b7leccionista, permeten trobar paral\u00b7lelismes entre les vides de\u00a0Llorens\u00a0i Rusi\u00f1ol. Tot i que els punts de connexi\u00f3 entre els ambd\u00f3s artistes tamb\u00e9 ens permetrien vincular alguns dels seus referents i les seves tem\u00e0tiques pict\u00f2riques, tal hem pogut descobrir en la pe\u00e7a del mes de setembre dels Museus de Sitges.<\/p>\n\n\n\n L’acte a anat a c\u00e0rrec de la doctora en hist\u00f2ria de l’art Laia Alsina Costabella<\/a>, investigadora del mercat de l’art, el col\u00b7leccionisme i la cr\u00edtica art\u00edstica del segle XIX. Autora d’una interessant pon\u00e8ncia que avui recordem.<\/p>\n\n\n\n