{"id":2919,"date":"2020-09-21T09:05:00","date_gmt":"2020-09-21T07:05:00","guid":{"rendered":"https:\/\/museusdesitges.wordpress.com\/?p=2919"},"modified":"2020-09-21T09:05:00","modified_gmt":"2020-09-21T07:05:00","slug":"sitges-de-la-festa-major-gran-a-la-festa-major-petita","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/museusdesitges.cat\/blog\/2020\/09\/21\/sitges-de-la-festa-major-gran-a-la-festa-major-petita\/","title":{"rendered":"Sitges, de la Festa Major Gran a la Festa Major ‘Petita’"},"content":{"rendered":"\n

Sense oblidar la import\u00e0ncia del dia de Corpus Christi<\/a>, les celebracions dels compatrons de la Vila (Sant Bartomeu el 24 d’agost i Santa Tecla el 23 de setembre), s\u00f3n dos grans dies de festa pels sitgetans.<\/p>\n\n\n\n

D’una banda, la Festa Major Gran de Sitges. Celebraci\u00f3 de la qual es conserven anotacions als llibres de la Pia Almoina, senyora del castell de Sitges, que daten de 1353. I de l’altra, la coneguda com Festa Major ‘Petita’: Santa Tecla.<\/p>\n\n\n\n

Tot i aix\u00f2, les refer\u00e8ncies a l’ofici en honor als copatrons s\u00f3n m\u00e9s recents. Tant en el cas de Sant Bartomeu, que daten de l’any 1595, com en el de Santa Tecla, que daten de 1709. Assolint-se l’estructura concreta del programa d\u2019actes que actualment vertebra la Festa Major de Sitges a partir de l\u2019any 1843.<\/p>\n\n\n\n

Els hist\u00f2rics or\u00edgens d’aquesta tradici\u00f3 festiva, coneguda dins i fora de Catalunya, van fer que l’any 2016 la Festa Major de Sant Bartomeu i Santa Tecla fos declarada Festa Patrimonial d’inter\u00e8s nacional<\/a>. Sent l’esgl\u00e9sia parroquial, consagrada als compatrons, l’escenari de moltes de les celebracions de festa major i l’edifici on es conserva el retaule renaixentista on apareixen representats.<\/p>\n\n\n\n

L’Esgl\u00e8sia de Sant Bartomeu i Santa Tecla<\/strong><\/p>\n\n\n\n

L’esgl\u00e8sia parroquial de Sant Bartomeu i Santa Tecla, construida al segle XII, ha patit nombroses modificacions posteriors que li confereixen l’actual figura sim\u00e8trica i la integraci\u00f3 en el patrimoni arquitect\u00f2nic de Catalunya.<\/p>\n\n\n\n

De fet, hi ha documents que demostren l’exist\u00e8ncia de dos temples anteriors en la mateixa ubicaci\u00f3: un rom\u00e0nic i un g\u00f2tic, impulsat per Bernat de Fonollar. La construcci\u00f3 va arrencar el 1665 i va culminar el 1672 amb la seva benedicci\u00f3. Dos anys m\u00e9s tard, el 1674, es va construir el primer dels dos campanars, la torre del comunidor. I no va ser fins el 1868 que es van incorporar les campanes i el rellotge de la vila.<\/p>\n\n\n\n

\n

#atocdecampana<\/a> #raconsdecatalunya<\/a>
Campanar octogonal de \u26ea\ufe0fl\u2019esgl\u00e9sia de Sant Bartomeu i Santa Tecla #Sitges<\/a> [1930] #sab\u00edeuque<\/a>\ud83e\udd14la torre situada a la part superior esquerra, a l\u2019altra banda del campanar, \u00e9s un comunidor?
\ud83d\udcf8Fons Josep M Sagarra i Plana
\ud83d\udc49https:\/\/t.co\/2D8m1NFpmc<\/a> pic.twitter.com\/rHzpqcKK5K<\/a><\/p>— Arxiu Nacional (@arxiunacional) August 28, 2018<\/a><\/blockquote>