Louis i Auguste van aconseguir representar, en lloc d’una simple imatge, la impressi\u00f3 visual que projecten les coses. Anticipat-se al que assolirien cinc anys despr\u00e9s: la fotografia en color d’un sol clix\u00e9<\/strong>. <\/p>\n\n\n\n Va ser aix\u00ed, a trav\u00e9s dels creadors de pel\u00b7l\u00edcules al cinema o dels pintors del moviment modernista, que tot va canviar. Una revoluci\u00f3 en color que Auguste Renoir explicava amb aquestes paraules: \u00ab<\/strong>Un mat\u00ed, un de nosaltres es va quedar sense el negre, i va ser el naixement de l’impressionisme<\/em><\/strong>\u00bb<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n La pintura impressionista i el joc de colors <\/strong><\/p>\n\n\n\n L’impressionisme va sorgir com a moviment art\u00edstic a la Fran\u00e7a de la d\u00e8cada del 1870. Per mostrar, en contraposici\u00f3 a la rigidesa de les belles arts, una nova manera de mirar i retratar el m\u00f3n. Renunciant a la imatge realista per mostrar una visi\u00f3 impressionista i fuga\u00e7. <\/p>\n\n\n\n D’en\u00e7\u00e0 fins ara, el corrent impressionista ha dominat l’art durant prop de 150 anys<\/strong>. Un nou estil pict\u00f2ric del que han sorgit moviments art\u00edstics i renovats g\u00e8neres que han acabat exercint de catalitzadors de l’art modern.<\/p>\n\n\n\n Sent \u00fanica l’est\u00e8tica impressionista, el context de cadascuna de les seves obres \u00e9s diferent. Aix\u00ed com l’impacte en la creaci\u00f3 art\u00edstica i el col\u00b7leccionisme d’art, motius centrals de l’exposici\u00f3 ‘<\/strong>El ress\u00f2 de l’impressionisme en el Cau Ferrat<\/em><\/strong>‘<\/strong> que va tenir lloc l’any 2000 als Museus de Sitges<\/a>.<\/p>\n\n\n\n Mostra on s’establia una connexi\u00f3 entre els fons del <\/strong>Museu del Cau Ferrat<\/a><\/strong> i els seus referents impressionistes<\/strong>. Comparant la representaci\u00f3 d’una determinada tem\u00e0tica entre obres de Ramon Casas, Auguste Renoir, Th\u00e9ophile Steinlen o Henri de Toulouse-Lautrec, per posar alguns exemples.<\/p>\n\n\n\n La invenci\u00f3 del cinema i de la instant\u00e0nia<\/strong><\/p>\n\n\n\n L’any 1881, Louis Lumi\u00e8re i el seu germ\u00e0 Auguste van fer les primeres proves per detenir el moviment en fotografies<\/strong>. Gaireb\u00e9 seixanta anys despr\u00e9s de que Joseph Niepce crees la primera reproducci\u00f3 fotogr\u00e0fica<\/strong> i nou anys despr\u00e9s del quadre que va donar nom a l’impressionisme (‘Impressi\u00f3, sol naixent’ (1872), Claude Monet), el germans Lumi\u00e8re van inventar la instant\u00e0nia.<\/p>\n\n\n\n Un descobriment donat a con\u00e8ixer des del Butllet\u00ed de la Soci\u00e9t\u00e9 Fran\u00e7aise de Photographie<\/a> i que va despertar molt d’inter\u00e8s. Fins que a principis de l’any 1894, els germans Lumi\u00e8re van comen\u00e7ar rodatges amb una nova c\u00e0mera. I un 22 de mar\u00e7 de 1895 van poder finalment presentar davant la Soci\u00e9t\u00e9 d’Encouragement \u00e0 l’Industrie Nacional la primera pel\u00b7licula de la hist\u00f2ria<\/strong>: \u00abLa sortida dels obrers de la f\u00e0brica Lumi\u00e8re a Li\u00f3<\/a><\/em>\u00ab, amb nom\u00e9s 46 segons de duraci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n Anys en els que Santiago Rusi\u00f1ol es va moure entre Flor\u00e8ncia, Par\u00eds, Sitges i Granada, en una de les seves etapes art\u00edstiques m\u00e9s creatives. Tot i aix\u00f2, d’ell tamb\u00e9 en tenim imatges cinematogr\u00e0fiques. Com per exemple, les enregistrades durant una visita al Cau Ferrat a la d\u00e8cada del 1920.<\/p>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/museusdesitges.cat\/blog\/wp-content\/uploads\/2020\/05\/museusdesitges-noia-de-blanc-ramon-casas.jpg?w=504\")
Sitges, cap a 1891
Pintura a l’oli sobre tela
Museu del Cau Ferrat, Sitges. Col. Santiago Rusi\u00f1ol<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n