![\"\"](\"https:\/\/museusdesitges.cat\/blog\/wp-content\/uploads\/2020\/07\/emilia_pardo_bazc3a1n_-_calle_princesa_madrid.jpg\")
Tenint en compte tots aquest arguments, cap a la fi del segle XIX, ens es f\u00e0cil de pensar en la possible relaci\u00f3 d’amistat entre Do\u00f1a Em\u00edlia i Santiago Rusi\u00f1ol, dos artistes que coincidien en aprofundir en l’art en m\u00faltiples facetes i conceptes. <\/p>\n\n\n\n
Per\u00f2, com fou la seva coneixen\u00e7a?<\/p>\n\n\n\n
Al juliol de 1895, l’escriptora gallega es trobava, com no, de viatge per Espanya i fou llavors quan recal\u00e0 a la ciutat de Barcelona. Aix\u00f2 feu posar en alerta a un home com era Josep Maria Jord\u00e0, un dels millors cr\u00edtics d’art de la Catalunya del moment i amic personal de Santiago Rusi\u00f1ol. Aix\u00ed fou com Jord\u00e0 envi\u00e0 una carta relativament urgent a Rusi\u00f1ol perqu\u00e8 fes cap a Barcelona. Aquest, per\u00f2, no s’hi trobava gaire lluny car era a Sitges celebrant el seu particular homenatge a Frederic Soler \u00abPitarra\u00bb traspassat recentment, tot dirigint la representaci\u00f3 de \u00abLes joies de la Roser\u00bb amb la col\u00b7laboraci\u00f3 dels seus amics Ramon Pitxot i Miquel Utrillo. En la missiva Jord\u00e0 li recomanava que no deixes escapar la oportunitat de con\u00e8ixer-la ja que, aquesta, s’havia interessat per la figura i obra del pintor catal\u00e0, fins i tot li va proposar de convidar-la a la seva casa-taller de Sitges, al Cau Ferrat, cosa que Rusi\u00f1ol accept\u00e0 de bon grat.<\/p>\n\n\n\n
Aix\u00ed, el 18 de juliol d’aquell 1895, i en l’entreacte de la representaci\u00f3 de \u00abDon Alvaro\u00bb de la companyia de Mar\u00eda Guerrero al teatre Novedades, Jord\u00e0 feu les presentacions entre la Pardo Baz\u00e1n i Santiago Rusi\u00f1ol, a mes tamb\u00e9 de presentar-li a \u00c0ngel Guimer\u00e0 i a Miquel Utrillo. Fou en aquell instant en que Rusi\u00f1ol la va convidar formalment al Cau, amb l’excusa de veure les pintures del Greco, adquirides a par\u00eds l’any anterior. No cal dir que va acceptar encantada.<\/p>\n\n\n\n
L’endem\u00e0 a mitja tarda, arribaren en tren a l’estaci\u00f3 de Sitges, Santiago Rusi\u00f1ol, Em\u00edlia Pardo Baz\u00e1n, acompanyada pel seu fill Jaume, i amb ells tamb\u00e9 arribaren Miquel Utrillo, \u00c0ngel Guimer\u00e0, Josep Maria Jord\u00e0 i tamb\u00e9 el secretari particular de l’escriptora gallega tancant la comitiva. A Sitges ja havia arribat la not\u00edcia i aix\u00f2 feu que autoritats municipals i molts curiosos anessin a rebre a tals personatges i fins i tot alguns els seguiren fins a la casa de Rusi\u00f1ol. En arribar, una visita per veure in situ tot el que all\u00ed s’hi significava i que a mida que anava contemplant deixava meravellada a la il\u00b7lustre convidada, fins el moment estel\u00b7lar al trobar-se davant de les dues pintures del Greco, \u00abLes ll\u00e0grimes de Sant Pere\u00bb i la \u00abMagdalena penitent\u00bb. <\/p>\n\n\n\n Ja feia alguns anys que Pardo Baz\u00e1n dedicava alguna de les seves cr\u00f2niques de viatge a parlar del pintor cretenc. La seva amistat amb el col\u00b7leccionista i mecenes L\u00e1zaro Galdiano, propietari de \u00abL’adoraci\u00f3 del Reis\u00bb del mateix Greco o les seves continuades visites a Toledo o al Escorial on sentia fascinaci\u00f3 per \u00abEl martiri de Sant Maurici\u00bb, c\u00e8lebre per ser rebutjada pel Rei Felip II, feien preveure que tard o d’hora es trobaria davant les dues obres adquirides a Par\u00eds per Rusi\u00f1ol. D’aqu\u00ed sorgiria dos dies despr\u00e9s de la seva visita al Cau un article titulat \u00abSobre la blanca Sitges. Carta a Dom\u00e9nico Theotoc\u00f3puli llamado el Greco\u00bb considerat el millor homenatge de l’escriptora gallega al pintor cretenc, on es desvetlla la profunda admiraci\u00f3 que li causaren unes obres engendrades a Toledo i vistes en tot el seu esplendor a la casa-taller de Santiago Rusi\u00f1ol, el Cau Ferrat de Sitges.<\/p>\n\n\n\n Despr\u00e9s del sopar i de fer els brindis respectius, com no, amb la sitgetana malvasia, la vetllada continu\u00e0 per desig de la Baz\u00e1n, que va insistir en veure sortir el sol des de la magn\u00edfica talaia que es la torratxa o petit torre\u00f3 situat just sobre el penya-segat, i davant de l’esplendor de la nostra mediterr\u00e0nia. <\/p>\n\n\n\n L’endem\u00e0, i ja a tocar el migdia, un petit recorregut pels carrers de la vila, va servir perqu\u00e8 l’escriptora, ja en aquells moments, nova amiga de Santiago Rusi\u00f1ol, conegu\u00e9s, aquella petita vila blanca i plena de patis blaus i cases de mariners plenes de flors a les fa\u00e7anes que uns anys abans va enamorar de cop i sense remei l’\u00e0nima rusi\u00f1oliana i que tamb\u00e9 a punt estava de fer-ho en la seva. <\/p>\n\n\n\n Sense pausa ni respir, arribaren altra cop al Cau; era hora de dinar, i al moment s’incorporaren al fest\u00ed Modesto S\u00e1nchez Ortiz, director llavors de La Vanguardia<\/em>, el pintor i anima del luministes sitgetans, Arcadi Mas i Fondevila i el jove violinista Le\u00f3n Fontova que interpret\u00e0, passades les postres i els caf\u00e8s, algunes peces rellevants del mon musical del moment.<\/p>\n\n\n\n Per\u00f2 tot el bo, te un final, i la visita arribava a la seva fi. Abans de marxar encara hi hagu\u00e9 temps perqu\u00e8, com no, Miquel Utrillo obsequies a la Pardo Baz\u00e1n amb un ram de flors, de part de les senyoretes sitgetanes, i que fou molt agra\u00eft per la homenatjada. S’emportava un ram de flors i alhora bells records de les seves noves amistats, i d’una vila de la que sempre guardaria un grat record.<\/p>\n\n\n\n De cam\u00ed cap a l’estaci\u00f3 del ferrocarril i tot just en passar per davant del Casino Prado, Rusi\u00f1ol encara aprofit\u00e0 per explicar que all\u00ed, en aquell teatre, i poc temps enrere, s\u00b4havia vist per primera vegada a tot Espanya la representaci\u00f3 de \u00abLa intrusa\u00bb, de Maurice Maeterlink, fet que alegraria la seva marxa de Sitges.<\/p>\n\n\n\n L’endem\u00e0 del seu retorn a Barcelona, Pardo Baz\u00e1n escrivia una carta d’agra\u00efment a Rusi\u00f1ol tot recordant-li al final de la missiva que \u00abrecuerde que me debe usted un cuadro\u00bb.<\/p>\n\n\n\n D’aquella fuga\u00e7 visita, quedaria per escrit en el record en sengles articles publicats per Miquel Utrillo a La Vanguardia<\/em> i per Josep Maria Jord\u00e0 a La Publicidad<\/em>.<\/p>\n\n\n\n Per\u00f2 seria la mateixa Em\u00edlia Pardo Baz\u00e1n qui per agrair la seva hospitalitat a Santiago Rusi\u00f1ol, publicaria dos articles en honor seu: \u00abSobre la blanca Sitges. Una carta a Dom\u00e9nico Theotoc\u00f3puli llamado el Greco\u00bb a La Vanguardia<\/em> del 24 de juliol i que ja hem comentat abans, i un altra article titulat \u00abLa memorable noche\u00bb, publicat aquest a la revista La \u00c9poca<\/em> de Madrid, el 26 de setembre d’aquell 1895, on fa esment a la seva visita guiada pel Cau de la m\u00e0 del propi Rusi\u00f1ol i de la tert\u00falia que s\u00b4hi va establir en acabar de sopar.<\/p>\n\n\n\n Aix\u00ed comen\u00e7\u00e0 la coneixen\u00e7a i la amistat entre Em\u00edlia Pardo Baz\u00e1n i Santiago Rusi\u00f1ol, en paraules dels nostres temps, dos \u00abcracks\u00bb del seu temps.<\/p>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/museusdesitges.cat\/blog\/wp-content\/uploads\/2020\/07\/les-llc3a0grimes-de-sant-pere.jpg\")
<\/figure><\/li>![\"\"](\"https:\/\/museusdesitges.cat\/blog\/wp-content\/uploads\/2020\/07\/magdalena-penitent.jpg\")
<\/figure><\/li><\/ul>
Pintura a l’oli sobre tela
Museu del Cau Ferrat, Sitges. Col. Santiago Rusi\u00f1ol
Imatge 2: Magdalena penitent<\/em>, de Dom\u00e9nikos Theotok\u00f3poulos, El Greco (cap a 1590)
Pintura a l’oli sobre tela
Museu del Cau Ferrat, Sitges. Col. Santiago Rusi\u00f1ol<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/museusdesitges.cat\/blog\/wp-content\/uploads\/2020\/07\/cartell-de-lobra-de-maurice-maeterlinck-teatro-artc3adstico-interior-1.jpg\")
Litografia sobre paper
Museu del Cau Ferrat, Sitges. Col. Santiago Rusi\u00f1ol <\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n