![\"\"](\"https:\/\/museusdesitges.cat\/blog\/wp-content\/uploads\/2021\/01\/terrassa-amb-vistes-palaudemaricel.jpg?w=750\")
Perqu\u00e8 si b\u00e9 la tecnologia ens ha ajudat a obrir una nova finestra al p\u00fablic, hem de tenir present el risc de con\u00e8ixer el patrimoni cultural nom\u00e9s en format virtual. I \u00e9s que, per valorar adequadament aquest patrimoni, no ens quedar\u00e0 m\u00e9s remei que tancar la pantalla i tornar al museu.<\/p>\n\n\n\n
Un 2020 de portes tancades i finestres obertes<\/strong><\/p>\n\n\n\n La Covid ha tocat de ple a la majoria de museus del m\u00f3n, fins a haver de recompondre la seva estrat\u00e8gia en diversos fronts. Des de centrar-se en l’aposta digital a ampliar el calendari de les exposicions temporals i treure lluentor a les col\u00b7leccions permanents.<\/p>\n\n\n\n Un canvi que s’ha fet especialment necessari en aquells museus que m\u00e9s depenen del turisme internacional. El Louvre de Par\u00eds, per exemple, que ha estat el m\u00e9s visitat d’Europa entre 2018 i 2019 amb 10,2 i 9,6 milions de visitants l’any, respectivament, no preveu normalitzar les xifres de p\u00fablic fins al 2023.<\/p>\n\n\n\n Per\u00f2, mentre romania amb les portes tancades el passat 2020, el nombre de propostes en l\u00ednia no deixava de cr\u00e9ixer, arribant a tenir aquests mateixos 10 milions de visites en una sola setmana. Activitats que per donar resposta a la crisi econ\u00f2mica, com diverses subhastes d’obres d’art donades pels mateixos autors, o per oferir experi\u00e8ncies extraordin\u00e0ries als visitants, com assistir a l’examen anual de La Gioconda<\/em> amb el director del museu en l’\u00fanic moment en qu\u00e8 surt de la seva vitrina.<\/p>\n\n\n\n Tot i aix\u00f2, si alguna activitat ha inundat la xarxa durant el confinament aquesta ha estat l’oferta de visites virtuals<\/a> i exposicions en l\u00ednia. Projectes que malauradament encara no troben un model comercial que compensi la caiguda en la venda d’entrades.<\/p>\n\n\n\n Mentre que el cat\u00e0leg de tallers art\u00edstics i jocs familiars dels museus han perm\u00e8s desplegar la vessant m\u00e9s creativa dels departaments educatius dels museus i oferir experi\u00e8ncies que apropessin els nens i nenes fins als museus davant l’abs\u00e8ncia d’activitats extraescolars.<\/p>\n\n\n\n La mirada cap al propi patrimoni s’ha tornat doncs m\u00e9s necess\u00e0ria que mai, mentre que la creativitat en la curaci\u00f3 dins dels museus pren renovada import\u00e0ncia.<\/p>\n\n\n\n Que visionar imatges doni pas a visitar museus<\/strong><\/p>\n\n\n\n La nostra relaci\u00f3 amb les imatges i els v\u00eddeos mai ha estat tan intensa com durant els per\u00edodes de confinament. Mesos en qu\u00e8 la tecnologia digital ha propiciat una eclosi\u00f3 d’expressions creatives que a trav\u00e9s de persones i institucions ha enva\u00eft Internet.<\/p>\n\n\n\n Pels museus, la p\u00e0gina web, les galeries en l\u00ednia i les xarxes socials s’han convertit en aliats per aconseguir la complicitat del p\u00fablic, i han posat en relleu una q\u00fcesti\u00f3 important: la democratitzaci\u00f3 de l’\u00fas de les imatges. Amb els perills que aix\u00f2 suposa.<\/p>\n\n\n\n Ta com va advertir el fil\u00f2sof franc\u00e8s Paul Valery en la seva obra \u00abLa conquesta de la ubiq\u00fcitat<\/em>\u00bb als anys 1930, ‘igual que l’aigua, el gas i el corrent el\u00e8ctric v\u00e9nen a les nostres cases des de lluny mitjan\u00e7ant un esfor\u00e7 gaireb\u00e9 nul, aix\u00ed tamb\u00e9 ens abastirem d’imatges visuals o auditives que sorgiran i s’esvaniran al menor gest, quasi a un senyal.<\/em>‘<\/p>\n\n\n\n Un vaticini que s’ha fet realitat en la societat actual, amb milers d’imatges i fonts d’informaci\u00f3 fluint per la xarxa, aparentment ‘perdudes’, distribu\u00efdes i difoses sovint autom\u00e0ticament, sense detenir-nos a pensar en elles, com recorda la historiadora Julia Pav\u00f3n Benito<\/a>. Submergits en l’era digital i en els nous models de coneixement, la divulgaci\u00f3 del patrimoni cultural i el nostre contacte amb aquesta her\u00e8ncia ha fet un gir de 180\u00b0 que ara ens permet l’acc\u00e9s mitjan\u00e7ant un cop de clic a sales de museus, repositoris, col\u00b7leccions i monuments.<\/p>\n\n\n\n Un flux virtual tan gran que desconnecta les imatges de les peces i els esdeveniments que s’hi representen. Podent-se reduir l’experi\u00e8ncia a un visionament massiu on s’apel\u00b7la a la intel\u00b7lectualitat, la sensibilitat o la mera contemplaci\u00f3. I on l’aspiraci\u00f3 de con\u00e8ixer pot ofegar-se en una mar digital.<\/p>\n\n\n\n Si aquest m\u00f3n virtual \u00e9s un simple mitj\u00e0 per donar acc\u00e9s al patrimoni cultural, haur\u00edem de mirar enrere per fer-nos algunes preguntes: Qu\u00e8 provoca l’esquerda entre l’acc\u00e9s al patrimoni cultural mitjan\u00e7ant una experi\u00e8ncia virtual i el coneixement real d’aquest patrimoni? Estem prou preparats per a no demonitzar el m\u00f3n digital i alhora no ser engolits per ell?<\/p>\n\n\n\n Treure’n profit dels mitjans digitals per a accedir i con\u00e8ixer el patrimoni cultural ens hauria de permetre valorar-lo. I aquesta \u00e9s una feina que tenim al davant.<\/p>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/museusdesitges.cat\/blog\/wp-content\/uploads\/2021\/01\/jornades-europees-patrimoni-museusdesitges.jpg\")
![\"\"](\"https:\/\/museusdesitges.cat\/blog\/wp-content\/uploads\/2021\/01\/tour-virtual-museudelcauferrat.jpg?w=750\")