{"id":4730,"date":"2021-03-05T07:55:00","date_gmt":"2021-03-05T06:55:00","guid":{"rendered":"https:\/\/museusdesitges.wordpress.com\/?p=4730"},"modified":"2021-03-05T07:55:00","modified_gmt":"2021-03-05T06:55:00","slug":"la-peca-del-mes-dels-museus-de-sitges-singularitza-una-venus-de-jaume-otero","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/museusdesitges.cat\/blog\/2021\/03\/05\/la-peca-del-mes-dels-museus-de-sitges-singularitza-una-venus-de-jaume-otero\/","title":{"rendered":"La Pe\u00e7a del Mes dels Museus de Sitges singularitza una Venus de Jaume Otero"},"content":{"rendered":"\n

Jaume Otero i Camps (Mah\u00f3, 1888-Barcelona, 1945) va n\u00e9ixer exactament l’any de l’Exposici\u00f3 Universal de Barcelona de 1888<\/strong>, esdeveniment que va comportar una etapa de canvis urban\u00edstics per la Ciutat Comtal i, amb ells, l’arranjament de l’espai p\u00fablic a trav\u00e9s d’un programa escult\u00f2ric<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

Artistes com Agapit Vallmitjana<\/a> o Manel Flux\u00e0 van ser claus per aquest programa escult\u00f2ric barcelon\u00ed i tamb\u00e9 foren professors de l’Escola Llotja de Barcelona, on precisament Manel Flux\u00e0 va escollir Jaume Otero com un dels seus deixebles<\/strong>. I, mentre el nostre protagonista iniciar la seva traject\u00f2ria professional a cavall entre el modernisme i el noucentisme, l’estatuari p\u00fablic afrontava un altre gran canvi amb la celebraci\u00f3 de l’Exposici\u00f3 Universal de 1929<\/a><\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

Jaume Otero, que va ser premiat per l’Exposici\u00f3 de Belles Arts de Barcelona (1911) i la Mancomunitat de Catalunya (1920 i 1921), va treballar tamb\u00e9 a Fran\u00e7a entre les d\u00e8cades de 1910 i 1920, una etapa en la qual Otero va rebre clara influ\u00e8ncia dels escultors August Rodin i Albert Bartholom\u00e9<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Article de Manuel Rodr\u00edguez i Codol\u00e0 titulat \u00abEsculturas de Otero\u00bb que va publicar La Vanguardia<\/em> un 22 de febrer de 1928.<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

Trobem diversos exemples de la seva obra p\u00fablica a la ciutat de Barcelona<\/strong>, entre la Pla\u00e7a Catalunya, l’Avinguda Diagonal i el Parc de Montju\u00efc, a banda d’algunes obres singulars conservades a llocs com la Reial Acad\u00e8mia Catalana de Belles Artes de Sant Jordi, el Museo Provincial de Lugo o el Mus\u00e9e National d\u2019Art Moderne de Par\u00eds.<\/p>\n\n\n\n

La seva producci\u00f3, d’un particular estil cl\u00e0ssic, de formes depurades i l\u00ednies harmonioses, tamb\u00e9 t\u00e9 cabuda als Museus de Sitges. Es tracta d’un total de quatre obres originals i dues maquetes que formen part de la <\/strong>Col\u00b7lecci\u00f3 del Dr. Jes\u00fas P\u00e9rez-Rosales<\/strong><\/a>, dins del Museu de Maricel<\/strong>: dues escultures titulades Nu femen\u00ed<\/em><\/strong> (una en bronze i l’altra en marbre), una tercera coneguda com Leda i el cigne<\/em> i una darrera que porta per t\u00edtol Estival<\/em><\/strong> (totes dues en bronze, i amb les seves corresponents maquetes en guix), essent aquesta \u00faltima la protagonista de la Pe\u00e7a del Mes<\/a><\/strong> de febrer de 2021.<\/p>\n\n\n\n

\n