{"id":1469,"date":"2020-05-19T10:30:00","date_gmt":"2020-05-19T08:30:00","guid":{"rendered":"https:\/\/museusdesitges.wordpress.com\/?p=1469"},"modified":"2020-05-19T10:30:00","modified_gmt":"2020-05-19T08:30:00","slug":"la-col%c2%b7leccio-arqueologica-del-museu-del-cau-ferrat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/museusdesitges.cat\/blog\/2020\/05\/19\/la-col%c2%b7leccio-arqueologica-del-museu-del-cau-ferrat\/","title":{"rendered":"La col\u00b7lecci\u00f3 arqueol\u00f2gica del Museu del Cau Ferrat"},"content":{"rendered":"\n

Dins del Cau Ferrat trobem una fant\u00e0stica col\u00b7lecci\u00f3 arqueol\u00f2gica provinent de les excavacions de Puig des Molins a Eivissa<\/strong>. La col\u00b7lecci\u00f3, feta per Santiago Rusi\u00f1ol,  \u00e9s molt estimada pels guies de la casa que mai deixem que passi desapareguda als visitants i la potenciem perqu\u00e8 som coneixedors de la import\u00e0ncia que t\u00e9.<\/p>\n\n\n\n

Rusi\u00f1ol col\u00b7leccionista<\/strong><\/p>\n\n\n\n

La faceta de col\u00b7leccionista de Santiago Rusi\u00f1ol va constituir la primera projecci\u00f3 p\u00fablica de l’artista i el perfil que, juntament amb la de la seva dedicaci\u00f3 al culte de l’art, el va definir amb m\u00e9s precisi\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Detall de la col\u00b7lecci\u00f3 arqueol\u00f2gica. Alabastrons
Museu del Cau Ferrat, Sitges. Col. Santiago Rusi\u00f1ol<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

El col\u00b7leccionisme va esdevenir un dels perfils m\u00e9s caracter\u00edstics a la seva personalitat d’artista total<\/strong> fins a la fi dels seus dies. La col\u00b7lecci\u00f3 arqueol\u00f2gica va ser de les \u00faltimes en entrar a formar part del Cau Ferrat. Rusi\u00f1ol, realment va ser un malalt del col\u00b7leccionisme \u00ab\u00e9s una malaltia inguarible, que dura tota la vida<\/em>\u00ab, deia sempre. Ell mateix va escriure una vegada que \u00abels col\u00b7leccionistes s\u00f3n els drapaires dels records\u00bb<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

La col\u00b7lecci\u00f3 d’art de Santiago Rusi\u00f1ol<\/a>, constitu\u00efda en tres etapes, va viure la darrera d’elles al primer ter\u00e7 del segle XX. Quan Rusi\u00f1ol es fa gran, i torna a viure a Barcelona, \u00e9s quan entra a formar part del Cau Ferrat aquesta col\u00b7lecci\u00f3 d’arqueologia preromana, romana i p\u00fanica<\/strong> procedent de les excavacions del Puig des Molins. Etapa en qu\u00e8 el Cau Ferrat passa de ser casa a museu particular i el seu propietari arriba a estendre targetes per autoritzar visites en abs\u00e8ncia seva.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Sala del Brollador amb les vitrines de la col\u00b7lecci\u00f3 arqueol\u00f2gica del Cau Ferrat<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Quan Rusi\u00f1ol porta la col\u00b7lecci\u00f3 al Cau Ferrat, \u00e9s una \u00e8poca en la qual els arque\u00f2legs catalans estaven basant la proposta de pa\u00eds en els ideals cl\u00e0ssics<\/strong>. D\u2019aquesta manera, aquells catalans interessants per l’arqueologia mostraren el Mediterrani antic com la mesura per determinar l’\u00e8tica i l’est\u00e8tica de la societat catalana. En aquest context, es van iniciar, per exemple, les excavacions d’Emp\u00faries. Rusi\u00f1ol sentia preocupaci\u00f3 perqu\u00e8 sabia que a Catalunya no hi havia lleis que protegissin el patrimoni. A trav\u00e9s del col\u00b7leccionisme, creia que salvaguardant tot aquell patrimoni ajudaria a escriure la hist\u00f2ria d’alguna manera.<\/p>\n\n\n\n

La col\u00b7lecci\u00f3 d’arqueologia de Puig des Molins la trobem a l’anomenada Sala del Brollador<\/strong>, i segurament, es tracta del lloc m\u00e9s privilegiat de la casa, obert al mar, all\u00e0 on Rusi\u00f1ol passava m\u00e9s hores i la volia tenir a prop per contemplar-la. La col\u00b7lecci\u00f3 d’arqueologia del Cau Ferrat<\/a> est\u00e0 formada per peces de materials diversos encara que el que m\u00e9s crida l’atenci\u00f3 al visitant s\u00f3n els objectes de vidre prerom\u00e0 i rom\u00e0, sobretot els diferents tipus d’ung\u00fcentaris, alabastrons i balsameres, peces cares destinades a un sector de la poblaci\u00f3 benestant. El total de peces procedents d’Eivissa s\u00f3n, exactament, entre peces de vidre, metall i cer\u00e0mica dos-centes cinquanta-cinc.<\/p>\n\n\n\n

Que \u00e9s Puig des Molins?<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Puig des Molins \u00e9s la necr\u00f2poli m\u00e9s extensa i millor conservada de tot el m\u00f3n<\/strong>. \u00c9s la principal necr\u00f2poli p\u00fanica del Mediterrani i per aix\u00f2,  va ser inclosa en la Llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO<\/a>. Amb m\u00e9s de tres mil tombes, va ser el cementeri de la ciutat d’Eivissa durant tota l’antiguitat. La necr\u00f2poli va arribar a ocupar uns 50.000 m\u00b2 d’extensi\u00f3. L’element m\u00e9s abundant i caracter\u00edstic del jaciment s\u00f3n els hipogeus p\u00fanics, que consten d’un pou rectangular d’acc\u00e9s i cambra subterr\u00e0nia, generalment de forma quadrangular. No obstant aix\u00f2, el cementiri va continuar utilitzant-se en \u00e8poca romana des del segle I al V dC, i tamb\u00e9 posteriorment, durant els segles VI i VII dC.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Imatge de la necr\u00f2poli de Puig des Molins (Eivissa)<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

A principis del segle XX van comen\u00e7ar les campanyes arqueol\u00f2giques en bona part per engrossir grans col\u00b7leccions d’intel\u00b7lectuals com aquesta de Santiago Rusi\u00f1ol<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

Santiago Rusi\u00f1ol, engrescat pel seu amic caricaturista Josep Costa conegut com a \u00abPicarol\u00bb, decideix viatjar a Eivissa. A l’illa escriur\u00e0 i pintar\u00e0 per\u00f2 el seu veritable prop\u00f2sit era el fer una col\u00b7lecci\u00f3 arqueol\u00f2gica pel seu Cau Ferrat.<\/p>\n\n\n\n

\n